facin les seves apostes...

la porra esta oberta, quan trigaré a cantar allò de "me han robao la mountainbike, fue un yonki de la plaza real..."?
per ara la guardo al balcó fins que l'embruti una mica i no sembli tant nova pero segur que cada cop fara més mandra pujar quatre pisos per les escales amb una bici a les mans, així que espero que els 99 eurassos que els senyors del decathlon s'han embutxacat per aquesta joia de la mecanica quedin amortitzats rapidament (son unes 10 t-10´s i una carrera amb taxi).

Per cert, despres de canviar el tranquil carril bici de la diagonal per la pura jungla de l'asfalt m'he plantejat molt rapidament d'anar per les aceres i amb les contra-direccions que facin falta per tal de salvaguardar la meva integritat fisica. Vaig a informar-me a pagines de bicis sobre com m'he de comportar pero s'agraexien suggeriments, rutes, trucs etc etc. Per cert quan no hi ha carril bici, i vaig pel de més a la dreta... he d'anar pel carril bus ???? es que allo vermell amb rodes és mooooolt gran!!!!!



el gat diu que no em durara ni dos dies...

sensacions varies

En relació al post anterior, doncs be, que he passat uns dies a una cassa rural pq sembli que faig vacances i tot. Per cert, si us voleu perdre per un d'aquells pobles petitons sense cobertura de la catalunya central, us recomano st pere sallavinera i que us tractin igual de b que a nosaltres...

Em quedo amb dos moments del viatge:

El primer ens va passar fent ruta buscant alguns indrets trets d'nternet. La torre de vallferosa, pinós, el santuari del miracle, pobles de postal... be, tot una mica en plan "domingueros de nivell". Quan per fi vam arribar a llobera -- que se'ns havia resistit però això ja és un altre tema -- al preguntar-li a una iaiona pel suposat castell que havia d'haver-hi, ens va indicar molt amablement que es trobava dalt d'un turó pero que "ara esta deshabitat..." (llastima, jo que volia lligar amb la princesa!) Suposo que una mica atabalada, volia dir-no que no estava gaire ben conservat, però és una més de les persones que ens hem trobat que quan et veien una mica perdut et donaven un cop de ma tot orgulloses de les quatre coses que te el seu poble... "menjeu aquí, si voleu podeu pujar aquesta torre, la clau de l'esglesia la te tal persona etc etc". igualet igualet que amb els guiris a les rambles :P


L'altre cosa que volia explicar es l'angoxia --iuiu pels amics-- que ens ha donat entra en uns refugis antiaris que hi ha a pujals. Quina claustrofobia, quina humitat i quin malrollo immaginar que hi passava alla a dins. Llastima que aquesta part l'hem improvitzat una mica i que no hem trobat ni una anima al poble (semblava un lloc fantasma) pq ens expliques com anava la ruta que hi ha per recuperar la memoria de l'exercit republica popular, que va tenir presència a la zona. Hem anat una mica per lliure, pero els refugis no estaven tancats, aixi que hem suposat que es podia entrar...

al mig com el dijous

Mentre hi ha gent que va de vacances a llocs llunyans (Perú, Berlín, Grècia...), la meva diponibilitat m'ha portat a acabar senzillament al mig de catalunya. Ben bé al matix centre geogràfic. A risc que algun manresà integrista m'ompli de comentaris el blog (o coses pitjors), dir que "l'exòtic" pinós, amb la seva famosa rosa dels vents, indica aquest punt, des d'on es gaudeix d'una magnifica vista i en un dia clar com el que vam tenir es pot veure -- permeteu-me una broma interna que només dues persones entendran -- fins i tot igualada!
Conyes a part, la vista és magnifica (Pirineus, Montserrat...) però que tingui una bona memòria fotografica no vol dir que recordi agafar la camara de la bossa just el dia que fem tota la ruta per cims, castells, torres... Aixi que us penjo una foto treta d'internet.

parentesi a les vacances de blog

Deu ser el fet que em passo el dia devant l'ordinador a la feina que m'ha donat per fer unes vacancetes de blog. I quan es fa una pausa ja se sap, es perd el ritme i mai es troba el moment de tornar-s'hi a posar.
Em reservava per avui per posar alguna cosa sobre lo b que havia quedat mozart a les festes de gracia pero... pardiez!!! entre la pluja que ho va anar destrossant quasi tot i la incomprensible valoració del jurat relegant tota la feina feta a un lamentable 15è lloc, doncs se m'ha tallat una mica la inspiració.
Així que deso el tema gracia per una altre dia pq per sort no tot es redueix al concurs, aprofito per dir que el duet vegetal i sideral de la carxofa i la ceba van estar tremendos, i --sense tenir absolutament res a veure-- penjo un videoclip del youtube que trobo genial.