Banda sonora del 2008

Ara que el 2008 s'ha acabat, breu resum de la banda sonora d'aquest any. Cançons descobertes o retrobades el 2008 ( a alguns potser us sona)

Wa yeah! (Antonia Font)
Qui n'ha begut (Mishima)
Save Tonight (eagle eye cherry)
Me he perdido (Antonio Vega-Cristina Rosenvinge)
Ya ves (Ismael Serrano- Aute)
Te vi (Buika)
Tatuaje ( versió Martiro)
Cubase-rumb (Els becaris del Sr Jato)
Dear Mc Cartney (Dover)
Aire (Narcís Perich)

planeta famolenc

Després de passar-me per l'expo del Madoz (curta pero interessant), i aprofitant que pel centre no hi ha ningú aquests dies, vaig seguir els consells de ma germana i em vaig passar per caja madrid (plaça catalunya) on hi ha l'expo de "planeta hambriento". copiat directament de la web de bcn.cat

El fotògraf nord-americà Peter Menzel presenta a l'espai cultural de Caja Madrid l'exposició "Planeta Hambriento. Lo que come el mundo", una mostra dels hàbits alimentaris de 30 famílies d'arreu del món.

A banda de posar de manifest la cultura gastronòmica dels 24 països pels quals ha viatjat Menzel, l'exposició dóna també informació sobre les desigualtats socials que s'amaguen darrere d'un tipus determinat d'alimentació.

Les fotografies de les famílies van acompanyades dels preus que els costa un menjar al seu país i revelen les diverses tendències que provoquen aquests hàbits: des de la obesitat del primer món a la malnutrició del tercer.

Es una exposició molt curiosa que em sembla que han allargat fins a la primera setmana de gener. I aqui em surt la vena educativa... a molts nens el portava jo a donar-hi un volta!

chema madoz 2.0

He llegit que en chema madoz exposa a una galeria de barcelona --Joan prats-- (c/balmes 54 amb consell de cent).
A mi em va agradar molt el que vaig veure seu al tecla sala de l'hospitalet.
Aixi que ja ho sabeu. Algun dia que plegui aviat m'hi passo

L'exposició de Chema Madoz, que estarà oberta fins el 26 de gener, recull el treball fotogràfic de Chema Madoz (Madrid, 1957) dels darrers dos anys. La mostra consta de26 fotografies en blanc i negre sobre paper baritat al sulfur i han estat editades en tiratges de 7, 15 o 25 exemplars.

• Lugar: Galeria Joan Prats - artgràfic, c/Balmes, 54
• Hora: 19:30h

video-petits plagis

petits plagis special edition

acabo de passar-me per un admirat i linkat blog que feia dies que no visitava... proudemax

plagiant un dels seus posts, enganxo directament un video del youtube... si teniu cinc minuts (no us espanteu amb els 30 primers segons) a veure que en penseu

jo soc la meva dona

Ja fa uns dies que hi vaig anar, en un "atac de ticket-3" que de tant en tant es saludable.
Aquesta obra es prou interessant. Un text inquietant, sobre la figura (real! si em fio d'una lectura en diagonal pel google) de Charlotte von Mahlsdorf. Un transvestit alemany que va sobreviure a l'alemania nazi i a la comunista. Amb aquest punt de partida ja us podeu immaginar!!. El problema ( o la gracia) és la serie de perjudicis amb el que encaro una obra on l'unic protagonista es en Joel Joan. Aqui s'ha guanyat una mica del respecte que li he anat perdent en segons quines obres. Menys en alguns excessos, ja sigui per la força del personatge, ja sigui per la direcció o sigui pels seus porpis merits (que carai!) aqui hi ha una bona feina.

http://www.lavillarroel.cat/c/showing.aspx

retorn a la maquina infernal

Abduit!
Gran tarda enganxat a la "maquina infernal" i nou temazo en estat embrionari avançat.
A veure si el podem penjar aviat.
M'hi hagués passat hores. Sort que el sopar (estaven ben bons els farcellets de camembert) ens ha tornat a la realitat. Per cert ara vaig a buscar un video pel you tube d'un tal nuñito...

investigant

Després d'algunes descobertes interessants via biblioteca (limon--el track 6 amb buika es increible!!!), sr mostaza...) ara estem investigant aquest grup que m'ha arribat per varies vies.

Manel.

Amb un nom que de tan poc comercial potser ho resulta i tot, aquesta gent fa una musica prou agradable i unes lletres que be... el link al myspace aqui, vosaltres mateixos.

Caldea, ferrada i olives

Gran cap de setmana. Primer una jornada nocturna a caldea, després la reina de les ferrates a catalunya, "la regina" -- técnicament vam estar 7 hores en ruta-- i per acabar, retorn a la masia de l'altre dia com a terapia de recuperació: llar de foc, moscatell i carquinyolis, cura de son, i un mati a recollir olives.
Ja farem crònica més complerta i amb més fotos.
Com a detall:
Pas de la fe superat! No sóc tan curt com aixo!!

mishima

A la segona ha anat la vençuda. Si al primer cop no els hi vaig fer gaire cas quan me'n van deixar un CD, ara he de reconeixer que m'han enganxat. GPSwoman... cal donar-te la rao. Rectificar es de savis (de savis equivocats).

Si els voleu escoltar... http://www.myspace.com/intomishima

Cenizas del cielo

Es tracta d'una pelicula tan simpática com colpidora, que m'atreveixo a recomana-vos.
Tal i com está el pati, es probable que duri poc a la cartellera. Així que afanyeu-vos.
Es més, Mikel, crec que t'agradará per la teva part asturiana, y agus (agus?...) ja que de tant en tant et fies del meu criteri, crec que aquesta et valdrà la pena.

Per cert, celso Bugallo (el que a mar a dentro feia de germà en contra de la autanasia), increible. I clara Segura... com sempre!
A veure si aguanta algunes setmanes.

Molta informació a la web

Petits plagis 16.0

"Però es en la mort on hem d'aprendre a viure"

Petits plagis 15.0

Més o menys, de converses reals (o força fiables)...

en una masia...
-He dormit amb 5 mantes i el forro polar posat. Al final em moria de calor, sort que m'he tret els mitjons.

conversa entre una famila que recull una tortuga una mica perjudicada al carrer, parlant amb la del 1r que esta al balcó
-es seva aquesta tortuga
-no, com a mínim a de ser del del segon, pq jo l'he vist passar


L es troba en una festa al conde Lequio i se'l queda mirant (sense ubicar-lo del tot)
-ostres, tu em sones molt, em sembla que ens coneixem...mmmmm de la Pompeu?
-...! se la queda mirant i marxa sense dir res

Castanyada & Boletada

Cap de setmana molt gran a una masia al limit entre la Segarra i el Solsonès (si la geografia no em falla com de costum).
Tranquilitat i recarregada de piles en molt bona companyia. Castanyada i panellets a la vora de la llar de foc, i per si fos poc... el temps ens va respectar per anar a collir bolets!
Camagrocs i "llengües de bou". Home... omplir, el que es diu omplir, no del tot, pero el cistell feia goig. Un cop repartits a mi m'ha donat per una truita de camagrocs, per un rovelló , i per un bon plat de llengües de bou a la brasa.
Moltes gracies als anfitrions.

Non Solum

Era l'aposta de la temporada. Entrades comprades tan bon punt es va anunciar la programació (fila 4 al mig!!) i molta expectativa.

