Acords Antonia Font: Es far de ses salines; Lamparetes

es far de ses salines

Intro:  *RE'x2-SOL'x2 (aquesta melodia es va repetint)

RE'x2--------------SOL'x2------------------RE'x2
------Encara té sa clau des far on treballava,
---------------SOL'x2---------------------RE'x2
encara te sa clau d'ençà que el jubilaren,         
--------SOL'------------LA-----------------------RE'x2
agafa sa bicicleta d'un fill seu, una mountain bike,
------------------SOL'-----------LA-------------------------RE'x2 
i fa un poc de voltera per no passar davant sa tercera edat
----------------SOL'x2---------------------RE'x2
i enfila sa carretera des far de Ses Salines;
----------------SOL'x2------------------------RE'x2
i enfila sa carretera i du es canet darrere darrera
--------------------SOL'-----------LA
hi ha trull de contrabando, un truller.

(instrumental)

Ja s'ha tancat sa nit i puja a dalt de tot,
se corda s'anorac i obre un finestró.
Per falta de lluna, Venus se reflexa a la mar,
es ulls té ple d'estrelles de tant de cavil·lar,
i pensa que només és a damunt una de tantes,
es ulls té ple d'estrelles de tant de mirar-les,
''oh, mirau, mirau si n'hi ha... Quantes''.

*complicat!! 
a veure com ho explico això... queda força millor i segueix la musica si es fa alguna cosa com:
-a l'arpejar començar pinçant polze i anular alhora i continuar l'arpeig
amb el RE fer [000232][000320][000325][000235] (anar movent el dit petit a partir d'un RE)
amb el SOL: fer-lo com un FA al 3r trast (si no no hi ha qui arribi)  i [355433][350400]**[353437]
**o es pot fer [353453]pinçant polze i 2a corda.  per mi es mes facil fer [350400]aixecant la sageta recolzant la punta del dit a la 6a corda.

es més intiuitu del que sembla, en el fons es repetir aquest puntejat a la primera corda
2-0-5-5--3-0-9-9 (es pot substituirun 0 a la primera corda per un 5 a la segona); aquesta melodia de fons sobre RE i SOL




normalment son 2 arpeigs per acords ( on hi surt x2)
ho sento... no se m'ha acudit altra manera d'explicar-ho.

amb el LA tambe s'hauria de fer algun arpeig una mica elaborat (acabar amb el dit petit a la 9a de la primera corda...)
i em falta la part instrumental, si mes no entre les dues estrofes.

Penumbra

Depres de la gran "urtain", esperava la nova proposta d'animalario.
Exel.lent interpretació, força dels personatge, escenografia, llum, clima... però amb un text hermetic, gairebé impossible d'entar-hi i entedre alguna cosa.  Una obra molt dificil de pair, on un pot premiar l'esforç de la companyia però no gaudir-la.  Ja m'agrada fugir de tòpics i buscar propostes arriscades i personals,  però això era massa per a mi.
Decepció i certa ràbia...

foto d andres gabriel

Acords Joan Masdeu: el carrer dels jocs florals; casa murada

El carrer dels jocs florals

intro sim RE fam# SOL

sim----------------------------RE
Sota de les vies hi ha el passeig
---------------------------fam#
de l'alegria on el temps mor
-------SOL-------
i brosta la vida
RE------------------------------fam#
I en aquest passatge,hi viu mig àngel
---------------------sim-LA
mig diable i el meu cor

SOL------------sim------------------RE
On.. tot ve de nou i estan per estrenar
----------------fam#
les claus del món
-----SOL
i la son
-----------sim------------------------RE
passa de llarg i mai s'apaguen els fanals
fam#-----------SOL
quan es fa tard

RE-----------fam#
Ja surt el sol
------sim----------SOL-------------RE
Cada cop bufa més lluny aquell mestral
------------------fam#
que em tornava boig
--------sim-------------------LA------mi-----sim----------SOL  (*)
Vull jugar a fer brillar els dies al carrer dels jocs florals


(puntejat com intro)


Resseguint la riba va arribar
el mes de Mariai les flors
que han guarnit els dies
I ajuntant els cossos per clavar-nos tots els ossos
vaig trobar……un lloc
que fa olor de mel i llençols blancs
i menjar bo
I, a poc a poc,
jugant jugantva fer-se l'heura als finestrals
del carrer dels jocs florals

Ja surt el sol
Cada cop bufa més lluny aquell mestral
que em tornava boig
Vull jugar a fer florir els dies al carrer dels jocs florals (*LA) x2

final: sim- RE- fam#- SOL-sim- RE- fam#

(*) quan a la segona part de la canço, fa dos cops la tornada, entremig hi ha un LA

Com entre els acords hi va fent algunes transicions una mica mes treballades que el que he transcrit a dalt, es pot tocar amb sageta i potser es una mica mes facil provar de fer-hi coses.
amb la sageta al segon trast quedaria així.  (es pot polir una mica però crec que la base es aquesta)

El carrer dels jocs florals

sageta al 2n trast

intro la DO mi FA

la-----------------------------DO
Sota de les vies hi ha el passeig
---------------------------mi
de l'alegria on el temps mor
-------FA-------
i brosta la vida
DO-------------------------------mi--
I en aquest passatge,hi viu mig àngel
---------------------la-SOL
mig diable i el meu cor

FA--------------la------------------DO
On.. tot ve de nou i estan per estrenar
----------------mi
les claus del món
-----FA
i la son
-----------la------------------------DO
passa de llarg i mai s'apaguen els fanals
mi-----------FA
quan es fa tard

DO-----------mi
Ja surt el sol
------la------------FA--------------DO
Cada cop bufa més lluny aquell mestral
------------------mi
que em tornava boig
--------la--------------------SOL------rem--------la----------FA  (*)
Vull jugar a fer brillar els dies al carrer dels jocs florals


(puntejat com intro)


Resseguint la riba va arribar
el mes de Mariai les flors
que han guarnit els dies
I ajuntant els cossos per clavar-nos tots els ossos
vaig trobar……un lloc
que fa olor de mel i llençols blancs
i menjar bo
I, a poc a poc,
jugant jugantva fer-se l'heura als finestrals
del carrer dels jocs florals

Ja surt el sol
Cada cop bufa més lluny aquell mestral
que em tornava boig
Vull jugar a fer florir els dies al carrer dels jocs florals (*SOL) x2

final la DO mi FAla DO mi

Mediocres

Interessant i jove proposta al versus.

Un exercici de final de curs de l'institut del teatre de varies disciplines .
Malgrat que quan un comença dient això, acostuma a ser mala senyal, reivindico poder valorar com a molt destacada l'escenografia homentage al tetris.
Pel que fa a l'obra, podriem dir que es una serie d'escenes més o menys lligades amb un fil argumental ( no és evident, sobretot al principi) de les que unes destaquen per sobre d'altres (gran la del gimnàs i la titella!), i malgrat alguna encallada de ritme tot acaba fluint fins un final prou aconseguit.
Així doncs si be li falta una mica de maduresa en alguns aspectes, dona gust veure com pugen les noves fornades i la poca por que tenen a muntar un espectacle com aquest capaç de barrejar teatre, musical, titelles, gest...
dimarts i dimecres al versus.
rapid que s'acaba.

Acords Joan Miquel Oliver: La mujer que mordió a un piano; surfistes a camar lenta

La mujer que mordió un piano (joan miquel oliver)

RE------------SOL-----LA
Es teus ulls il·luminats,
RE----------SOL-------LA
Es vestit tan ben tallat,
sim-------SOL-------------LA
es cabells, negres com el cel
fam#------------------------sim---
Quan està ple d'estrelles d'hivern
LA----SOL-LA
 desfermat.
sim----------fam#--------------sim--fam#
"Cariño no te diré cómo me llamo,
sim----------fam#--------------sim--fam#
cariño soy tu mujer y tú eres mi amo,
(pues no lo sé)
----------SOL-------LA--------sim--fam#...
Soy la mujer que mordió un piano"

 La primera part de la cançó es senzillament genial!!

Acords Joan Miquel Oliver: ai las!; bombon mallorquin

Ai las! (joan miquel oliver)


FA-SIbx2

FA-------------------
arbre que mira farola
SIb--------------------
farola que mira façana
FA----------------------
façana que mira rellotge
SIb----------------------
rellotge que mira campana
DO-----------------------
campana que mira finestra
rem-------------------lam
finestra que mira tramvia
SIb---------------------
tramvia que mira bufanda
DO--------------------
bufanda que mira robot
FA-----------rem-----------lam------SIb------DO------FA---DO
ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

sabata que mira telèfon
telèfon que mira cadira
cadira que mira diari
diari que mira revista
revista que mira sa tele
sa tele que mira sa roba
sa roba que mira sa planxa
sa planxa que mira es calaix

ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

arbre que mira farola
farola que mira senyora
senyora que mira a quina hora
sa filla taronja devora

eclipsi que tapa la pruna
espurna que vola en el·lipsi
col·lapse que evoca una crisi
i na Cindy augura un desastre

ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

com amb qualsevol cancó d'en joan miquel oliver o d'antonia font, l'original te molts detalls a l'hora de puntejar, marcar el baix, variar l'acrod etc etc, pero amb d'aquesta manera crec que queda prou be.
a l'ultima estrofa cal canviar força rapid, alerta amb el ritme!

(anunci tarradellas) Acords Alexia Ramio ; Share love

Share love (anunci tarradellas 2011) Alexia Ramio

MI
One.....Two......Three......Four !!!!!!!!
Hey......Hey......Hey !!!!!!!!

1)MI----------------LA----
Dream, dream of tomorrow
MI-----------------SIM-
Play, play like a child
MI---------------------LA-----
Share, share all your glamness
dom#----SIM---------MI
Learn, learning is fun


1)Sweet, the brigthness of your eyes
Tender, holding your hand
Listen, feeling like cattle
Perfect, you by my side

2)MI-----------------SIM-
Love, love every moment
dom#----------------LA-
Oh , open up your heart
MI------------------SIM-
Give, voices can be one
LA-----SIM-------MI
Live eternally love

(--------2----------------)

3)MI-SIM--LA--------MI-
When you give with love
LA------MI-------SIM-----
What you get is love, too
MI---------------------LA-------
Sweeter, brightness of your eyes
MI--------------------SIM-
Tender, holding your hand
MI--------------------LA---
Listen, feeling like cattle
dom#----SIM--------MI--
Perfect you by my side

2)Love, love every moment
oh, open up your heart
give, voices can be one
live eternally love

2)Love, love every moment
oh, open up your heart
give, voices can be one
live eternally love
live eternally love
live eternally love

Acords Mazoni : natura morta; fins que la mort ens separi

NATURA MORTA
sageta al 2n trats

1)lam--------------------SOL----lam
Es desperta tossint, com cada mati
-------SOL-------lam--------DO-------FA----
i s'activa el sensor d'un canari de plàstic
FA---------------------------------------
que canta melodies italianes dels setanta
mim------------SOL----------
ulls vermells, bec automàtic.

