Els reis --que tot ho saben-- em van avançar unes entrades per aquest concert. Fila 10 i centrats, com els bons!
Feia dies que no m'ho passava tan bé en un concert, una mica com va passar amb Antonia Font al Liceu.
Jo m'esperava una cosa en plan tranquileta i intima, pero els meus dots de predicció -a l'alçada de la sipia mari carmen-van tornar a quedar en entredit. Tampoc recordava d'algun altre cop que els havia vist en directe que hi fotessin tanta canya.
Una agradable sorpresa.
Com a perles del concert:
com sempre: Helena Miquel (per emportar-se-la embolicada),
les utilitats lliscants del talc i la manera de ballar de l'oscar daniello
el moment 1984 ( aquesta canço no es un homenatge a george orwell, sino a georgie dann)
i el moment castellers...
gracies maria i qq!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada