La canço del soldadet
sageta al 1r traste
1)LA-------------------------RE
Escolteu la cançó del soldadet
-------------------------LA
que a través d’un ull de bou
-------------------------RE
veu que volen uns falciots!
--------------------------------------LA
I no és que hi entengui molt, el soldadet,
--------------------------MI
però, que volin els falciots,
------------------------------------LA
deurà voler dir que la terra és a prop.
1)I tan a prop deu ser que baixa el capità
i intenta no semblar nerviós
mentre acaba la instrucció:
“Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents
i arrapeu-vos a la vida
amb les ungles i amb les dents”.
2)fam#---MI----------------LA
Ja a coberta, els homes resen.
fam#-----MI------(MI7)-------LA
Ja a coberta, els homes resen.
1)I fa un amén, poc convençut, el soldadet,
i acaricia el seu fusell,
intentant no pensar en res.
Des de proa es van fent grossos els turons,
“soldadet, valor, valor,
que depèn de gent com tu la sort del món”.
1)Però “si una bala enemiga creua el vent
i em travessa el cervell”,
es planteja el soldadet,
“les onades m’arrossegaran
i mil peixos de colors
lluitaran per devorar la meva carn”.
2)I és quan pensa “jo m’amago;
quan no mirin, jo m’amago”.
1)Però sempre miren, i el vaixell s’està aturant,
les comportes s’han obert
i, en un segon, s’inunda el mar
de soldats disparant a l’infinit
amb un soldadet al mig,
que carrega mentre insulta a l’enemic.
1)I entre bomba i bomba tot li va prou bé
fins que una cau just al costat.
Primer es diu “sort, de què t’ha anat…”,
però després sent a l’esquena un dolor estrany
i en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang.
2)Gira el cap a banda i banda.
Seu a la sorra i descansa.
3)--------RE------------------------------LA
I mentre arriba el coi de metge, el soldadet
-----------------------MI
es tranquil•litza repetint
------------------------------LA LA7
què farà, on anirà, si sobreviu:
3)“Aniré a ma mare ben vestit
i, abans que res, li hauré de dir
que em perdoni per tractar-la sempre així;
3)aniré a la Margarida a fer-li un fill
per, només veure’l, intuir
------------------------------------LA
que l’estimo més del que m’estimo a mi”.
Posar la sageta facilita la feina. si no cal començar al 6 traste i anar fent. Bé, i a l'arpejat que cadascú hi fiqui una mica de varietat,septimes i floritures (si no, mireu el video!)
15.4.11
Acords Manel: Criticarem les noves modes de pentinats; 10 milles per veure una bona armadura
Criticarem les noves modes de pentinats (versió 4.0)
INTRO MI fam# LA SI MIx2
MI----------------------------------fam#----
Vindran els anys i, amb els anys, la calma
------------LA-----------SI-----------MI
que et pintarà als ulls una mirada suau.
MI-----------------------------------fam#
Et faran fer un pas i, després, un altre,
------------LA-----------SI----------MI
seràs tota una experta a tirar endavant.
MI---------------------------------------------fam#
Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable,
----------LA-------------SI---------MI
o ja estaràs un pèl mandrosa per buscar.
MI----------------------------------fam#----
Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya
------------LA-----------SI---------MI
que té acollonits tots els nens del veïnat.
----dom#----------SI---------------MI
I seràs un sac de mals o seràs una roca.
-------dom#-------------SI--------------LA--------------SI
I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal.
----LA-------------------MI
I potser no seré el teu amic,
----LA------------------------MI-------SI---dom#
ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç.
---MI----------------------solm#---------------LA-----fam#--
Ja em veig de record mig trist que se’t creua pel cap
-----------SI
una mala tarda.
----LA-------------------MI
I potser dormiré abraçadet
----LA------------------------MI-------SI-----dom#
a una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets.
MI-----------------------solm#------------LA---
Potser tindrem néts malparits que se’n fotin de mi
--------fam#-----------------SI-----MI
quan no m’enteri de les coses.
----------------LA-------SI---------------MI--------
Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
----------LA----------SI------------------MI--
Caminaré lent i m’asseuré, a vegades, als bancs.
-----------dom#--------LA----------------------MI
Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc
------------fam#-----------------SI--------------MI
i em podran veure somriure una mica per sota del nas.
-----------LA------SI-------------MI----
Que vinguin els anys! Aquí em té la calma!
------------------LA----------SI------
Que em jugo amb la decadència de la carn
------------LA-----------SI-------------MI
que un raconet del menjador farà d’escenari
---------dom#-------SI--------------------MI
i que ningú sospitarà de qui estic parlant.
------------------LA--------SI--------------MI--------
I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
------------LA----------SI------------------MI--
No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat
----------------------dom#--------LA----------------------MI
però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar
------------fam#-----------------SI--------------MI
i em podran veure somriure una mica per sota del nas,
------------fam#-----------------SI--------------MI
i em podran veure somriure una mica per sota del nas.
MI fam# LA SI MIx2
.
Despres d'alguns comentaris (gracies) crec que entre tots hem aconseguit una proposta prou arreglada.
a veure si és la definitiva!
INTRO MI fam# LA SI MIx2
MI----------------------------------fam#----
Vindran els anys i, amb els anys, la calma
------------LA-----------SI-----------MI
que et pintarà als ulls una mirada suau.
MI-----------------------------------fam#
Et faran fer un pas i, després, un altre,
------------LA-----------SI----------MI
seràs tota una experta a tirar endavant.
MI---------------------------------------------fam#
Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable,
----------LA-------------SI---------MI
o ja estaràs un pèl mandrosa per buscar.
MI----------------------------------fam#----
Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya
------------LA-----------SI---------MI
que té acollonits tots els nens del veïnat.
----dom#----------SI---------------MI
I seràs un sac de mals o seràs una roca.
-------dom#-------------SI--------------LA--------------SI
I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal.
----LA-------------------MI
I potser no seré el teu amic,
----LA------------------------MI-------SI---dom#
ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç.
---MI----------------------solm#---------------LA-----fam#--
Ja em veig de record mig trist que se’t creua pel cap
-----------SI
una mala tarda.
----LA-------------------MI
I potser dormiré abraçadet
----LA------------------------MI-------SI-----dom#
a una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets.
MI-----------------------solm#------------LA---
Potser tindrem néts malparits que se’n fotin de mi
--------fam#-----------------SI-----MI
quan no m’enteri de les coses.
----------------LA-------SI---------------MI--------
Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
----------LA----------SI------------------MI--
Caminaré lent i m’asseuré, a vegades, als bancs.
-----------dom#--------LA----------------------MI
Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc
------------fam#-----------------SI--------------MI
i em podran veure somriure una mica per sota del nas.
-----------LA------SI-------------MI----
Que vinguin els anys! Aquí em té la calma!
------------------LA----------SI------
Que em jugo amb la decadència de la carn
------------LA-----------SI-------------MI
que un raconet del menjador farà d’escenari
---------dom#-------SI--------------------MI
i que ningú sospitarà de qui estic parlant.
------------------LA--------SI--------------MI--------
I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
------------LA----------SI------------------MI--
No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat
----------------------dom#--------LA----------------------MI
però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar
------------fam#-----------------SI--------------MI
i em podran veure somriure una mica per sota del nas,
------------fam#-----------------SI--------------MI
i em podran veure somriure una mica per sota del nas.
MI fam# LA SI MIx2
.
Despres d'alguns comentaris (gracies) crec que entre tots hem aconseguit una proposta prou arreglada.
a veure si és la definitiva!
13.4.11
petits plagis 22.0
uns petits plagis que fa temps que no en penjava
la vida que ens hem perdut, simplement no existeix. (Manel)
Jo no hauré mort. Faré vacances! (ovidi montllor)
per que no hi ha tauds IKEA? el muntes amb els cosins durant el velatori. (reflexió o gran línea de negoci )
la vida que ens hem perdut, simplement no existeix. (Manel)
Jo no hauré mort. Faré vacances! (ovidi montllor)
per que no hi ha tauds IKEA? el muntes amb els cosins durant el velatori. (reflexió o gran línea de negoci )
10.4.11
L'Alfred Lucchetti
Avui acomiadavem a l'Alfredo en un emotiu acte, serveixin aquestes 4 ratlles com un petit homenatge a aquest gran actor, director, lluitador i - m'ha agradat molt que el definissin així- pedagog. Segurament, si el teatre és una de les meves dèries, part de la culpa la té l'Alfredo i tota la seva tropa: Un festival de teatre a l'estiu, la veu que cridava "maleïts barrufets, fugiu del meu devant!" --que pesats deviem ser--, veure'l a la televisió (digui digui!!), a pels pèls (quin fart de riure) i ja més endavant els feyts, el verdugo (merescudissim max), jaleo jaleo ... i les que em deixo. I quina rabia no haver anat a barcelona mapa d'ombres que tothom me n'ha parlat tan bé!
El que queda clar es que "con diez cañones por banda" o amb el que faci falta, seguirem donant guerra. Vagin bé les vacances artista!.
El que queda clar es que "con diez cañones por banda" o amb el que faci falta, seguirem donant guerra. Vagin bé les vacances artista!.
9.4.11
Acords Manel: Flor Groga; 10 milles per veure una bona armadura
Flor groga
----LA-------------------MI------------------LA----------------------RE
Ja sabem com t’agrada aixecar el braç i calcular el pol d’on ve el vent,
---------LA-----------------------MI----------------------RE
ja hem gaudit de l’estil que exhibeixes quan marxes corrents.
--------LA----------------------MI----------------------LA-----------------RE
Ja hem entès que ets una ànima errant que abandona les cases quan tothom dorm,
---------LA---------------------MI------------------RE
que t’agrada menjar quan hi ha gana i dormir si ve son.
RE-------------------------sim------------------RE-----------------LA
Però pensa’t-ho bé que després, tard o d’hora, sempre arriba el moment
RE-----------------------LA---------------MI
quan s’obre com una flor rara el penediment
RE----------------------------sim---------------RE----------------------LA
i entens, com si totes les bruixes del món coincidissin llegint-te el futur,
RE--------------------------------sim----------------------MI
que és cosa de temps que et sorprenguis pensant que ho tenies,
----------------LA
que jo creia en tu.
Ja sabem que tres mil aventures bateguen rabioses lluny d’aquest racó,
que els guerrers s’avorreixen si no hi ha una mica d’acció.
Ja hem previst que només moriràs si algú et clava una daga daurada en el cor
i que on t’enterri una bona gent hi creixerà un roure fort.
I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid que sempre arriba el moment
quan s’obre com una flor groga el penediment.
Si ho saps com si totes les bruixes del món t’estiguessin llençant un conjur,
una rima ancestral que et farà recordar que ho tenies,
que jo creia en tu.
RE-------------------------sim-------------------RE-------------------LA
Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal
sim----------------------------------RE---------------------MI---------LA
que es prohibeixi a la gent ‘nar pel món buscant res que no pugui anomenar.
RE-----------------------------sim---------------------RE-------------------MI
Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junts
RE---------------------------sim------------------------------MI
i no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies,
-----------------LA
quan jo creia en tu.
Primer intent per aquesta canço, a veure si entre tots li donem una ullada i la pulim pq no m'acaba de convencer. En fi... com a mínim s'ha intentat!
----LA-------------------MI------------------LA----------------------RE
Ja sabem com t’agrada aixecar el braç i calcular el pol d’on ve el vent,
---------LA-----------------------MI----------------------RE
ja hem gaudit de l’estil que exhibeixes quan marxes corrents.
--------LA----------------------MI----------------------LA-----------------RE
Ja hem entès que ets una ànima errant que abandona les cases quan tothom dorm,
---------LA---------------------MI------------------RE
que t’agrada menjar quan hi ha gana i dormir si ve son.
RE-------------------------sim------------------RE-----------------LA
Però pensa’t-ho bé que després, tard o d’hora, sempre arriba el moment
RE-----------------------LA---------------MI
quan s’obre com una flor rara el penediment
RE----------------------------sim---------------RE----------------------LA
i entens, com si totes les bruixes del món coincidissin llegint-te el futur,
RE--------------------------------sim----------------------MI
que és cosa de temps que et sorprenguis pensant que ho tenies,
----------------LA
que jo creia en tu.
Ja sabem que tres mil aventures bateguen rabioses lluny d’aquest racó,
que els guerrers s’avorreixen si no hi ha una mica d’acció.
Ja hem previst que només moriràs si algú et clava una daga daurada en el cor
i que on t’enterri una bona gent hi creixerà un roure fort.
I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid que sempre arriba el moment
quan s’obre com una flor groga el penediment.
Si ho saps com si totes les bruixes del món t’estiguessin llençant un conjur,
una rima ancestral que et farà recordar que ho tenies,
que jo creia en tu.
RE-------------------------sim-------------------RE-------------------LA
Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal
sim----------------------------------RE---------------------MI---------LA
que es prohibeixi a la gent ‘nar pel món buscant res que no pugui anomenar.
RE-----------------------------sim---------------------RE-------------------MI
Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junts
RE---------------------------sim------------------------------MI
i no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies,
-----------------LA
quan jo creia en tu.
Primer intent per aquesta canço, a veure si entre tots li donem una ullada i la pulim pq no m'acaba de convencer. En fi... com a mínim s'ha intentat!
3.4.11
La presa
Vagi per endavant que per aquest obra em costa ser imparcial...
La biblioteca sempre es un lloc especial i aquest cop s'ha transformat en una taberna irlandesa que bé podia ser qualsevol bar de "professionals" del poble.
A la obra hi ha poca acció (pel que llegeixo, era la intenció de l'autor), i es barregen les miseries dels personatges, amb unes quantes llegendes i cotes de fades que es gaudeixen com si te'ls expliquessin a la vora del foc.
Una proposta interessant i un gran traball actoral i (deixeu-m'ho dir) una gran direcció.
Felicitats Ferran!
Ah, i al final de l'obra un es pot quedar a fer una cervesseta, que sempre ve de gust després d'estar dues horetes a la taberna.
La biblioteca sempre es un lloc especial i aquest cop s'ha transformat en una taberna irlandesa que bé podia ser qualsevol bar de "professionals" del poble.
A la obra hi ha poca acció (pel que llegeixo, era la intenció de l'autor), i es barregen les miseries dels personatges, amb unes quantes llegendes i cotes de fades que es gaudeixen com si te'ls expliquessin a la vora del foc.
Una proposta interessant i un gran traball actoral i (deixeu-m'ho dir) una gran direcció.
Felicitats Ferran!
Ah, i al final de l'obra un es pot quedar a fer una cervesseta, que sempre ve de gust després d'estar dues horetes a la taberna.
2.4.11
Acords Manel: La bola de cristall; 10 milles per veure una bona armadura
La bola de cristall
intro RE mi7x2
RE
Mira,
RE----------------SOL-------------LA---------------RE
surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure
RE----------------------SOL-------------LA---------------RE
i una llum plena de pau va inundant totes les cuines.
RE----------------SOL-------------LA---------------SOL
Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan tranquil•la.
mi7-------------------------LA--------------------------RE
I ens crido: “Treu-te la disfressa i revela qui ets!
SOL-------------------------LA--------------------------RE
No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent”.
Mira,
tot ha anat segons el pla, quin exemple d’harmonia,
això és creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies,
si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d’aforismes.
I ens crido: ”Observant-vos les mans, us he vist el truc!
No sou realment la vida que ens hem perdut”.
Mira,
panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges,
hi som tots, sí, però fixa’t bé, com et miro, com em mires.
Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles!
I ens crido: “Això és lamentable teatre amateur!
I no la vida que se’ns escapa a cada moment”.
Mira
com els nervis no han pogut, les paraules que buscàvem.
Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta:
“Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves?”
I ens crido: “Ja sé de què aneu i he perdut l’interès!
Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix”.
Doncs em pensava que aquesta seria més facil, i tinc els meus dubtes, entre els mi7 i els SOL...
el SOL el toco :
654321
320033
Per mi d'aquesta manera sona prou bé, pero com sempre... obert a propostes.
intro RE mi7x2
RE
Mira,
RE----------------SOL-------------LA---------------RE
surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure
RE----------------------SOL-------------LA---------------RE
i una llum plena de pau va inundant totes les cuines.
RE----------------SOL-------------LA---------------SOL
Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan tranquil•la.
mi7-------------------------LA--------------------------RE
I ens crido: “Treu-te la disfressa i revela qui ets!
SOL-------------------------LA--------------------------RE
No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent”.
Mira,
tot ha anat segons el pla, quin exemple d’harmonia,
això és creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies,
si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d’aforismes.
I ens crido: ”Observant-vos les mans, us he vist el truc!
No sou realment la vida que ens hem perdut”.
Mira,
panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges,
hi som tots, sí, però fixa’t bé, com et miro, com em mires.
Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles!
I ens crido: “Això és lamentable teatre amateur!
I no la vida que se’ns escapa a cada moment”.
Mira
com els nervis no han pogut, les paraules que buscàvem.
Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta:
“Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves?”
I ens crido: “Ja sé de què aneu i he perdut l’interès!
Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix”.
Doncs em pensava que aquesta seria més facil, i tinc els meus dubtes, entre els mi7 i els SOL...
el SOL el toco :
654321
320033
Per mi d'aquesta manera sona prou bé, pero com sempre... obert a propostes.
Acords Manel: El gran salt; 10 milles per veure una bona armadura
El gran Salt
------------DO----------------mi-------------------------FA--------------------DO
He fet un salt, un salt estrany ,que ens ha aixecat més de tres pams.
------------DO----------------mi---------------FA--------------------DO
Sortia fum, tan dens i blanc, i a dins tu i jo i el meu gran salt.
------------la----------------re-----------SOL--------------------DO
Teníem por mirant a baix, teníem por i ens hem quedat
------------la----------------re-----------SOL---------------------------
mig abraçats, sentint el salt regalimant-me entre les mans.
Els testimonis oculars, diuen “quin salt, carai quin salt!”;
les mares diuen als infants, “no us apropeu, que ha fet un salt!”.
Érem tu i jo amb el món a part, i ara és el món que ens salvarà
entre les runes d’aquest salt, que érem tu i jo i ja no ho som tant.
Que això nens cau, que això nens cau! Crido el teu nom entre el fum blanc.
“Agafa’t fort i, si pots, cau, amb els dos peus i en un lloc pla”.
I mereixíem un comiat, més digne de ser recordat
i no aquest veure’ns destrossats, per la força de la gravetat.
Tu, saltador que saltes salts! Tu, grimpador professional!
Tu, amic per sempre ambulant que et defineixes pels teus salts!
Que fàcil tot! Que bé que estàs! En els teus ulls il•luminats
ja s’intueix la immensitat, de tot un món al teu abast.
La nit caurà, la nit caurà, la nit caurà i desplegaràs
un somni dolç i atrotinat dels saltadors que salten salts.
I fins demà, i fins demà, i a fora, hi bufa un vent tan suau,
i el saltador s’adormirà, fent cara de res, fent cara de salt.
------------DO----------------mi-------------------------FA--------------------DO
He fet un salt, un salt estrany ,que ens ha aixecat més de tres pams.
------------DO----------------mi---------------FA--------------------DO
Sortia fum, tan dens i blanc, i a dins tu i jo i el meu gran salt.
------------la----------------re-----------SOL--------------------DO
Teníem por mirant a baix, teníem por i ens hem quedat
------------la----------------re-----------SOL---------------------------
mig abraçats, sentint el salt regalimant-me entre les mans.
Els testimonis oculars, diuen “quin salt, carai quin salt!”;
les mares diuen als infants, “no us apropeu, que ha fet un salt!”.
Érem tu i jo amb el món a part, i ara és el món que ens salvarà
entre les runes d’aquest salt, que érem tu i jo i ja no ho som tant.
Que això nens cau, que això nens cau! Crido el teu nom entre el fum blanc.
“Agafa’t fort i, si pots, cau, amb els dos peus i en un lloc pla”.
I mereixíem un comiat, més digne de ser recordat
i no aquest veure’ns destrossats, per la força de la gravetat.
Tu, saltador que saltes salts! Tu, grimpador professional!
Tu, amic per sempre ambulant que et defineixes pels teus salts!
Que fàcil tot! Que bé que estàs! En els teus ulls il•luminats
ja s’intueix la immensitat, de tot un món al teu abast.
La nit caurà, la nit caurà, la nit caurà i desplegaràs
un somni dolç i atrotinat dels saltadors que salten salts.
I fins demà, i fins demà, i a fora, hi bufa un vent tan suau,
i el saltador s’adormirà, fent cara de res, fent cara de salt.
28.3.11
Acords Manel: Benvolgut; 10 milles per veure una bona armadura
Benvolgut
RE RE (SOLRE )
---------RE --------------------(SOL)-RE
Benvolgut, permet-me suposar
---------------------(SOL RE)-----------------------------(SOL) --LA
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
-----------------------------SOL--------------------sim
més o menys, així com jo, estàs assabentat
-------------------(SOL sim)---------------------(SOL)--LA
de la meva existència, de les coses que faig.