1*)De peu per esmorzar, un trist tros de pa
recorda aquells dies quan berenava gintònics
però res desapareix, només canvia d'aparença
----mim-------------MI-------------MI7
ara compra animals pel seu zoològic


2)---lam------mim--lam--mim
Cocodrils d'espuma
----lam-------mim--lam--mim
crustàcis de goma
--FA---------------DO----
insectes de plàstic
----lam-------mim---lam-mim
paquierms de broma

----(lam)---

1**)lam-----------------SOL---lam
Cada més consumeix amb celeritat
-------DO----------FA
el subsidi de l'estat
FA--------------------------------------
comprant espècies de mirada inexpressiva
mim------------------SOL----------------
en un basar xinès al costat de casa seva

1***)I quan cau el sol, s'adrorm al sofa
com un nadó
les rates corren lliures per la cuina
----mim-------------MI-------------MI7
i es busquen la bida com tu i com jo


2)Cocodrils d'espuma
crustàcis de goma
insectes de plàstic
paquierms de broma

3)rem-SOL-------lam
------------Bona nit(x2)


NOTES:
alerta amb els petits canvis respecta la primera estrofa a:
1*  (el final de l'estrofa)
1** (hi ha un SOL---lam  menys, l'estrofa es més curta)
1***(les dues anteriors)
el video es perfecte per ajudar a treure els acords, aqui
el més complicat es el ritme.

Acords Mazoni : el dubte; fins que la mort ens separi

el dubte


mi--------------------DO-------------- sim----------- mi
El dia s'apaga i les flors es tanquen dins el teu jardí
mi-----------------------DO------------sim-------------lam
He pensat dir-te moltes coses però ara ja no les vull dir
Do-------(*)-------------------SOL
Demà,potser,no ho sé,tot és confús
FA-------(**)--- DO--- sim --mi
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx


El que avui sembla senzill, l'endemà es torna complicat
El desig posa el peu a la porta perquè l'amor pugui entrar
I quan
És dins
Sovint
Et sents perdut
Submergit en el dubte

La vida premia als que busquen un camí sense marcar
Però el dubte mossega a l'hora de triar el moment que has de parar
I aquest
Moment
Concret
No arriba mai
Submergit en el dubte etern

(* i **) els acords son bàsicament:
mi DO sim mi
mi DO sim lam
DO---SOL
FA--- DO sim mi
però si us fixeu en el video, ho guarneix una mica més ( minut 1:25aprox), aquí ja que cadascú hi posi de la seva collita .  al video te la segeta al primer trast, però tocada sobre el cd no cal.

Acords Antonia Font: Islas baleares; Lamparetes

Islas baleares

intro: SOL SOL#x4

1)SOL-------------SOL#-SOL-----------SOL#-------------SOL
Surt es sol a Ciutat, de color carabassa es sa Catedral,
----------------SOL#--------------------SOL----------SOL#
sa calitja se mescla amb es fum d'un vaixell d'Iscomar.

2)DO-----------SOL#---------DO--------------SOL#------------DO--
S'edifici de Gesa se desmorona i cauen reflexos damunt s'arena
--------------SOL#-----SIb-----------SOL#-----SOL
des vidres daurats, faraones obres de temps passats.

3)dom-------------- solm---------------
Todas diferentes, no hay dos iguales,
SIb------------ SOL#-SIb-dom----------SIb
un montón de gentes;    lslas Baleares,
---dom-SIb-------dom-SIb--dom--SIB
oh no, Islas Baleares, ah yeah, Islas...

SOL SOL#x2

1)Crema es sol a Ciutadella per Sant Joan
sona es jaleo, hi ha molts de cavalls,
Kas de llimona i Gin Xoriguer,
sa gent s'emociona i tira es capell,
---------SOL#--------SIb
es darrer toc de flabiol,
-----------------SOL-----------
''fins l'any que ve si Déu vol!".

2)Cau es sol a la Savina,
a contrallum es far de Barbaria,
a Sant Ferran sa fonda Pepe,
es taller de Formentera Guitars.

3)Todas diferentes, no hay dos iguales,
un montón de gentes; lslas Baleares,
oh no, Islas Baleares, ah yeah, Islas...

i continua amb dom-SIb mentre canta al revés.-

Acords Antonia Font: Abraham Lincoln; Lamparetes

Abraham Lincoln (lamparetes)


fam-SOL#-dom-RE# 

Es sol ixent com un fil de caliu crema un full de paper,
i escampa una taca de llum
que filtra es paisatge en color lentament,
verd, gris, groc de fulles pansides,
de camps amb espigues i blau de muntanyes.

Abraham Lincoln amb teles d'aranyes tirant a grapades cavalls,
darrere un exèrcit d'infants l'acompanya
i ordena amb un gest en silenci
que posin el cel, es desert i es turons,
mini napoleons amb tambors, guspires,
siluetes de dunes en trànsit.


Nota: ( si es posa la sageta al 1r tast els acords queden una mica més fàcils
mim SOL sim RE)

Acords Antonia Font: Clint Eastwood; Lamparetes versio 3.0

Clint Eastwood 3.0

A)[xxx777] [xx765x] [xxx777]   [xxx9-10-9]?
  [000777] [007650] MI fam#


A)
[xxx777]----------------[xx765x]
Qui dubta d'en Clint Eastwood
[xxx777]-------------------[xxx9-10-9]?
mirant el Gran Cañón del Colorado?
[xxx777]----------------[xx765x]
niguls allargassats i vermellosos,
----MI-------------------fam#
i el cel se penja una estrella i se fa de nit,
[xxx777]------[xx765x]
i en Clint, només il·luminat
-------[xxx777][xxx9-10-9]
per sa foganya,----------
----------[xxx777]-----------[xx765x]
s'encén es puret i guarda un secret,
---------- MI---------------fam#
i guisa un conillet a la llauna.


B)--RE-----------sim-----------LA-
S'adorm, somia trens i mercaderia,
---------------dom#------------ RE
en indis cheyennes damunt una colina
--------------------sim
a sa llum de sa lluna,
-------fam#---------------- MI-----------RE
se desvetlla, s'aixeca, orina i no té son,

-------sim-----------LA--------------
i pensa "vaquerada western, cabrons,
------dom#----------------------RE
ja veureu quan s'inventin es cinema"
----------sim-------LA------------------------MI
escura, adesa i tira per sa carretera cap a Denver.

C)----------[000222]-------- [002120]
I un home tot sol no sempre se basta,
--[000222]-------------------------------- [00222x] MI
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?
-------------[000222]-------- [002120]
i un home tot sol se tuda i se cansa,
---[000222]-----------------------------[00222x]
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?


A)Arriba, dos homes se li atraquen i l'investiguen,
volen saber on és en Morgan Freeman,
(que és es negre de Million Dollar Baby),
-Do you know?
-Maybe ...
dissimula, se'ls mira, desenfunda com un llamp
i els liquida, escup i se caga en sa seva vida,
sempre en es punt de mira

B)des sèptim de cavalleria,
o de gringos foragidos,
o de xèrifs corruptes a cases de putes,
o de xinos drogaditos a Gran Torino.
-i Clint, què vols, encara ets en es segle XIX
fa un any que no te dutxes,
i això només son quatre casutxes de mort.

C)I un home tot sol no sempre se basta,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?
i un home tot sol se tuda i se cansa,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?
I un home tot sol s'avesa i se cuida,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?
i un home tot sol sopant a sa cuina,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?

instrumental C)
i si es vol empalmar amb "icebergs i gueises... a l'ultima cadena fer
[000222] [00222x] SIM ...canvi de ritme... MI-SI-dom#-SI-LA-DO#-fam#-SI

(versio 3.0)
Aquesta és la terecera proposta i crec que cada cop s'assembla més al que surt al video.
No tin clar com fa, al final de les primeres cadenes d'acords  els "MI i el fam#" a baix de tot del mastil, però vaja, com a solució d'emergència queda prou be deixar el MI i el fam# . I el [xxx9-10-9]? encara no el tinc clar del tot.

per cert, acabo de penjar la versio 3.0 de calgary 88,s'accepten comentaris

http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=25942617#editor/target=post;postID=746827115307131141

Acords Antonia Font: Canons de Navarone; Lamparetes

Canons de Navarone (Lamparetes)

intro mim SOL lam x2   (nota)

1)mim--------------SOL--lam------------------
Retumben a les fosques es canons de Navarone,
mi--------------SOL--lam---------
despatxa cara a cara Vito Corleone,
------------mim----SOL-----------lam----
ell dóna sa vida i no la regala, però,
--------------------------mim----------SOL------lam
és sa llei ancestral de Sicília, lo dolent i lo bo.


2)DO------------------------
Ells se dibuixaven sa ruta
RE-------------------------
 a una zona tosca i difícil,
lam--------------------------
homes que se feien preguntes.
mim-------SOL-lam------------
Això era un, serrant una post,
mim---------SOL-lam-----------------
se feia sa casa, sencera ell tot sol.

3)DO--------------------------
Túnels, coliseus, gasoductes,
RE--------------------------
gent subordinant es planeta,
lam--------------------------
homes que se feien preguntes,
mim-----RE---------DO
contrallums a llevant.

2)Aiguamolls a terres tapones,
plànols, tiralínies i lupes,
cuirassats a flaixos de bombes.
Això era un clavant una post,
se feia sa casa de fusta de nord.

3)fondejant a dins sa badia
un vaixell contàiner de guerra,
ja comença a fer-se de dia,
contrallums a llevant.

3)S'horitzó d'anit va ser lila
i la mar una fulla de plata
que se feia grossa i petita,
contrallums a llevant.

3*)DO------------------------
Fondejant a dins sa badia
RE----------------------------
un vaixell contàiner de guerra,
lam-------------------------
ja comença a fer-se de dia,


1)Retumben a les fosques es canons de Navarone,
despatxa cara a cara Vito Corleone,
ell dóna sa vida i no la regala, però,
és sa llei ancestral de Sicília, lo dolent i lo bo.


final:mim



nota:  una cosa que es pot provar es fer el que fa la segona guitarra amb el dit petit , per exemple en les cadenes "mi SOL i lam" ,pitjar la 1a corda un cop fet l'acord, al final,  (si ho toqueu a sobre la canço crec que s'enten el que dic)
 mi-->2n trast,  sol-->5e trast , lam-->7e trast (fer el lam com un fam al 5 trast);
amb els DO--3trast i RE--5trast es pot fer una cosa semblant pero ja es complica i potser no caldria.
al principi de la canço és prou facil i sempre queda mes polit ( i si no, a buscar-se un segon guitarrista que vagi fent el puntejat).

L'any que ve serà millor

Vagi per endevant que aquí em costa molt ser imparcial, però crec que és  visita obligada passar-se per la Villaroel a veure "l'any que ve serà millor", especialment si rondes la trentena.
Una obra escrita per quatre autores amb elements de collita propia de les actrius a base d'assaigs i prèvies que acaben en una barreja més que interessant.
A destacar el particular plantejament i  ritme (frenètic) de l'obra, a base de situacions més o menys lligades pero sense un fil lineal i continu que aconsegueix enllaçar una serie de gags i esquetxos  amanits amb cinisme, comicitat, surrealisme i alguna que altra complicitat de la que no saps si riure o preocupar-te'n.
Gairebé sempre solventa amb exit  el risc de caure en els tòpics i maneres d'un mal monòleg del club de la comedia i tret d'alguna excepció i alguna petita baixada d'intensitat  el resultat es més que notable.
A més, cares noves que sempre és d'agrair.
Cada cop més interessant  la direcció que li està donant a la sala na Carol López .

Acords Antonia Font: Pioners ; Lamparetes

Pioners  (Lamparetes)

mi sim DO RE

Neva a poc a poc a sa llum d'un farol,
caixes damunt es moll, pioners arribant.
Neva a poc a poc a sa nit boreal,
bultos d'exploradors a sa llum d'un fanal.
Somnis de solellet a flors, d'assossec i repȯs,
formidables animals propis d'aquests verals.
Neva a poc a poc caminam per amunt,
en silenci sentirem bosc endins es bramuls.


Va seguint sempre la mateixa cadena d'acords.

Acords Antonia Font: Sospitosos (versio 2.0) ; Lamparetes

-----
SOSPITOSOS

1)SOLX5DO-RE7X5RE-SOLX5DOREDO

RE7=000212

1)Viu a dins un far, 
a damunt un bar,
surt a una postal, 

1)sempre està lluent 
i en funcionament 
des de 1900.

1)Ones
barques.
merchandising

1*)cristasol
perspectiva,
-----...SOLX5DORESOL!
moltes voltes 

2)DO-----------------sim-----------------DO-SOL-RE
Es creuers cap as sol ponent semblen uns hotels
---------DO-SOL-RE-------DO-SOL
que s'han despenjat de sa costa.

1)Sempre està content
ell és molt feliç,
i ho te ple de gent.   

1)Venen de la mar,     
te uns amarradors,   
pugen a sopar.     

1)Iupi
happy
terrasseta,

1)*fora borda,
cap problema,
vuit gin tònics.


2)Es creuers cap as sol ponent semblen uns hoteIs
que s'han despenjat de sa costa.


SOL DO mi RE sim DO LA RE DO

1)Viu a dins un far,   Ones.
a damunt un bar,   barques
surt a una postal,   merchandising

1)sempre està lluent   cristasol
i en funcionament   perspectiva
des de 1900.   moltes voltes

1)Sempre està content  Iupi
ell és molt feliç,   happy
i ho te ple de gent.    terrasseta,

1)Venen de la mar,    fora borda,
te uns amarradors,    cap problema,
pugen a sopar.  vuit gin tònics. 

2)Es velers sense rumb concret no fan res mal fet
però són un poc sospitosos.

2)Es creuers en sa nit només fleten s'esquelet de perfil,
són mil lamparetes.


Cal vigilar amb les estrofes 1*) que acaben amb SOL en lloc de DO  ( es la mateixa cadena d'acords canvient-ne l'ulitm).
Per marcar el ritme potser el millor es fixar-se amb el que fa la flauta al principi.

[ Versio 2.0 Em faltava el tros instrumental de transició al mig de la cancó]

Acords Antonia Font: Coses modernes; Lamparetes

Intro:
lam MI SOL RE rem DO MI MI (1)

(1)
Bosses de plàstic, cintes de casset,
matar d'explosió, uralita, kleenex, tampax,
rellotge de quars, polièster, radar, cinema,
fusió nuclear, cremallera, màquina d'escriure qwerty,

(1)
bomba atòmica, turbina, vitroceràmica, bolígraf,
llum estroboscòpica, biquini, plaques solars,
totes ses coses modernes han esperat molt,
llenguatge binari, theremin, minifalda, nilon.

(2)
rem---------------------
Totes ses coses modernes,
FA---------------------------------------DO----------MI
totes ses coses modernes han esperat molt..
rem-----------------------
totes ses coses modernes,
FA--------------------------------------DO-----------MI
totes ses coses modernes s'han enfadat molt.


(3)Rem-------------------DOx2

(3)
Flors a taula, papallones indecises,
peus a sabates, pintura invisible,

(3)
setze megapíxels, milers de milions de microones,
cent frigories només, dues fregones.


(2)Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt..
totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes s'han enfadat molt.

Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt..

(1)final


Partint d'un comentari que va deixar n'Enric (gracies per la intro) deixo la meva proposta.
a veure, no us enganyaré,  es podria complicar una mica més ( especialment la part "3") pero vaja,
tocat a sobre queda prou acceptable.  Si voleu completar-la ja ho sabeu!

ara a per en Clint Eastwood...

Acords Antonia Font: Carreteres que no van enlloc (lamparetes)

carreteres que no van enlloc  (antonia font, Lamparetes)


(DO-FA...)
Carreteres que no van enlloc,
travessen arena, països sencers,
un hotel atrotinat, pintat de blanc,
terrassa amb piscina i s'aigua un poc verda.
Una parella en banyadors
a ses tumbones miren sa premsa,
---------------------DO---------FA------------SOL
i veuen un cotxe passar, On deu anar? Jo t'ho dic

(*)--------lam--------mim-----FA------------mim
De sobte ciutats il·luminen es seu tros de sa nit,
-----------lam-------------mim---FA-----------SOL
a més quilowatts que hi dediquen, més s'ha d'aclarir
-------------lam-----------mim------------FA----------mim
una esfera de llum que difumina el cel de beix a blau mar
-----------lam-----------mim---FA--------SOL
de sobte ciutats desafien s'univers hostil.


(DO--FA...)
Carreteres que no van enlloc,
no surten a guies ni mapes tampoc,
un camió avariat, abandonat
a sa cuneta, fossilitzant.
Una senyora ven llimonada
a prostitutes acalorades,
---------------------DO---------FA------------SOL
i veuen un cotxe passar, On deu anar? Jo t'ho dic

(*)
De sobte ciutats il·luminen es seu tros de sa nit,
a més quilowatts que hi dediquen, més s'ha d'aclarir
una esfera de llum que difumina el cel de beix a blau mar
de sobte ciutats desafien s'univers hostil.


Es pot complicar i fer-ho més ajustat (com al video) , pero amb un arpeig més o menys arregladet ja queda prou bé.
Com sempres s'admenten comentaris

Acords Antonia Font: Icebergs i guèisers ; lamparetes

icebergs i guèisers  (Antonia Font, Lamparetes)


MI--SI--dom#--SI--LA--DO#--fam#--SI
Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries
davallant mil·límetres cap as oceans (icebergs),
molt abans que habitassin sa Terra es éssers humans,
no hi havia ningú per mirar-les, només crustacis i algues (icebergs).
Jo l'enyor com el Titànic, com si m'haguessin tallat es collons,
mil elefants en estampida que se m'enduen sa vida.

Som davant ses portes de l'infern,
m'és igual la mar infinita navegant a dins sa fosca,
som a ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.

Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries
davallant mil·limetres cap as oceans (géisers),
un piano caient de s'Empire State (building),
era tonta i rosseta, segons s'al·lot, sa jugueta.(*)

Som davant ses portes de l'infern,
plataformes de petroli amb diàmetres enormes,
Som davant ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.
Som davant ses portes de l'infern,
rodejat de flamarades molt amunt a dins ses ombres,
som davant ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.


D'aquesta crec estar una mica més segur que de la de calgary 88.
Es va repetint la cadena d'acords tota l'estona, només cal estar atent a  dues coses:

-on indico(*) es trenca una mica la cadena ja que fa "MI-SI-" i torna a començar la cadena amb  "som devant...)
-els dom# i el DO# (alerta amb el menor i el major!)

Un home amb ulleres de pasta

Un home amb ulleres de pasta (a l'atrium de viladecans)

Sempre queda el recurs d'anar a les gires properes de les obres que un es perd.  L'atrium de viladecans es una bona opcio (per cert, amb una molt bona programació d'obres i concerts durant aquesta tardor. i a més amb descomptes a l'atrapalo).

Un home amb ulleres de pasta era aquella petita joia recomanadíssima ( per exemple el time out la va considerar la millor obra de la temporada passada), així que cap a Viladecans i falta gent!.
I per alimentar la meva dosi de "gafapastisme" que em fa comentar les obres en aquest blog,  no em puc queixar d'aquesta ració.  Enamorat del personatge de l'Aina (Roser Blanch) que posa el contrapunt a la resta de convidats a un sopar ben especial.  Una trama amb un ritme intens que manté la tensió a cop de gir argumental, dosis d'ironia i algún que altre moment surrealista.
Segurament els del sopar estarien d'acord en que es una obra que t'ha d'agradar .