GRAN torino

Molt en la linea de million dolar baby.
Vaig sortir del cine encantat i em vaig treure el regust de "el luchador" .
Recomanable

campions!!!!!!

Ja se que estic molt pessat amb el volei pero despés de tants torneigs fent un digne paper però sense premi, ahir per primera vegada vam arribar a la final... i la vam guanyar!!!!
I que voleu que us digui... em fa il.lusió comentar-ho. Sempre podrem fer la lectura crítica de que teniem un fitxatge d'ultima hora, que vam arribar a la final d'aquella manera i que el nivell era el de patxanga (hi havia un altre grup de pros) però vaja... això ja no ens ho treu ningú.

que es preparin els del voleiboom de castelldefels!!!

4bailes

Per compensar el fiasco d'antilops, una aposta segura. 4 bailes, de l'Espinosa.
Com sempre, fidel al seu estil (que ja es molt).
Per qui no hagi vist res seu (marga!!) jo sempre el recomano. Crec que té una manera de fer i explicar les histories, molt rodona, i sempre amb aquell humor que el caracteritza.
Per qui no es vulgui complicar la vida i passar una bona estona... una mica més que "resultona". A més, pel que em va semblar llegir es la fi de la companyia "los pelones".
I es que desde "el novato en la ETSEIB" del grup de teatre d'enginyers fins ara... deu ni do!

Antilops

Sense anim de faltar a ningú... FATAL!!!!!!!!!!
Poc m'ho pensava. Tenia una pinta genial per a regal per ma germana (mankel, cooperants...)

Rara, sense sentit, pesada, deseperant...

Ni en Carvajal ho arregla.
En fi...

petits plagis 17.0

Algun petit plagi, que fa temps que no n'escric:

"Josep Puntí, l'artista conegut anteriorment com Adrià Punti"... amb dos collons! ni Prince.
(per cert... i això que m'encanta)

"-Tinc el nom ideal per un restaurant... Wooktopussy. Així en plan fusió, galaico-asiatic:
sushi d'empanada, pulpo al wassaby y orujo de sake"(resum de conversa real)

"Els guapos son els raros, ho sap tothom però no ho diu ningú" (Manel! Grans....)

Rubianes

Doncs un dels motius que va fer que m'agrades el teatre -- coses que queden-- es veure de petit una actuació per la televisio a altes hores de la matinada (per a l'edat que tenia) d'un home vestit de negre que montava una historia a base d'onomatopeyes (gato con paperas ghhrhhrhshs...) i una història fantastica de les tapes d'un bar amb vida propia (ves que la febre del vermut no tingui el mateix origen...). I a partir d'aqui doncs que si la passió passada pel seu sedàs (jesus alias "el mésias") que si el actor galaico-catalan, que si el trabajo dignifica...
La unica cosa que em va saber greu es de petit, fer-me molt pessat demanant-li un autograf... segur que estava per donar-me un cop al cap "asi, con los nudillos, para no hacerle daño".

Espero que el pare manel hagi fet les gestions corresponents amb el de dalt i estiguis a algun lloc semblant al serengueti.


link

L'home dels coixins

GRAN SORPRESA!!!

No m'ho esperava, la veritat, la critica la deixava be, però coincidia un cap de setmana a contrarellogte, no poder veure el barça, son, i un triptic on hi sobresortia el "durada de l'espectacle 2h 45 minuts " buf... podia ser molt dur. però tot el contrari. Tot un trhriller que em va enganxar de cap a peus. De fet, ja podria acabar a la primera part, i tindriem una obra prou rodona. Fent una cosa que no s'ha de fer mai diriem que es una mena de "seven" (la pelicula) més obabakoak (el llibre). Per posar-hi algun però, l'arrencada i algun topic de poli bo poli dolent. Pero em va semblar una trama fascinant, i una manera d'explicar-ho i posar-ho en escena gens facil i molt aconseguida. M'agrada aquest enllaç d'histories. I res, afegir-hj poc pq suposo que par del secret va ser anar sense expectatives exagerades, i--això si-- amb molt bona companyia. Gracies per les entrades company! Ara a buscar una dat per al projecte chejov!