Un Sergi Lopez immens, només amb una caixa, una americana reversible i unes ulleres de sol, aconsegueix donar vida a una 20 de personatges en una mena de fals monoleg de mes d'hora i mitja. A nivell interpretatiu increible. Es capaç d'entrellaçar dialegs (sol!) , i de tant en tant sorpendre'ns amb una canço. La història, de tota manera, es una mica dura i complicada de seguir. Més que res pq no es tracta de "presentació nus i desenllaç" si no d'una mena de teatre de l'absurd, comic, reivindicatiu o surrealista segons vagi. En paraules més o menys seves (pq després em vaig quedar a la xerrada amb l'autor), "tenia ganes de fer una cosa que no fos normal, que la gent digués... com se li ha anat l'olla". Doncs dono fè que ho aconsegueix!!.
Durant l'obra, he de reconeixer que algun cop em preguntava que carai hi feia jo allà. Després (i sobretot despres de la xerrada) et va convencent mica en mica, com si fos d'efectes retardats. Es com una peli d'aquelles del verdi que vols que t'agradi encara que no sapigues com posar-te a la butaca...
Això si, només pel moment de "l'home estàtic" (he agafat la foto de la seva web) ja valdria la pena.

(© fdg/ccastro)

Rigola, text i Rock'n'Roll

Suposo que tenia ganes d'una obra densa i amb un bon text al darrere, pq feia temps que no me'n topava amb un, i de tant en tant toca una d'aquestes.
Gran rigola, com sempre, alhora de dirigir, fidel al seu estil i, aquest cop, amb pocs excessos.
Bona tria d'actors (molt bé en Marco i en Carrreras), i una escenografia tant genial com simple.
I apa, quasi tres hores d'historia, comunisme vs capitalisme i rock'n'roll, per sortir sense solucions màgiques, pero amb tema per debatre durant una setmana.

Gran, gran.

més info aqui

La ruta del vermut

Una vella aspiració de delgació va ser fer una ruta de bars per barcelona (ai aquella cedeii!... ai aquella nit d'expedició! ... ai el "bar ca la xisca"!!!) Doncs els del time out -- que ve a ser com la guia del ocio de tota la vida pero una mica mes fashion-- va treure en un dels primers numeros la ruta del vermut. Costum en vies d'extinció que cal recuperar. Aquell número ha estat curosament guardat i ja puc dir que porto una petita investigació al respecte.

La gracia es trobar llocs desconeguts (les braves d'en tomas i les tapes del quimet i quimet son poc originals) i per ara he vist de tot. Gran descoberta a la barceloneta amb el bar electricidad (quines anxoves! ), i el bar oller per la zona de verdaguer . També em va fer gracia que la llesqueria fermin, a camp de l'arpa, estigués a la llista (je je , ja el sabia aquest!). I la decepció ha estat la zona de sant andreu (sort que la companyia era bona), no hem trobat vermut de la casa (o martini o cinzano), el classic versalles es ara una cosa més aviat moderneta (aixo si amb unes bones braves), i el que mantenia el tipus pero no matava era el colombia (la veterania sempre es un grau).

Encara en queden molts per visitar, que es vulgui apuntar, els dissabtes i els diumenges al migdia podeu mirar de trucalitzar-me. La propera zona a investigar... poble sec i gràcia.

Tarrega 2008

Escapada a tarrega per acabar amb la setmana de sobredosi teatral (en tres dies he vist més que en 2 mesos)...

Al ser dijous, no hi havia encara gaire ambient. La cosa anava escalfant motors i poc a poc s'anva animant... fins que al final va ploure!!!
Pero vam fer el dia, i això no ens ho treu ningú.

La llastima es que només hi havia 2 espectacles en que anticipadament s'havien venut totes les entrades, i un era, naturalment, el que voliem veure (la cama, de teatro del aire, de l'estil "teatro de los sentidos"). Pero vaja, el poc que vam veure va estar prou b.
La orkesta del sol tremendos!!! Una rua en plan musica balcanica. Divertidissims. I un sorprenent "get lost", consistent en un laberint on et trobaves personatges que interactuaven amb tu, fins que trobaves la sortida (cosa no del tot facil). Aqui sota una "simpàtica"famila britanica que em va cebar a sandvitxos de pernil.

Què! el musical

Una de les activitats per celebrar els 25 anys de Tv3, era anar a assaigs generals d'obres a punt d'estrenar. I despres de gairebé 2 hores de cua ens vam plantar a una bona fila del coliseum a veure "Què ! el musical "
Música de Manu Guix (podeu escoltar 4 cançons a la web de l'obra). A mi em van agradar molt. Ritme, estil, la balada de torn, el temazo amb tothom cantant i fent segones veus, els musics en directe ...
Direcció Angel llacer. Tot i el fet que em faci rabia el seu "personatge" televisiu, he de reconeixer que el que li he vist fer o dirigir al teatre, m'ha agradat. I també va demostrar moltes taules per explicar com aniria l'assaig (faltaven coordinar algunes coses, estaven provant llums, algun cop hauriem de parar...) i es va posar el public a la butxaca.
Historia d'Alex Mañas. I aqui es on tot el meu narcisime teatral va anar una mica per terra. Jo m'omplia la boca que anava a veure l'obra per l'autor, que l'havia vist en una sala petita (algo al versus) i a la biblioteca nacional (en qualquier otra parte), que seria alternatiu i tal... A veure, que no es que els personatges facin grima ni res d'això, però es que no deixen de ser els quatre ingredients de sempre. "En alguns moments em sembla estar veient disney chanel" Va ser el comentari que millor resumeix el que vull dir (gracies quim).

I amb tot aquest rollo el que vull dir es que crec que es un bon músical. Que em va fallar (per tema d'expectatives més que per una altre cosa) que l'argument fos diferent, que em sorprengués. Pero sempre s'ha de valorar la creació propia (amb això hi estem d'acord), que desde la meva ignoracnia teatral els cantants ho fan de conya, i que-almenys jo-- m'ho vaig passar molt be. Que d'això es tracta!.

la tortuga de Darwin

Comença la temporada teatral i fa molt bona pinta (i recordem que per la merce teatre a meitat de preu!!!!). Sembla que els músicals tiraran fort (spamalot, que, ABBA...). Com la llista d'obres pendents treu fum, ahir vaig avançar feina i gracies al ticket-3 em vaig plantar a veure al Romea una de les que més em cridava l'atenció. La tortuga de Darwin.
La història, la fabula, el punt de partida es realment bo. La tortuga que ha vist de tot durant 200 anys i ens repasa la història i les nostres miseries des d'abaix. La actuació de la manchi destaca per sobre de tot. I el "però" més gran es la historia i la interpretació dels personatges que l'acompanyen, que desvirtuen una mica l'obra. Quasi que la podien escurçar i fer-ne un monòleg, doncs tot es qüestió d'adaptar-se.

Tornada

Es complicat aixo d'actualitzar el blog i no tenir internet. Sort em queda dels petits assalts a casa la meva tieta, per aprofitar els 3megues de velocitat del seu ADSL...
aixi que un petit resum sense gaire ordre de varies coses (que tampoc ens possarem ara fer 7 posts diferents).

-Esteu retats a una partida a tenis o golf de la wii a casa (algun petit caprici ens haviem de permetre!!!)
-A gracia, el carrer mozart va quedar 4t, seguint amb la tradicio de que com menys hi col.laboro, més be queden
-Alerta a aquesta obra: Del 9 al 26 d’octubre de 2008,Non Solum,amb Sergi López i Jorge Picó. Segur que les entrades volen.
-Pel pont de la diada TARREGA!!! Algu s'hi apunta. Jo segurament no faig pont pero vaja... que miraré d'anari el dimecres nit i dijous o b el cap de setmana.
-Per culpa de les recomanacions de ma germana i una de la feina, estic enganxat (via internet) a la serie "The IT Crowd". Molt recomanable per riure una estona amb humor una mica absurd.

i ape, com deia l'empar moliner, amb això i un bescuit, fins demà a dos quarts de vuit.