... obrint un blog per explicar el viatge i continua amb un lloc on hi pots trobar escrits sobre: teatre, lletres i acords de cançons més o menys dificils de trobar (si més no la meva interpretació, sense cap mena d'ànim de lucre i amb l'esperança que aporteu comentaris i les corretgiu si cal) , una secció de "petits plagis" amb frases escoltades o llegides i alguna que altra cosa més o menys interessant. Comença a l'àfrica i ves a saber on acaba!
Aquest cop he pogut veure una de les primeres estrenes i l'obra just setmanes abans que pleguin. Una any en cartell!!! felicitats!! Es tota una sort poder veure com neix i evoluciona.
A una obra de la cubana sempre hi ha el seu segell caracterísitc i alguna que altra sorpresa... sense voler entrar a desvetllar res nomes comentar que la obra te clarament dues parts.
La primera es per mi el fet diferencial amb altres obres. La manera de portar-ho a escena no ho havien fet mai i es francament atractiva i a l'abast de poques companyies. Una mena de capítol de les tresines pero sobre l'escenari i a un ritme trepidant.
A la segona es torna als origens (en part normal) amb pantalles, paperets, una mica de participació del public, color... aquest cop, i com es pot intuir pel cartell, amb un toc indú.
La temática dels casament dóna molt de joc (taules, regals, vestits...) converses que malgrat l'histrionisme dels personatges no s'allunyen gaire de les que tots hem tingut alguna vegada, això ho saben fer com ningú!
El retorn de la Mont Plans es una bona noticia, i la que es destapa es l'Anabel... de xurrera d'españa a portar la batuta i gran pes de l'obra. Gran! I vaja, que ningú es queda curt... la iaia de la Meri, el calçasses del Toni, el fatxa del Xavi... algun dia s'hauria de fer un recull de tots els personatges que han arribat a crear.
Sembla que l'aposta els ha sortit bé, i potser al final aquesta no es la última obra. Posats a demanar, el que em faria gracia es alguna cosa en petit format per la propera... però amb més de 25 anys de companyia a l'esquena qualsevol es posa donar-los consells.
PD: Gracies Jaume per la trucada, i gràcies Ramonet pel "guinyo" al repartiment de taules.
Jornada curiosa la de dissabte passat
Després d'una intensa sessió de guitarra, pas pel Versus per treure's una altre espina.... si finalment no vaig veure "Ojos verdes", al segon dia ja estava fitxant a "le llaman copla" no fos cas que ens hi tornessim a trobar.
Recull també treatralitzat de les cançons que van quedar al calaix durant la preparació de l'antic espectacle, es tot un plaer gaudir d'aquets musicals en petit format i d'un genere que m'agrada assaborir de tant en tant. Potser algun purista es possi les mans al cap, pero, francament, cap retret mes enllà de la petita falta de rodatge propia de la data que era. Supos que passada una setmana la cosa ja deu estar ben greixada.
El fet d'acabar a molins en un concert d' acordió, baix, flaviol i tamborino midi va acabar d'arrodonir la vetllada.
Ape, me'n vaig a cantar a ritme de "la tarara"
Curios exercici de gest i coordinació escència per part dels alumnes de l'escola "el timbal" que van oferir a Can Felipa. Per fi em vaig treure l'espina i vaig poder veure en viu i en directe a la Bernis per comprobar que els rumors que corrien sobre la seva solvència a dalt de l'escenari no eren infundats.
Sempre sorpren el nivell de la gent que comença i les petites sorpreses que aporten . És un plaer sentir-se particep i, en part, examinador del grup (sempre amb bons ulls però).
Un cop demostrada la capacitat, ara caldria pulir-ho, transformar-ho i donar-li una mica més de cos al servei d'una historia una mica més complerta. Em quedo amb ganes de mes.
intro sim ........SOL-LA......sim.............SOL.........LA..........sim Canta lirí, canta liró, canta a sa dutxa mi niña rumba d'amor, canta lirí, canta leré, canta a sa dutxa mi niña, jo dormiré, canta lirí, canta liró, canta a sa dutxa mi niña quan té calor, canta lirí, canta leré, canta a sa dutxa mi niña.
Per acabar l'any una obra sense complicacions. A confessions de dones de 30 ens presenten varis dels topics tipics de monoleg, passat pel sedàs d'un montatge un pel diferent.
A veure, a qui no s'enganya a ningú, no cal anar a buscar res més que un entreteniment i riure fàcil amb alguna sortida prou original (la Yolanda Ramos s'emporta la palma), que tal i com està el gènere, no és poca cosa.
Descoberta de l'almeria teatre i descoberta d'una petita perla de musical.
Ja em va dir en David que li fes confiança, i ara cal donar-li les gràcies per la informació.
No soc cap expert en el genere així que a un musical li demano això, proximitat, senzillesa i un bon toc d'emoció. Amb un piano quatre cadires mal comptades i quatre actors es teixeix aquest recull de peces de Rent i Tick Tick Boom, que si bé no tenen un fil conductor exacte com a tal, si que estan perfectament lligades aconseguint que en cap moment devalli la intensitat.
Un petit plaer.
Fa temps en Ferran em va dir que el Manrique i la Segura estaven preparant una obra que "anava sola", que no me la perdés. Malauradament no vaig fer servir aquesta informació privilegiada durant la primera setmana que es va estrenar "incendis" i quan vaig voler adonar-me'n ja no quedaven entrades. Exit de públic, crítica, la millor obra de l'any etc.
Pensava anar a qualsevol bolo de la gira (sant cugat? mataró? on fos!) però em pesava el comentari que era una obra per veure-la al Romea i el convenciment que més tard o més d'hora l'acabarien reprogramant.
I sort! Aquesta vegada amb mesos d'antelació i a una privilegiada fila 7 (gràcies Eva) no s'escapava l'oportunitat de gaudir de l'obra que merescudament ha rebut tants i tants elogis.
Segurament no diré res que no s'hagi dit ja. Teatre amb majuscules! Imprescindible. Impossible sortir-ne indiferent. Només arribar a casa vaig córre a rellegir algun fragment del text acabat de comprar a la sortida. Res és sobrer (exepte la mala educació d'alguns estornudadors compulsius i l'impresentable del mòbil de torn), el text és una meravella (força, intensitat, misteri, angoixa...), la posada en escena treu tot el suc possible a l'espai, la tria dels actors i la manera d'encabir-los i utlitzar-los fa que un es cruspeixi les més de tres hores i mitja de durada sense adonar-se'n. És plena de detalls que s'encaixen en un engranatge digne de la maquinaria més sofisticada, tot al servei de les sensacions.
Recordo que en una altra obra, durant els aplaudiments, entre els bravos algú va cridar "visca el teatre".
Ara es pot veure "patria" al teatre poliorama.
Una obra oportuna (que no oportunista) que té el mèrit d'haver estat escrita abans que el debat polític anés agafant la volada d'aquests últims mesos i té el segell, l'estil i la garantia d'en Jordi Casanovas.
Una mena de thriller polític que si bé en alguns moments cau en cert panfletisme facil (però es que en el fons, tal i com està el pati, al final dir el que és obvi pot semblar demagogia ) seria injust desmereixer pel seu contingut. La trama sobre la identitat catalana i jocs de poder, es veu envoltada pel misteri sobre el present i passat de la famila d'un fantàstic Frances Orella en el paper de Miquel Raventós, el primer cap de llista independentista amb possiblilitats reals d'aconseguir la presidència de la generalitat. Les dues histories es van desenvolupant (pel meu gust potser durant massa temps, potser és innecesari arribar a dos actes i es podria passar una mica la tisora) fins a convergir en un final que, naturalment no desvetllaré.
Com a mania meva, llastima de la dèria de fer aquesta mena d'accent catalano-america per fer creible (?) un personatge que ve d'estats units. Recurs utilitzat en moltes obres i, francament fa més nosa que servei.
Una obra interessant, actual i de bona factura. Dir que es deixa veure és quedar-se curt, dir que és imprescindible és passar-se.
DO.........lam........ Serpentines esquinçades, DO..........lam...... males hores camarades, FA------------------rem------------SOL--mi carrec una copa per es camí cap a casa, FA-------------------rem--------------SOL--mi algunes faroles enceses, algunes s'apaguen.
DO------------------------------lam Ja tornen a muntar sa fira del Ram, DO------------------------------lam ....i surt es sol a dins de sa nòria, FA--------------------rem-----------------SOL-------------mi
pensant, caminant, a damunt un banc deixaré es tassó de plàstic FA-----------------rem---------SOL------------mi amb un culet de cubata perquè no se'n vagi volant.
Segurament sera un sacrilegi, però francament...
No li negaré a l'admirat Sergi López la seva capacitat per crear gairebé sense res mes que el seu cos i la seva veu tot un món paralel--com molt bé va demostrar a Non Solum-- però malgrat el seu talent i l'ajuda d'un inquietant ( i en algun moment genial) personatge que l'acompanya amb la seva dansa i gestualitat, l'obra 30/40 livingstone costa molt de pair.
Críptica en exces, jo no vaig se capaç d'entrar-hi ni treure'n l'entrellat . Bàsicament en valoró la simple (gariebé nula) pero eficaç escenografia i el suc que treuen amb una acurada iluminació.
Si al lazarillo de tormes del brujo, el millor de l'obra era l'entreacte ( i no era cap demerit), potser d'aquesta amb quedo amb les salutacions finals, pero ja no estic tan segur que sigui un elogi.
Hi ha cops que un té ganes de coses més senzilles.
No se, me importa un pito que las mujeres
tengan los senos como magnolias o como pasas de higo;
un cutis de durazno o de papel de lija.
Le doy una importancia igual a cero,
al hecho de que amanezcan con un aliento afrodisíaco
o con un aliento insecticida.
Soy perfectamente capaz de sorportarles
una nariz que sacaría el primer premio
en una exposición de zanahorias;
¡pero eso sí! -y en esto soy irreductible- no les perdono,
bajo ningún pretexto, que no sepan volar.
Em sembla que va sortir a la roda de premsa de la finalista del premi
planeta d'enguany, recitant un fragment d'un text de Oliverio Griondo.
Genial!
Canviant el registre de les obres que he vist a la flyhard ( sala imprescindible i que cal seguir de ben a prop), aquest cop ens enfrontem a un thriller un pel angoixant i amb un punt de violencia.
No es tracta doncs d'una obra amable o lleugera sino feta amb tota la intenció d'inquietar a l'espectador. Tant el text de Jordi Casanovas com la direcció de Feran Utzet ho aconsegueixen amb escreix.
La comparació (sembla ben bé un homenatge) amb alguna escena de Tarantino es inevitable: cinisme i una mica de sang i fetge durant més d'una hora.
Només criticar algun moment del text una mica masa inverosimil ( home... un lavabo es un lavabo i no una sala d'un hospital) i l'augment de tarifes respecte els preus habituals. Sort que la flyhard encara et deixa triar, i amb un mica de culpabilitat al cos encara pots pagar només 10 euros.
Per la part positiva, la tensio s'aguanta durant tota l'obra, i en particular hi ha un parell d'escenes (no entrarem en detalls per no desvetllar res) on realment es màxima. I com a fi de festa, una mica de roger mas...endavant les atxes!!!!
1-SOL-----DO*----RE------SOL----DO Saps.....Una empresa japonesa, --------RE--------SOL-------DO té un prototip de màquina capaç -----RE------------SOL----(DO--RE) d'esborrar-te els records.
1)Jo vaig veure-hi la manera i vaig escriure per participar a les proves pilot. 2)SOL--(**)----DO-----RE--------- M'ha vingut al cap mentre volava SOL--(**)--------DO------RE--------- un diumenge al llit ens despertàvem SOL--(**)--------DO------RE------------DO mirant-nos els peus,comparant-nos els dits
2)i se m'ha escapat mitja rialla ens he vist amb nens,i amb tantes ganes. Mai vam sospitar que acabaríem així.
(DO---mi7--DO--mi7)
3SOL(***)lam----SOL--FA M'han posat en un hotel, SOL------lam--SOL---FA una suite descomunal SOL-----lam---SOL-------FA es veu Tòquio des d'el cel, SOL------lam----SOL-----FA m'ha semblat un bon final.
1')Avui he fet una visita prèvia i he vist les instal·lacions m'han presentat els responsables que són la creme de la creme tot súper maco, reien molt ------------------mi7 "arigató, arigató"
4)-------------DO------------lam i el que m'ha fet de traductor ------------------------RE m'ha vist un pel acollonit ---------------------------------mi7 i ha dit "hi ha una part positiva" --------------DO--------------lam Que, pelis discos llibres llocs, ---------------------------RE que donarien molts per tornar a -----------------------DO viure'ls com el primer dia.
2)Però mirant els leds i els electrodes m'he vist panxa amunt un llit amb rodes mentre van passant les llums d'un passadís
2)i he entès que demà serà una altra vida que viuré feliç, una mentida però per perdonar-te calia arribar aquí.
3)Arribaré a l'aeroport, no portaré cap record, tu no em deixis preguntar digues "hola, hem de marxar" porta-ho tot al cotxe a punt, fes-me cas, tots dos ben lluny.
(final)
lam--------SOL---------FA------------- Fugir, tornar a començar en un poblet, que tingui un nom que lam--------------------mi no puguem ni pronunciar.
----
NOTES (*) El SOL tocar-lo 320033 i tots els DO (032030). el mi7 (022030) (**) venint de SOL passar a (200033) (***)es important canviar rapid a SOL quan comença l'estrofa, entre SOL i lam al video es veu que fa un canvi. A mi em va molt forçat i mantinc el SOL, no queda del tot malament.
El principi de la canço, al video, també el fan un pel canviat. Fan un ritme una mica mes extrany.
El final esta una mica agafat amb pinces, pero tocat aixi mes o menys es salva.
Dins la minsa programació estiuenca, al versus fan un musical de petit format sobre classics de broadway.
Una proposta atractiva i agraida. La tria fa una evolució més o menys histórica i permet als poc entesos en la materia (com un servidor) endinsar-se i gaudir d'aquest món. Li criticaria potser que caldria donar-hi una volta més al fil argumental que va lligant les diferents cançons i d'alguna manera donar-hi un toc encara més pedagògic ( tot i que això podria no agradar als que ja tenen una mica més de bagatge) si més no, el que trobo un errada de gruix es que no hi hagi un llistat de les cançons de l'espectacle ( jo el posaria a disposició del púbilic a la sortida) per tal que un pugui investigar una mica després; igualment la tria final d'un tema de "la familia Adams" em sembla un pel desencertada amb la de temes actuals que hi ha, però aixo ja es una qüestió de gustos.
Com sempre, un espectacle d'aquestes caracterítiques, tan proper, i amb música en directe només que tingui una mica de cara i ulls ( i en aquest cas en te de sobres!) val molt la pena. Malgrat sigui poc original, diré que el tros de "Maria" de west side story es un gran moment. Com a curiositat, resulta que el "freak" de l'APM que va de sobrat en una entrevista sobre el seu grup de música ( Arnau Tordera del grup Obeses) es un tros de music i a part de fer els arranjaments musicals porta ( a mitges amb un pianista) gran part del pes musical amb...una guitarra!!! ( pels "pseudo-guitarristes" com jo, veure el suc que li treu a l'instrument es tot un plaer).
Doncs ja ho sabeu, si us interessa, visita a l'atrapalo i per 8 euros teniu un bon espectacle a l'abast
Les obres , o més ben dit "experiències", que porposa "teatro de los sentidos" tenen una mena d'efecte balsàmic. Aquesta barreja de tunel del terror poètic i sensioral poden convertir el final d'una atapeida setmana laboral i un comiat, en un bona vetllada.
Més en la línea del primer treball que vaig veure ("el eco de la sombra") i amb un muntatge molt semblant, aquesta companyia aconsegueix que entris en el seu món i que a mes de veure i escoltar aprofitis el tacte, l'olor i els gustos. L'únic però es que el record de "el eco de la sombra" es molt fort, i la capacitat de sorpresa i fascinació ja no es tan gran . Una mica com passa amb el circ de solei, que continua sent perfecte però ja no es el mateix.
Pels que mai no hi haguéu anat mai, crec que es una de les companyies imprescindibles, i no n'explico més perque aquesta si que es una obra que com menys en sapigues millor. Nomes cal anar amb la ment oberta.
Sempre es curios anar per segona vegada a la mateixa obra per veure com ha evolucionat.
En "l'any que ve serà millor" he pogut comprobar com el rodatge li ha donat madures a i ritme a les diferents escenes, fent que l'obra guany en fluidesa i es tregui més suc dels persontages.
Ara, a veure a Madrid la versió en castellà. Militancia!!
Més que agradable sorpresa a la sala muntaner. Una petita joia d'aquelles que solen passar amagades i que t'agafen desprevingut i en el moment oportú.
L' obra és força rodona i sobre tot equilibrada. Crec que aconsegueix tenir una posada en escena, punt de partida i trama el suficientment orignial com per no ser una obra plana i lineal, però sense fer-se intel.ligible. És capaç de mantenir la tensió per coneixer el desenllaç i combina moments de cert dramatisme ( alerta amb els petits monolegs que fan cada un dels personatges) tractant vida, mort, amistat, familia... amb alguna dosi d'humor i música en directe per desengreixar una mica.
El text amaga algunes frases i reflexions lapidàries (mai tan ben dit) i requeriria una segona lectura, això si, sense pretendre ser una obra excesivament profunda o crípitca.
D'aquells dies que vas sense cap expectativa i acabes ben satisfet (potser per això).
Malgrat la sala muntaner sigui de les menys agraïdes com a sala de teatre, us animo a passar-hi, que ja se sap que per aquests muntatges el boca-orella és escencial.
La veritat es que no vaig sortir particularment satisfet de la sala Versus.
Martin McDonagh no es precisament un autor que faci obres fàcils i aquesta no en va ser una excepció.
Interpretacions desiguals per una obra dura i punyent. Gran esforç físic i treball que cal reconeixer als protagonistes, però potser mèrits insuficients per a tota l'obra en conjunt.
Llastima!.
1) RE----------------------
Una parella lingüística, sim---------------------
una oportunitat mim---------------------------
d’enterrar l’affaire Patrícia, SOL-------------------
fer dissabte emocional.
RE------------------------
Una estona en cada idioma, sim---------------------
trenar una conversació, mim-----------------------
jo t’ensenyo, tu m’ensenyes solm------DO------------fam#
i ens ensenyem tots dos.
2) fam#--------------------SOL
Ella era nascuda a Grècia, ------------------------RE
bressol de grans pensadors. ---------------------LA
De Parmènides a Sòcrates, -----------------fam#
d’Aristòtil a Plató. ------------------SOL
I jo que desconeixia ---------------------------RE
tots aquells senyors estranys, ------------------------LA
me’ls imaginava amb barba ------------------------RE
i fotent gestos molt grans.
1)
Vaig provar d’impressionar-la
fent un Google d’amagat:
“Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”.
Cap dels tres li van sonar.
Tot mostrant-me l’erotisme
potencial del català,
va dir: “Joan, vull que m’ensenyis
a millorar el pronunciar”.
2)
i Si haguessis vist com reia
intentant dir cotó fluix,
hagués dit “Despertaferro!”
l’almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t’hi trobes
no t’ho pensis ni un segon
i que la filosofia
ens ensenyi a veure el món. (--RE-DO-REx3--) 3) sim-------------------------
Em va preguntar en què creia SOL----------------------
mentre s’empassava el fum mim------------------------
i entrant a una indie disco FA#-----------------------------
vaig citar, es veu, un tal Hume:
RE---------------------------
“Només crec en el que veig jo sim--------------------
i només us veig a vós”. mim--------------------------
(Quan començo amb formalismes solm----DO------------------fam#
és senyal que estic nerviós).
2)
Va dir: “La teva oratòria
deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci.
Sovint val més actuar”.
I entomant aquella màxima
amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir l’ego de terra
i ella es va posar a ballar.
4) RE------------sim
I com ballava! ------------mim
Que tot de cop, --------------------DO
el cercle es quadrava. -----------RE
I quan Song2 ------------sim
de Blur sonava, ---------mim
xiuxiuejant -----------------DO
d’Epicur em parlava.
3)
Mentre pujàvem l’escala
del seu pis, va deixar anar:
"Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixa’t portar”.
I vaig dir: “Fem de viure una festa,
fem-ho abans de fer-nos grans
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard”.
2)
I per un cop les paraules,
l’exacta combinació,
van esdevenir alquímia,
van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes
plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes:
bé, bellesa i veritat.
4)
I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour. 5)final RE----------------------
Un petó, ja era de dia, sim--------------------
en un carreró del Born, mim--------------------------
feliçment, tot condemnant-nos SOL-----------------------(RE)
a buscar l’etern retorn.