enderockant

Dimarts van ser els premis enderock a la sala bikini.
Prou curios; pq entre quedar-se a casa mirant l'enessim casi impossible de house o sortir amb uns quants a fer el got i a escoltar una mica de música en directe, sempre pinta més bé la segona opcio.
M'esperava que seriem quatre gats, i pel que vaig veure em sembla que es va quedar gent a fora i tot (si es que no es pot anar gratis als llocs!!) i per cert... gracies cata pel salt temporal a la cua!!!
Per fir veure en directe (encara que només fossin tres cançons) els Manel, i Roger mas (gran! molt gran!). I com a curiositat, nuria feliu en plena forma (jo de "jove" vull ser com ella) i monica green versionant el tren de mitja nit (quasi tan be com la carxofa i la ceba). Fi de festa amb belda i els badabadocs. Mira... ja podem dir que hem ballat el paquito chocolatero a la bikini.

Convocatoria de Vermut.

Doncs aprofitant que s'apropa el meu aniversari, i bebent de l'esperit del "mucho pincho", quedeu convocats a casa el dia 22 (diumenge de ressaca carnavalenca) per fer un vermut popular i de passada, els que no l'heu vist encara, podeu xafardexar pel pis.
En principi ja passo l'adreça i els detalls per mail, pero vaja, que si llegeixes això segurament es que estàs convidat (volei, uni, trio la la la, sant perencs...).

La idea es que la gent porti alguna cosa per picar o beure (i si em permeteu ser una mica exigent, s'agrairia que no fos una bossa de patates) -Tampoc cal fer un montadito d'alta gastronomia, pero estària b que fos una mica original--. Jo ja poso un parell d'ampolles d Yzaguirre i varies coses per picar.
Més detalls en breu.

Els nois d'historia

Primera obra de l'any i visita al recuperat Goya.
Obra molt correcte . Un encert segur (en Pou es de qualitat contrastada), però la veritat és que em va deixar força indiferent. Estic començant a sospitar que anar a teatre els divendres es una mala tria.
La por que em feia tant d'actor jove no va tenir més conseqüencies, pero m'esperava una altra cosa. La comparació amb "el club de los poetas muertos" es tant inevitable com poc encertada. No va per aqui la cosa. Pero quan el millor és el sopar de després... alguna cosa no ha acabat de rutllar.

més info aqui

Banda sonora del 2008

Ara que el 2008 s'ha acabat, breu resum de la banda sonora d'aquest any. Cançons descobertes o retrobades el 2008 ( a alguns potser us sona)

Wa yeah! (Antonia Font)
Qui n'ha begut (Mishima)
Save Tonight (eagle eye cherry)
Me he perdido (Antonio Vega-Cristina Rosenvinge)
Ya ves (Ismael Serrano- Aute)
Te vi (Buika)
Tatuaje ( versió Martiro)
Cubase-rumb (Els becaris del Sr Jato)
Dear Mc Cartney (Dover)
Aire (Narcís Perich)

planeta famolenc

Després de passar-me per l'expo del Madoz (curta pero interessant), i aprofitant que pel centre no hi ha ningú aquests dies, vaig seguir els consells de ma germana i em vaig passar per caja madrid (plaça catalunya) on hi ha l'expo de "planeta hambriento". copiat directament de la web de bcn.cat

El fotògraf nord-americà Peter Menzel presenta a l'espai cultural de Caja Madrid l'exposició "Planeta Hambriento. Lo que come el mundo", una mostra dels hàbits alimentaris de 30 famílies d'arreu del món.

A banda de posar de manifest la cultura gastronòmica dels 24 països pels quals ha viatjat Menzel, l'exposició dóna també informació sobre les desigualtats socials que s'amaguen darrere d'un tipus determinat d'alimentació.

Les fotografies de les famílies van acompanyades dels preus que els costa un menjar al seu país i revelen les diverses tendències que provoquen aquests hàbits: des de la obesitat del primer món a la malnutrició del tercer.

Es una exposició molt curiosa que em sembla que han allargat fins a la primera setmana de gener. I aqui em surt la vena educativa... a molts nens el portava jo a donar-hi un volta!

chema madoz 2.0

He llegit que en chema madoz exposa a una galeria de barcelona --Joan prats-- (c/balmes 54 amb consell de cent).
A mi em va agradar molt el que vaig veure seu al tecla sala de l'hospitalet.
Aixi que ja ho sabeu. Algun dia que plegui aviat m'hi passo

L'exposició de Chema Madoz, que estarà oberta fins el 26 de gener, recull el treball fotogràfic de Chema Madoz (Madrid, 1957) dels darrers dos anys. La mostra consta de26 fotografies en blanc i negre sobre paper baritat al sulfur i han estat editades en tiratges de 7, 15 o 25 exemplars.

• Lugar: Galeria Joan Prats - artgràfic, c/Balmes, 54
• Hora: 19:30h

video-petits plagis

petits plagis special edition

acabo de passar-me per un admirat i linkat blog que feia dies que no visitava... proudemax

plagiant un dels seus posts, enganxo directament un video del youtube... si teniu cinc minuts (no us espanteu amb els 30 primers segons) a veure que en penseu

jo soc la meva dona

Ja fa uns dies que hi vaig anar, en un "atac de ticket-3" que de tant en tant es saludable.
Aquesta obra es prou interessant. Un text inquietant, sobre la figura (real! si em fio d'una lectura en diagonal pel google) de Charlotte von Mahlsdorf. Un transvestit alemany que va sobreviure a l'alemania nazi i a la comunista. Amb aquest punt de partida ja us podeu immaginar!!. El problema ( o la gracia) és la serie de perjudicis amb el que encaro una obra on l'unic protagonista es en Joel Joan. Aqui s'ha guanyat una mica del respecte que li he anat perdent en segons quines obres. Menys en alguns excessos, ja sigui per la força del personatge, ja sigui per la direcció o sigui pels seus porpis merits (que carai!) aqui hi ha una bona feina.

http://www.lavillarroel.cat/c/showing.aspx

retorn a la maquina infernal

Abduit!
Gran tarda enganxat a la "maquina infernal" i nou temazo en estat embrionari avançat.
A veure si el podem penjar aviat.
M'hi hagués passat hores. Sort que el sopar (estaven ben bons els farcellets de camembert) ens ha tornat a la realitat. Per cert ara vaig a buscar un video pel you tube d'un tal nuñito...

investigant

Després d'algunes descobertes interessants via biblioteca (limon--el track 6 amb buika es increible!!!), sr mostaza...) ara estem investigant aquest grup que m'ha arribat per varies vies.

Manel.

Amb un nom que de tan poc comercial potser ho resulta i tot, aquesta gent fa una musica prou agradable i unes lletres que be... el link al myspace aqui, vosaltres mateixos.

Caldea, ferrada i olives

Gran cap de setmana. Primer una jornada nocturna a caldea, després la reina de les ferrates a catalunya, "la regina" -- técnicament vam estar 7 hores en ruta-- i per acabar, retorn a la masia de l'altre dia com a terapia de recuperació: llar de foc, moscatell i carquinyolis, cura de son, i un mati a recollir olives.
Ja farem crònica més complerta i amb més fotos.
Com a detall:
Pas de la fe superat! No sóc tan curt com aixo!!

mishima

A la segona ha anat la vençuda. Si al primer cop no els hi vaig fer gaire cas quan me'n van deixar un CD, ara he de reconeixer que m'han enganxat. GPSwoman... cal donar-te la rao. Rectificar es de savis (de savis equivocats).

Si els voleu escoltar... http://www.myspace.com/intomishima

Cenizas del cielo

Es tracta d'una pelicula tan simpática com colpidora, que m'atreveixo a recomana-vos.
Tal i com está el pati, es probable que duri poc a la cartellera. Així que afanyeu-vos.
Es més, Mikel, crec que t'agradará per la teva part asturiana, y agus (agus?...) ja que de tant en tant et fies del meu criteri, crec que aquesta et valdrà la pena.

Per cert, celso Bugallo (el que a mar a dentro feia de germà en contra de la autanasia), increible. I clara Segura... com sempre!
A veure si aguanta algunes setmanes.

Molta informació a la web