Acords Manel: Benvolgut; 10 milles per veure una bona armadura

Benvolgut


RE RE (SOLRE )
---------RE --------------------(SOL)-RE
Benvolgut, permet-me suposar
---------------------(SOL RE)-----------------------------(SOL) --LA
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
-----------------------------SOL--------------------sim
més o menys, així com jo, estàs assabentat
-------------------(SOL sim)---------------------(SOL)--LA
de la meva existència, de les coses que faig.


Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi,
no és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:


SOL---------------------LA---------------RE----(SOL)-RE
heu parat una furgoneta aprofitant
SOL---------------------LA---------------RE----(SOL)-RE
la vista privilegiada d’una ciutat.
LA------------------------------------------------SOL---------------------RE
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!
Sim------------SOL-----------------------LA
I sentiu l’eternitat al vostre davant!
-----sim----------------SOL-----------------LA
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo
----------------RE
estem esperant.


I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo
que estava esperant.


Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell
i, pas a pas, ja estaràs tan lluny
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
Xicots, aneu fent lloc,
que estem esperant”.



!!  Els acords entre parentesis  no calen pero si es fa prou ràpid queden prou bé (mes o menys al ritme dels vents) . Ultimament no em quadren gaire les posicions on escric en word els acords un cop ho enganxo al blog (misteris de la tècnica, que mes o menys arreglo fent la lletra mes petita), aquesta es millor tocar-la varies vegades amb l'original de fons.  Proveu de les dues maneres, tocant tots els acords i sense tocar els entre parentesis... ja direu.

Acords Manel: El miquel i l'Olga tornen; 10 milles per veure una bona armadura

El Miquel i l’Olga Tornen


(Intro)
SOL—DO—Re x3 –sim –DO-RE


SOL--------------------RE-------------DO-----------mi---------RE----
Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi
SOL--------------------RE-------------DO-----------mi---------RE----
i, amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin.
SOL--------------------RE-------------DO-----------mi---------RE----
Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines.
SOL--------------------RE-------------DO-----------mi---------RE----
Poseu els nens al llit; si dormen, mireu com respiren.
*SOL----------DO--------------RE
Perquè, si és bo o és dolent,
SOL----------DO----------------RE
no importa molt ara mateix.
DO-----------------RE-----------------sim—mi---DO------------RE--------SOL
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
DO-----------------RE------------------sim—mi---DO------------RE--------SOL
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
SOL—DO—RE


Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorin
i, pel camí, no pregunteu, deixeu que el nostre amor es fongui.
Guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies,
i ho jurem, per un moment, ens pensàvem que podíem
però, si truca algú, no contesteu, que el cel ja és prou ple de valents.
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
(parlat com intro)


Guardeu-vos forces, bona gent, potser ens veurem un altre dia.
Sabem que volíeu fer més, però, què hi farem, així és la vida:
t’equivoques d’uniforme i dispares a qui més estimes;
t’equivoques de remei i va i s’infecta la ferida.
I, alguna estona, què us penseu?, també ens agrada estar contents.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem fer.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!


*Ai, Verge Santa del Roser, volem el just per viure bé!
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!



Tot i que veient el video de l'actuació a l fnac, em sembla que encara es pot complicar una mica més.  De totes maneres aixi queda prou acceptable.
Per mi es de les millors del cd.

Acords Manel: Boomerang; 10 milles per veure una bona armadura

Boomerang

DO----------------------------------------------------------rem

Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial,

--------FA---------------SOL---------------------FA-----------------------DO

i va dir “nens, esteu morenos”, i va dir “almenys, heu crescut un pam”.

DO---------------------------------------------------rem

I l’Ignasi i jo li escoltàvem mil aventures de països llunyans

-------FA-------------------SOL----------------FA-----------------DO

i estaven bé, i eren distretes, però era difícil treure’s del cap

DO-------------------------------------------------rem

el fer volar per damunt del barri aquell regal estrany.

FA---------------------------------------------DO----------

Per fi a baix, vam situar-nos a una distància prudencial

DO-------------------------------------------------------------rem

de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats,

------------FA-------------------------SOL--------FA----------SOL----------------DO

vam estudiar els corrents de l’aire, vam assecar-nos la suor de les mans.

------------rem----------FA---------------SOL----------------DO

Però el boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.

-----------rem-------FA-----------SOL--------------DO

Però el boomerang reclamava la perícia d’un professional.

I van baixar els altres amb la Vanessa -ai la Vanessa, com li deu‘nar?-,

menjaven pipes amb arrogància, se’n fotien des del banc,

fins que avorrit d’aquell espectacle va venir el Xavi, que era mésgran,

“deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats,

que això és canell, que això el que vol és un bon joc debraç!”.

I, senyors, tan bo és insistir com saber-se retirar

i, no sé l’Ignasi, però, en el meu cas, puc reconèixer que em va fer mal

veure en els ulls de la Vanessa que la cosa es posava interessant.

Però el boomerang va encallar-se entre les branques i no va tornarmai.

Però el boomerang reclamava la perícia d’un professional.

Però parlo de temps, crec que era el juliol en què es va fondrel’Indurain

i vam maleir el danès i les rampes d’Hautacam.

Els anys, en fi, ens han fet com homes i, malgrat que ningú haprocreat,

vaig pensant alternatives, per si mai es dóna el cas.

I en aquest món entre els meus forts no hi haurà mai els detalls

però m’esforçaré i una cosa m’abstindré de regalar,

que la infantesa serà divertida, màgica, lliure, d’acord,acceptat,

però no hi ha tant temps per perdre i, tard o d’hora, només quedauna veritat:

El boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.

El boomerang reclamava la perícia d’un professional.

"Ei Vanesa si sents això una abraçada molt gran"

Acords Manel: Aniversari; 10 milles per veure una bona armadura

ANIVERSARI (MANEL)
INTRO:
SOL---sim x2
(mentre recita)
SOL—sim--SOL—sim--DO--sim-DO-RE-DO-DO
Les llums s'han apagat, han tret el pastís,
aplaudien els pares,els tiets i els amics
tots alhora agrupats en únic crit:
"Que demani un desig, que demani un desig"
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.


SOL—DOx2
1)SOL---------------------------------DO
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig
----------------------------------------SOL
les espelmes cremaven i alguns dels amics
------------------------------------DO
t'enfocaven amb càmeres de retratar
---------------------------------------RE
una veu comentava: "ai, que guapa està"
---------------------------------------sim--------DO
i jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit
--------------------------------------lam-----------RE
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit

DO------------------------------RE---------------SOL
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit


1)per un cop empetitit sota els tamborets i la taula allargada
pels dos cavallets fer-me pas amb prudència
per un entramat de sabates d'hivern, de confeti aixafat
i esprintar maleint l'allargada dels meus nous passets
i amagar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no mengi el collons de gatet.


1)I escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
i agafar un pelet d'aire i amb un saltiró
enganxar-te un cabell, impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal,
ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap.

1)I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres d'ajuda, discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il•lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.

1)i en un núvol de somnis que tens a l'abast
i entre d'altres que ho sento, però ja mai viuràs
detectar un caminet que m'allunyi del grup
o una ombreta tranquil•la on desapercebut
estirar-me una estona i per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran
mentre fora de l'ull les espelmes es van apagant.

Doncs aqui penjo la meva proposta, despres d'un intensiu de DVD que regalaven amb el diari ARA.
Té alguna part que em fa ballar el cap.   Basicament, la introducció parlada te algun canvi que no tinc gaire clar.  Crec que juga amb l'arpeig i amb el DO a vegades el polze pica la tercera corda i no la quarta, o fa algun acord extrany que de primeres no he agafat.  igual em passa amb el tros

------DOi jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit
-------------------------------------------lam-----------RE
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit

en algun moment en l'arpeig del DO pica la tercera corda o torna a fer algun acord extrany que no he enganxat.  S'accepten propostes.  Si més no, tocant a sobre l'orginal es prou digne.

Pedra tartera

La sala petita del TNC em té força ben acostumat.
Aquest cop un fantàstica Aurea Marquez ens transmet tot la vida (des de l'infància fins la mort) d'una dona de la catalunya rural.  L'acció se situa en un poblet del Pallars,  amb el rerefons de l'arribada de la republica, la guerra civil, la post guerra...

I si bé es evident que no estem devant d'una comèdia ni una obra fàcil, el que podria ser un veritable drama de dues hores, es converteix en un magnific exercici teatral, capaç de transmetre i aguantar l'emoció, amb una escenografia tan senzilla com adequada, amb uns personatges molt ben trenats (nens inclosos) i, com a detall, un accent i llenguatge que respecta l'esperit de l'obra de Maria Barbal.
 Cal repartir mèrits a l'adaptació teatral (dramaturgia de Marc Rosich) i a la direcció de na Lurdes Barba.
Teatre amb majuscules, que de tant en tant es més que saludable.

                 ©David Ruano/TNC

                                                                                    

cuentos carnivoros

Ara m'ha donat per un parell de llibres de relats (en previsió de cap de setmana ocupats i algun que altre viatge en metro i tren).
La descoberta ha estat "cuentos carnivoros", una serie de relats curts amb un bon to de cinisme i unes trames prou originals (algun cop una mica macabres i negres, però sense abusar)Per exemple les memories d'un assassí a sou. Amb la tensió justa i amb algun que altre final sorpresa.
Agafat a l'atzar a la bibiloteca i encuriosit després del primer conte.

Més buscat l'altre: "el libro mas bello del mundo y otras historias", titol francament poc atractiu, pero tractant-se del mateix autor que la obra de teatre "el visitan" (al meu top ten des que el vaig llegir), mereixia un vot de confiança.
A mig llibre puc dir que sense ser apassionant, fa de bon llegir.

Delafé y las flores azules al palau

Els reis --que tot ho saben-- em van avançar unes entrades per aquest concert.  Fila 10 i centrats, com els bons!
Feia dies que no m'ho passava tan bé en un concert, una mica com va passar amb Antonia Font al Liceu.
Jo m'esperava una cosa en plan tranquileta i intima, pero els meus dots de predicció -a l'alçada de la sipia mari carmen-van tornar a quedar en entredit. Tampoc recordava d'algun altre cop que els havia vist en directe que hi fotessin tanta canya.
Una agradable sorpresa.

Com a perles del concert:
com sempre: Helena Miquel (per emportar-se-la embolicada),  
les utilitats lliscants del talc i la manera de ballar de l'oscar daniello
el moment 1984 ( aquesta canço no es un homenatge a george orwell, sino a georgie dann)
i el moment castellers...



gracies maria i qq!

petits plagis 21.0

On és la llibertat de no voler escollir?
jo em vull quedar aquí i viure com abans al marge d'un camí, veient com passa el temps i ara vull estar arran de terra.
(sanjosex "al marge d'un camí". nova descoberta musical)

Pálida y perfecta: perfecta por no ser absolutamente perfecta, sino real.
(la memoria del tiburon, setve Hall)


--dirigint-se a hisenda--
Perdoni, crec que hi ha un error, em reclamen 18.000 euros en concepte d'IRPF i no pot ser, pq sempre treballo en negre.
(quim masferrer a el xarlata. seria una camera oculta genial)

Incubo ( la decepció)

Estic esperant a llegir la crítica pq jo vaig sortir de la Villarroel amb una cara que debia ser un poema (i estic segur que no era l'unic tenint en compte els timids aplaudiments i els comentaris que vaig caçar al vol mentre sortiem).
No podem negar que es crea una tensió durant tota l'obra que et fa estar enganxat a la butaca, ni que en Villanueva es un tros d'actor, pero és que o a mi em falta molta cultura sobre íncuvos, vampirs i altres éssers de cuarto milenio o no s'enten  res .  No farem un spoiler però una hora i mitja per acabar així (per cert , amb una escena previa genial!) no es de garie gratificant i queden més coses pendents que a l'últim capitol de lost.

El principal problema és la manca a l'hora de cobrir les expectatives. El cartell, la posada en escena, el desenvolupament de la trama... tot  fa pensar que estem devant d'una gran obra, pero l'alex mañas (que després de "Algo" fa uns quants anys al verus el  tenia a la llista d'autors a seguir) m'ha tornat a decebre tal i com va passar amb el músical "Que".  En fi, regal club del tr3sc llençat.


Buf! rellegint el post veig que  queda una mica destructiu.  Es el que passa quan n'esperes molt d'una obra...

Des-penjades

Un altre cop cap al Versus.
Dins el cicle "l'aparador"-- que dóna la oportunitat a propostes noves-- els dimarts i els dimecres  podeu veure-hi "des-penjades".   Alerta que nomes estaran les properes dues setmanes!

Repeteix el tandem "d'olor d'ocell", aquest cop la mònica lucchetti com a directoria, i la virginia sanchez com a autora i actriu.  L'acompanyen a escena tres personatges més, que  "a ritme de comèdia, tindran encontres i desencontres que aniran configurant les relacions en les quals es troben immerses en un intent de teixir la xarxa que els permeti sentir-se part del món, part de quelcom que els ajudi a construir les seves identitats"  (tret de la web).

Una obra fresca i facil d'entrar-hi, (no se per que pero a mi em va venir al cap "homes" o "criatures" de les T de teatre), amb una gran posada en escena i ritme  treient tot el suc possible a una escenografia minimalista. I, per cert, una molt bona tria musical per a les transicions (Mònica, si us plau, passa'm el cd!).
Malgrat algun "pecat de joventut" en forma de gag/recurs fàcil , l'obra en el seu conjunt te moltissimes més virtuts que defectes i és, en resum, el tipus d'obra que espero trobar a una sala com el Versus,(un dimecres i per 8€ via atrapalo, molt millor que la primera part de la tornada de la copa del rei contra el betis!)
Recomanable.

 

Acords Roger Mas, Casafont : La cançó del dèbil preciós perfum

LA CANÇO DEL DÈBIL PRECIÓS PERFUM
roger mas

                                          (*) 1--------------------
                                               2---------------------
                                               3---------------------
                                               4----2-0-------------
                                               5---------3-2-0------
                                               6---------------------

la                               MI (*)
Tens els cabells suaus,… (Tens els cabells blaus)
la                              MI (*)
i la mirada ensucrada,....(I el teu rostre en pau)
la                                  MI     MI    MI7    la
la pell banyada en flors ,... (de dèbil preciós perfum)

(BIS)
mmmm(tens els cabells blaus)mmmm(i el rostre en pau)


Una cancó tan senzilla com preciosa.  Per fer a dos veus

5.000!

Segons la pestanya d'estadístiques avui algú ha fet la visita 5.000 al blog.
Que voleu que us digui... a mi m'ha fet il.lusió.

petits plagis 20.0

-Voy a hacerme tatuar una cara sonriendo debajo del dedo gordo del pie- Yo pregunté por qué  y ella contesto: - Serà divertido cuando este muerta y en la morgue me pongan una etiqueta en el dedo-
a el llibre "La memoria del tiburón" , Steve Hall

El meu amor per tu es tan fort com aquest gaspatxo
(comentari real masiaddictic)

Puse una trampa y Alfred Rodriguez picó.
(aquest em sembla que es dels amics de les arts, però  a partir d'aqui i molts quilometres...en podriem fer-ne fins i tot una secció)

Acords Canimas; sagrat cor: GIRASOL

GIRASOL. Eduard Canimas

sense segeta: solm SIB dom FA RE#
(o potser més fàcil, amb sageta al 3r trast
mi—SOL—lam—RE ---DO )

L'amor que tu em dónes
l'amor que m'entregues
l'amor que ens desperta
cada matí.

Et sento propera
et sento sencera
et sento amb presència
cada matí.

Gira sol gira l'amor
gira tot sol el món
girem tu i jo i tothom
gira i tot gira.

Gira la lluna
i els astres tot d'una
i la nit s'il•lumina
i comença la festa.

De viure la vida
el cercle s'amplia
el temple és l'esfera
que es fa amb cada peça.

Gira sol gira l'amor
gira tot sol el món
girem tu i jo i tothom
gira i tot gira.

Gira la lluna
i els astres tot d'una
i la nit s'il•lumina
i comença la festa.

De viure la vida
el cercle s'amplia
el temple és l'esfera
que es fa amb cada peça.

final FA RE# FA RE# sol#m
(final amb sageta al 3r taste) RE DO RE DO mi)

Gracies Marc pel RE#M! mira que havia provat acords!!!

La nit de sant joan

Si més no, no deixa de ser original anar a la revetlla de sant joan just després de la de cap d'any.
Cabaret/revista galactic i surrealista, amb una escenografia i uns números músicals divertits i diferents, i unes transicions i moments parlats més discutibles.

Una bona revisió de tot un "classic modern" que em feia molta il.lusió descobrir, doncs al 1981 em va agafar petit. Suposo que a la seva època devia ser una cosa ben trencadora.
I entre coca, marcianitos i follets, doncs ja vam fer la nit  (l'1 de gener!!)

article recomanable 
http://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/arteria.html

Plecs

A la sala petita del TNC han programat aquesta obra de circ.
Per gaudir-la crec que cal anar amb la mínima informació possible i senzillament gaudir-ne i deixar-se sorpendre.

Segurament no són uns números tècnicament massa espectaculars (tot i que déu n'hi do) però visualment fantàstics i originals. Una barreja de circ amb dansa i música en directe perfectament coreografiat, amb una escenografia genial  en base al paper.  Ideal per tot tipus d'edats (al costat tenia una nena d'uns 8 anys que no va para de riure en tota l'obra) i molt fàcil de digerir (només dura una hora)

Va guanyar algun premi al festival trapezi de Reus, i no m'extranya. Comparant-ho per exemple amb tot el circ que vaig veure al festival de Tàrrega, realment plecs es una obra diferent, plena de sorpreses i m'atreviria a dir que poètica en molts moments.
I no explico res més per no trencar la màgia.

link amb el TNC

Acords Canimas; sagrat cor: perles de gel

Eduard canimas
Perles de gel

A)MI             SI       LA      SI
Silenci, que cauen perles de gel
MI                      fam#       LA        SI
són llàgrimes fràgils amb somnis a dins
MI                   SI            LA SI
quan toquen a terra germinen
MI           fam#          SI   MI
ves en compte on trepitges.

A)Silenci, que surten les fulles més tendres
pots sentir el ritme i el so del aterra
respira, resa una antiga oració
respira, canta una nova cançó.

B)FA             DO          SIB        DO
Silenci, que s'obre la Ment de Cristall
FA                   solm      SIB         DO
i es crea una màgia i s'encén un fanal
FA                DO         SIB              DO
d'una fe, d'una fi, d'un dofí que fa un salt
FA                         solm       DO                FA
d'una barca més ferma, d'un destí molt més alt.

C)SOL             RE      DO         RE
Silenci, que parlen els déus de la tribu
SOL                     lam          DO         RE
a través de les plantes, els arbres i els rius:
SOL                      RE           DO             RE
"Preciosos com fletxes, no espereu cap retorn
SOL                         lam            RE     SOL
que aquesta consciència us desvetlli del son

D) DO           SOL    lam      SOL
que totes les vies us portin al cor
DO               SOL lam             RE
que l'únic poder sigui el de l'amor.

Varies coses sobre aquesta canço:
he provat varies combinacions d'acords i amb més d'una em sona prou bé per tant, ara més que mai s'accepten comentaris i suggeriments.
es més, si algú te la part instrumental s'agrairia.

per altra banda, només comentar que entre A B i C son els mateixos acords pero B un traste més avall i C 3 trastes, es a dir que els acords son equivalents, només cal fer la sageta corresponent i baixar quan toca. potser millor que fer per exemple el lam com sempre, fer-lo al 5 trast, de manera que es va repetint la seqüencia d'acords i es mes facil de recordar (això a gustos) espero no haver-me equivocat passant-los.

Acords Manel: 25 de gener ( nadala 2010 )

25 de gener

(1)rem                    DO            rem
Segons els pastors de l’últim poble
rem                        DO            rem
darrera els horts veurien uns pins,
rem                        DO                  SIb
passats aquells pins el camp d’oliveres
      DO              rem
i, al fons, tres camins.
       LA                                               SIb
Han pres el trencall i s’ha obert la clariana
SIb                        DO            rem
i han ordenat als homes descans.
      LA                                               SIb
Al camp d’oliveres tres reis s’acomiaden
SIb                 DO  ---!---                 rem
i encaixen les mans, i encaixen les mans
                           DO                        rem
(pom pom pom pom) i encaixen les mans
-------
(1’)Melcior aixeca el cap i veu la muntanya
que abans que enfosqueixi ha d’estar travessant
i es treu la suor amb el coll de la capa
tacada de fang.
I no vol ni pensar que les forces s’acaben
i ni us imagineu com s’emprenya quan,
en beure en el riu, només troba la cara
                     DO --!--
d’un home gran.

FA                            DO               FA
El rei dóna l’ordre pel toc de corneta
FA                                              LA
pensant en aquells que, no fa pas tant,
SIb                                              rem
li besaven l’escut i entregaven les armes
DO rem
agenollats.
                           DO              rem
(pom pom pom pom) agenollats
------


(1’)Des de dalt del camell fot un crit el rei negre,
que faci el favor algun bon soldat
d’aixecar el cul de terra i fer un ràpid recompte
de racions de pa.
Qui pogués creuar el bosc i trobés una barca!
Qui abans d’adormir-se amb el braç estirat
notés com els dits mica en mica retallen
l’aigua del mar! -- ! ---
Qui arribés a palau i triés una dona,
arranqués unes roses i li allargués un ram!
Baltasar té el desig corrent per les venes
com si fos sang.
(pom pom pom pom) com si fos sang.


(1’)Gaspar pot sentir clavats a l’espatlla
els ulls d’alguns patges que estan esperant
un cop d’atenció, potser una mà alçada,
una ordre reial.
Un dels homes canta enmig d’una rotllana
amb la veu més dolça que hagueu sentit mai
una cançó antiga que el rei taral•leja
amb els llavis tancats. -- !--
El patge més vell es gira i comenta
mirant un segon de reüll cap al cel
“sembla mentida que bé que vivíem
                    rem.
seguint un estel”.

Com l'any passat Manel ens obsequia amb una nadala, aquest cop una mica trista...
es pot descrregar a
http://www.manelweb.com/
Cal anar una mica alerta en alguns moments de la canço, ja que en principi repeteix la mateixa estructura tret que a partir de --!-- (no se m'ha acudit res millor) canvia respecte la primera estrofa(1) i ho repeteix a les següents(1')
Tambe hi ha alguns acords que els mante (SIb i Fa), jo per no despistar-me i canviar abans d'hora, els escric 2 vegades, que cadascú té les seves manies al transcriure cançons.

BON NADAL!

l'habitació de verònica

Em sembla que es la tercera tongada que la fan.
Es lògic. Una obra de misteri i intriga que funciona be en teatres petits (capitol). Amb una mercè montala (petita debilitat) fantàstica, i una trama prou trepidant i amb els tipics girs sorprents. Aquest genere,en petites dosis, funciona molt bé i un surt amb una mica d'adrenalina cremada a la butaca.
A més, va conincidir amb el dia de xerrada amb director i actors, que sempre es interessant.
En Pep anton muños substitueix (i amb molt pocs assaigs, visca la profesionalitat!) a lluís soler que esta amb el gronholm.
Suposo que en soler tindria una mica més de presència (coses del físic) pero res a dir.

Menció a part la inoperancia del club tr3sc en la gestió de les seves ofertes. em sembla que em donare de baixa.

coses que et passen a barcelona quan tens 30 anys

Més que agradable sorpresa amb aquest llibre.

El títol em feia molta ràbia i ho veia com un truc per a solventar regals facils d'algú que fa la trentena. Tenia tota la pinta de quatre tòpics de mal monòleg i em semblava (sembla) una portada horrible. Així doncs amb la meva falta de criteri habitual vaig decidir llegir-la!

Potser per la falta d'espectatives o per una mena de complicitat adquirida en moltes pàgines, la novela (sense pasar a la historia) m'ha enganxat prou, i m'ha tret més d'un somriure.

Sera que en tinc trenta i tants, que descriu moltes zones de barcelona, o ves a saber que, pero m'ha durat quatre dies. Alguna trama no es del tot rodona pero més d'una de les idees i reflexions que hi surten les he trobat genials.

Com a freakada, fa referencia a una anecdota (inventada?) d'un concert , posterior vetllada amb el cantant i unes llesques de pa florit...

" anys més tard vaig sentir una canço seva que parlava de pa florit, fum amor i altres anacronismes" (més o menys)

Una de les cançons (genial) que vaig descobrir l'any passat, es del Sr Chinarro, del disc "anacronismos" i en una estrofa diu "hay hongos en las rebanadas, del pan nuestro que te di para mañana..." .

Potser es una coincidencia, però quan ho llegia ho vaig trobar com si li enganxes una picada d'ulls a algú.