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi,
no és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
SOL---------------------LA---------------RE----(SOL)-RE
heu parat una furgoneta aprofitant
SOL---------------------LA---------------RE----(SOL)-RE
la vista privilegiada d’una ciutat.
LA------------------------------------------------SOL---------------------RE
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!
Sim------------SOL-----------------------LA
I sentiu l’eternitat al vostre davant!
-----sim----------------SOL-----------------LA
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo
----------------RE
estem esperant.
I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo
que estava esperant.
Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell
i, pas a pas, ja estaràs tan lluny
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
Xicots, aneu fent lloc,
que estem esperant”.
!! Els acords entre parentesis no calen pero si es fa prou ràpid queden prou bé (mes o menys al ritme dels vents) . Ultimament no em quadren gaire les posicions on escric en word els acords un cop ho enganxo al blog (misteris de la tècnica, que mes o menys arreglo fent la lletra mes petita), aquesta es millor tocar-la varies vegades amb l'original de fons. Proveu de les dues maneres, tocant tots els acords i sense tocar els entre parentesis... ja direu.
RE RE (SOLRE )
---------RE --------------------(SOL)-RE
Benvolgut, permet-me suposar
---------------------(SOL RE)-----------------------------(SOL) --LA
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
-----------------------------SOL--------------------sim
més o menys, així com jo, estàs assabentat
-------------------(SOL sim)---------------------(SOL)--LA
de la meva existència, de les coses que faig.
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi,
no és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
SOL---------------------LA---------------RE----(SOL)-RE
heu parat una furgoneta aprofitant
SOL---------------------LA---------------RE----(SOL)-RE
la vista privilegiada d’una ciutat.
LA------------------------------------------------SOL---------------------RE
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!
Sim------------SOL-----------------------LA
I sentiu l’eternitat al vostre davant!
-----sim----------------SOL-----------------LA
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo
----------------RE
estem esperant.
I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo
que estava esperant.
Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell
i, pas a pas, ja estaràs tan lluny
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
Xicots, aneu fent lloc,
que estem esperant”.
!! Els acords entre parentesis no calen pero si es fa prou ràpid queden prou bé (mes o menys al ritme dels vents) . Ultimament no em quadren gaire les posicions on escric en word els acords un cop ho enganxo al blog (misteris de la tècnica, que mes o menys arreglo fent la lletra mes petita), aquesta es millor tocar-la varies vegades amb l'original de fons. Proveu de les dues maneres, tocant tots els acords i sense tocar els entre parentesis... ja direu.
27.3.11
Acords Manel: El miquel i l'Olga tornen; 10 milles per veure una bona armadura
El Miquel i l’Olga Tornen
(Intro)
SOL—DO—Re x3 –sim –DO-RE
SOL--------------------RE-------------DO-----------mi---------RE----
Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi
SOL--------------------RE-------------DO-----------mi---------RE----
i, amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin.
SOL--------------------RE-------------DO-----------mi---------RE----
Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines.
SOL--------------------RE-------------DO-----------mi---------RE----
Poseu els nens al llit; si dormen, mireu com respiren.
*SOL----------DO--------------RE
Perquè, si és bo o és dolent,
SOL----------DO----------------RE
no importa molt ara mateix.
DO-----------------RE-----------------sim—mi---DO------------RE--------SOL
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
DO-----------------RE------------------sim—mi---DO------------RE--------SOL
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
SOL—DO—RE
Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorin
i, pel camí, no pregunteu, deixeu que el nostre amor es fongui.
Guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies,
i ho jurem, per un moment, ens pensàvem que podíem
però, si truca algú, no contesteu, que el cel ja és prou ple de valents.
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
(parlat com intro)
Guardeu-vos forces, bona gent, potser ens veurem un altre dia.
Sabem que volíeu fer més, però, què hi farem, així és la vida:
t’equivoques d’uniforme i dispares a qui més estimes;
t’equivoques de remei i va i s’infecta la ferida.
I, alguna estona, què us penseu?, també ens agrada estar contents.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem fer.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
*Ai, Verge Santa del Roser, volem el just per viure bé!
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
Tot i que veient el video de l'actuació a l fnac, em sembla que encara es pot complicar una mica més. De totes maneres aixi queda prou acceptable.
Per mi es de les millors del cd.
(Intro)
SOL—DO—Re x3 –sim –DO-RE
SOL--------------------RE-------------DO-----------mi---------RE----
Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi
SOL--------------------RE-------------DO-----------mi---------RE----
i, amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin.
SOL--------------------RE-------------DO-----------mi---------RE----
Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines.
SOL--------------------RE-------------DO-----------mi---------RE----
Poseu els nens al llit; si dormen, mireu com respiren.
*SOL----------DO--------------RE
Perquè, si és bo o és dolent,
SOL----------DO----------------RE
no importa molt ara mateix.
DO-----------------RE-----------------sim—mi---DO------------RE--------SOL
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
DO-----------------RE------------------sim—mi---DO------------RE--------SOL
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
SOL—DO—RE
Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorin
i, pel camí, no pregunteu, deixeu que el nostre amor es fongui.
Guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies,
i ho jurem, per un moment, ens pensàvem que podíem
però, si truca algú, no contesteu, que el cel ja és prou ple de valents.
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
(parlat com intro)
Guardeu-vos forces, bona gent, potser ens veurem un altre dia.
Sabem que volíeu fer més, però, què hi farem, així és la vida:
t’equivoques d’uniforme i dispares a qui més estimes;
t’equivoques de remei i va i s’infecta la ferida.
I, alguna estona, què us penseu?, també ens agrada estar contents.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem fer.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
*Ai, Verge Santa del Roser, volem el just per viure bé!
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
Tot i que veient el video de l'actuació a l fnac, em sembla que encara es pot complicar una mica més. De totes maneres aixi queda prou acceptable.
Per mi es de les millors del cd.
Acords Manel: Boomerang; 10 milles per veure una bona armadura
Boomerang
DO----------------------------------------------------------rem
Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial,
--------FA---------------SOL---------------------FA-----------------------DO
i va dir “nens, esteu morenos”, i va dir “almenys, heu crescut un pam”.
DO---------------------------------------------------rem
I l’Ignasi i jo li escoltàvem mil aventures de països llunyans
-------FA-------------------SOL----------------FA-----------------DO
i estaven bé, i eren distretes, però era difícil treure’s del cap
DO-------------------------------------------------rem
el fer volar per damunt del barri aquell regal estrany.
FA---------------------------------------------DO----------
Per fi a baix, vam situar-nos a una distància prudencial
DO-------------------------------------------------------------rem
de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats,
------------FA-------------------------SOL--------FA----------SOL----------------DO
vam estudiar els corrents de l’aire, vam assecar-nos la suor de les mans.
------------rem----------FA---------------SOL----------------DO
Però el boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.
-----------rem-------FA-----------SOL--------------DO
Però el boomerang reclamava la perícia d’un professional.
I van baixar els altres amb la Vanessa -ai la Vanessa, com li deu‘nar?-,
menjaven pipes amb arrogància, se’n fotien des del banc,
fins que avorrit d’aquell espectacle va venir el Xavi, que era mésgran,
“deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats,
que això és canell, que això el que vol és un bon joc debraç!”.
I, senyors, tan bo és insistir com saber-se retirar
i, no sé l’Ignasi, però, en el meu cas, puc reconèixer que em va fer mal
veure en els ulls de la Vanessa que la cosa es posava interessant.
Però el boomerang va encallar-se entre les branques i no va tornarmai.
Però el boomerang reclamava la perícia d’un professional.
Però parlo de temps, crec que era el juliol en què es va fondrel’Indurain
i vam maleir el danès i les rampes d’Hautacam.
Els anys, en fi, ens han fet com homes i, malgrat que ningú haprocreat,
vaig pensant alternatives, per si mai es dóna el cas.
I en aquest món entre els meus forts no hi haurà mai els detalls
però m’esforçaré i una cosa m’abstindré de regalar,
que la infantesa serà divertida, màgica, lliure, d’acord,acceptat,
però no hi ha tant temps per perdre i, tard o d’hora, només quedauna veritat:
El boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.
El boomerang reclamava la perícia d’un professional.
"Ei Vanesa si sents això una abraçada molt gran"
13.3.11
Acords Manel: Aniversari; 10 milles per veure una bona armadura
ANIVERSARI (MANEL)
INTRO:
SOL---sim x2
(mentre recita)
SOL—sim--SOL—sim--DO--sim-DO-RE-DO-DO
Les llums s'han apagat, han tret el pastís,
aplaudien els pares,els tiets i els amics
tots alhora agrupats en únic crit:
"Que demani un desig, que demani un desig"
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.
SOL—DOx2
1)SOL---------------------------------DO
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig
----------------------------------------SOL
les espelmes cremaven i alguns dels amics
------------------------------------DO
t'enfocaven amb càmeres de retratar
---------------------------------------RE
una veu comentava: "ai, que guapa està"
---------------------------------------sim--------DO
i jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit
--------------------------------------lam-----------RE
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit
DO------------------------------RE---------------SOL
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit
1)per un cop empetitit sota els tamborets i la taula allargada
pels dos cavallets fer-me pas amb prudència
per un entramat de sabates d'hivern, de confeti aixafat
i esprintar maleint l'allargada dels meus nous passets
i amagar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no mengi el collons de gatet.
1)I escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
i agafar un pelet d'aire i amb un saltiró
enganxar-te un cabell, impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal,
ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap.
1)I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres d'ajuda, discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il•lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.
1)i en un núvol de somnis que tens a l'abast
i entre d'altres que ho sento, però ja mai viuràs
detectar un caminet que m'allunyi del grup
o una ombreta tranquil•la on desapercebut
estirar-me una estona i per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran
mentre fora de l'ull les espelmes es van apagant.
Doncs aqui penjo la meva proposta, despres d'un intensiu de DVD que regalaven amb el diari ARA.
Té alguna part que em fa ballar el cap. Basicament, la introducció parlada te algun canvi que no tinc gaire clar. Crec que juga amb l'arpeig i amb el DO a vegades el polze pica la tercera corda i no la quarta, o fa algun acord extrany que de primeres no he agafat. igual em passa amb el tros
------DOi jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit
-------------------------------------------lam-----------RE
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit
en algun moment en l'arpeig del DO pica la tercera corda o torna a fer algun acord extrany que no he enganxat. S'accepten propostes. Si més no, tocant a sobre l'orginal es prou digne.
INTRO:
SOL---sim x2
(mentre recita)
SOL—sim--SOL—sim--DO--sim-DO-RE-DO-DO
Les llums s'han apagat, han tret el pastís,
aplaudien els pares,els tiets i els amics
tots alhora agrupats en únic crit:
"Que demani un desig, que demani un desig"
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.
SOL—DOx2
1)SOL---------------------------------DO
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig
----------------------------------------SOL
les espelmes cremaven i alguns dels amics
------------------------------------DO
t'enfocaven amb càmeres de retratar
---------------------------------------RE
una veu comentava: "ai, que guapa està"
---------------------------------------sim--------DO
i jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit
--------------------------------------lam-----------RE
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit
DO------------------------------RE---------------SOL
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit
1)per un cop empetitit sota els tamborets i la taula allargada
pels dos cavallets fer-me pas amb prudència
per un entramat de sabates d'hivern, de confeti aixafat
i esprintar maleint l'allargada dels meus nous passets
i amagar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no mengi el collons de gatet.
1)I escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
i agafar un pelet d'aire i amb un saltiró
enganxar-te un cabell, impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal,
ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap.
1)I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres d'ajuda, discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il•lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.
1)i en un núvol de somnis que tens a l'abast
i entre d'altres que ho sento, però ja mai viuràs
detectar un caminet que m'allunyi del grup
o una ombreta tranquil•la on desapercebut
estirar-me una estona i per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran
mentre fora de l'ull les espelmes es van apagant.
Doncs aqui penjo la meva proposta, despres d'un intensiu de DVD que regalaven amb el diari ARA.
Té alguna part que em fa ballar el cap. Basicament, la introducció parlada te algun canvi que no tinc gaire clar. Crec que juga amb l'arpeig i amb el DO a vegades el polze pica la tercera corda i no la quarta, o fa algun acord extrany que de primeres no he agafat. igual em passa amb el tros
------DOi jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit
-------------------------------------------lam-----------RE
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit
en algun moment en l'arpeig del DO pica la tercera corda o torna a fer algun acord extrany que no he enganxat. S'accepten propostes. Si més no, tocant a sobre l'orginal es prou digne.
12.3.11
Pedra tartera
La sala petita del TNC em té força ben acostumat.
Aquest cop un fantàstica Aurea Marquez ens transmet tot la vida (des de l'infància fins la mort) d'una dona de la catalunya rural. L'acció se situa en un poblet del Pallars, amb el rerefons de l'arribada de la republica, la guerra civil, la post guerra...
I si bé es evident que no estem devant d'una comèdia ni una obra fàcil, el que podria ser un veritable drama de dues hores, es converteix en un magnific exercici teatral, capaç de transmetre i aguantar l'emoció, amb una escenografia tan senzilla com adequada, amb uns personatges molt ben trenats (nens inclosos) i, com a detall, un accent i llenguatge que respecta l'esperit de l'obra de Maria Barbal.
Cal repartir mèrits a l'adaptació teatral (dramaturgia de Marc Rosich) i a la direcció de na Lurdes Barba.
Teatre amb majuscules, que de tant en tant es més que saludable.
Aquest cop un fantàstica Aurea Marquez ens transmet tot la vida (des de l'infància fins la mort) d'una dona de la catalunya rural. L'acció se situa en un poblet del Pallars, amb el rerefons de l'arribada de la republica, la guerra civil, la post guerra...
I si bé es evident que no estem devant d'una comèdia ni una obra fàcil, el que podria ser un veritable drama de dues hores, es converteix en un magnific exercici teatral, capaç de transmetre i aguantar l'emoció, amb una escenografia tan senzilla com adequada, amb uns personatges molt ben trenats (nens inclosos) i, com a detall, un accent i llenguatge que respecta l'esperit de l'obra de Maria Barbal.
Cal repartir mèrits a l'adaptació teatral (dramaturgia de Marc Rosich) i a la direcció de na Lurdes Barba.
Teatre amb majuscules, que de tant en tant es més que saludable.
©David Ruano/TNC
14.2.11
cuentos carnivoros
Ara m'ha donat per un parell de llibres de relats (en previsió de cap de setmana ocupats i algun que altre viatge en metro i tren).
La descoberta ha estat "cuentos carnivoros", una serie de relats curts amb un bon to de cinisme i unes trames prou originals (algun cop una mica macabres i negres, però sense abusar)Per exemple les memories d'un assassí a sou. Amb la tensió justa i amb algun que altre final sorpresa.
Agafat a l'atzar a la bibiloteca i encuriosit després del primer conte.
Més buscat l'altre: "el libro mas bello del mundo y otras historias", titol francament poc atractiu, pero tractant-se del mateix autor que la obra de teatre "el visitan" (al meu top ten des que el vaig llegir), mereixia un vot de confiança.
A mig llibre puc dir que sense ser apassionant, fa de bon llegir.
La descoberta ha estat "cuentos carnivoros", una serie de relats curts amb un bon to de cinisme i unes trames prou originals (algun cop una mica macabres i negres, però sense abusar)Per exemple les memories d'un assassí a sou. Amb la tensió justa i amb algun que altre final sorpresa.
Agafat a l'atzar a la bibiloteca i encuriosit després del primer conte.
Més buscat l'altre: "el libro mas bello del mundo y otras historias", titol francament poc atractiu, pero tractant-se del mateix autor que la obra de teatre "el visitan" (al meu top ten des que el vaig llegir), mereixia un vot de confiança.
A mig llibre puc dir que sense ser apassionant, fa de bon llegir.
6.2.11
Delafé y las flores azules al palau
Els reis --que tot ho saben-- em van avançar unes entrades per aquest concert. Fila 10 i centrats, com els bons!
Feia dies que no m'ho passava tan bé en un concert, una mica com va passar amb Antonia Font al Liceu.
Jo m'esperava una cosa en plan tranquileta i intima, pero els meus dots de predicció -a l'alçada de la sipia mari carmen-van tornar a quedar en entredit. Tampoc recordava d'algun altre cop que els havia vist en directe que hi fotessin tanta canya.
Una agradable sorpresa.
Com a perles del concert:
com sempre: Helena Miquel (per emportar-se-la embolicada),
les utilitats lliscants del talc i la manera de ballar de l'oscar daniello
el moment 1984 ( aquesta canço no es un homenatge a george orwell, sino a georgie dann)
i el moment castellers...
gracies maria i qq!
Feia dies que no m'ho passava tan bé en un concert, una mica com va passar amb Antonia Font al Liceu.
Jo m'esperava una cosa en plan tranquileta i intima, pero els meus dots de predicció -a l'alçada de la sipia mari carmen-van tornar a quedar en entredit. Tampoc recordava d'algun altre cop que els havia vist en directe que hi fotessin tanta canya.
Una agradable sorpresa.
Com a perles del concert:
com sempre: Helena Miquel (per emportar-se-la embolicada),
les utilitats lliscants del talc i la manera de ballar de l'oscar daniello
el moment 1984 ( aquesta canço no es un homenatge a george orwell, sino a georgie dann)
i el moment castellers...
gracies maria i qq!
1.2.11
petits plagis 21.0
On és la llibertat de no voler escollir?
jo em vull quedar aquí i viure com abans al marge d'un camí, veient com passa el temps i ara vull estar arran de terra.
(sanjosex "al marge d'un camí". nova descoberta musical)
Pálida y perfecta: perfecta por no ser absolutamente perfecta, sino real.
(la memoria del tiburon, setve Hall)
--dirigint-se a hisenda--
Perdoni, crec que hi ha un error, em reclamen 18.000 euros en concepte d'IRPF i no pot ser, pq sempre treballo en negre.
(quim masferrer a el xarlata. seria una camera oculta genial)
jo em vull quedar aquí i viure com abans al marge d'un camí, veient com passa el temps i ara vull estar arran de terra.
(sanjosex "al marge d'un camí". nova descoberta musical)
Pálida y perfecta: perfecta por no ser absolutamente perfecta, sino real.
(la memoria del tiburon, setve Hall)
--dirigint-se a hisenda--
Perdoni, crec que hi ha un error, em reclamen 18.000 euros en concepte d'IRPF i no pot ser, pq sempre treballo en negre.
(quim masferrer a el xarlata. seria una camera oculta genial)
23.1.11
Incubo ( la decepció)
Estic esperant a llegir la crítica pq jo vaig sortir de la Villarroel amb una cara que debia ser un poema (i estic segur que no era l'unic tenint en compte els timids aplaudiments i els comentaris que vaig caçar al vol mentre sortiem).
No podem negar que es crea una tensió durant tota l'obra que et fa estar enganxat a la butaca, ni que en Villanueva es un tros d'actor, pero és que o a mi em falta molta cultura sobre íncuvos, vampirs i altres éssers de cuarto milenio o no s'enten res . No farem un spoiler però una hora i mitja per acabar així (per cert , amb una escena previa genial!) no es de garie gratificant i queden més coses pendents que a l'últim capitol de lost.
El principal problema és la manca a l'hora de cobrir les expectatives. El cartell, la posada en escena, el desenvolupament de la trama... tot fa pensar que estem devant d'una gran obra, pero l'alex mañas (que després de "Algo" fa uns quants anys al verus el tenia a la llista d'autors a seguir) m'ha tornat a decebre tal i com va passar amb el músical "Que". En fi, regal club del tr3sc llençat.
Buf! rellegint el post veig que queda una mica destructiu. Es el que passa quan n'esperes molt d'una obra...
No podem negar que es crea una tensió durant tota l'obra que et fa estar enganxat a la butaca, ni que en Villanueva es un tros d'actor, pero és que o a mi em falta molta cultura sobre íncuvos, vampirs i altres éssers de cuarto milenio o no s'enten res . No farem un spoiler però una hora i mitja per acabar així (per cert , amb una escena previa genial!) no es de garie gratificant i queden més coses pendents que a l'últim capitol de lost.
El principal problema és la manca a l'hora de cobrir les expectatives. El cartell, la posada en escena, el desenvolupament de la trama... tot fa pensar que estem devant d'una gran obra, pero l'alex mañas (que després de "Algo" fa uns quants anys al verus el tenia a la llista d'autors a seguir) m'ha tornat a decebre tal i com va passar amb el músical "Que". En fi, regal club del tr3sc llençat.
Buf! rellegint el post veig que queda una mica destructiu. Es el que passa quan n'esperes molt d'una obra...
Des-penjades
Un altre cop cap al Versus.
Dins el cicle "l'aparador"-- que dóna la oportunitat a propostes noves-- els dimarts i els dimecres podeu veure-hi "des-penjades". