Sempre queda el recurs d'anar a les gires properes de les obres que un es perd. L'atrium de viladecans es una bona opcio (per cert, amb una molt bona programació d'obres i concerts durant aquesta tardor. i a més amb descomptes a l'atrapalo).
Un home amb ulleres de pasta era aquella petita joia recomanadíssima ( per exemple el time out la va considerar la millor obra de la temporada passada), així que cap a Viladecans i falta gent!.
I per alimentar la meva dosi de "gafapastisme" que em fa comentar les obres en aquest blog, no em puc queixar d'aquesta ració. Enamorat del personatge de l'Aina (Roser Blanch) que posa el contrapunt a la resta de convidats a un sopar ben especial. Una trama amb un ritme intens que manté la tensió a cop de gir argumental, dosis d'ironia i algún que altre moment surrealista.
Segurament els del sopar estarien d'acord en que es una obra que t'ha d'agradar .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada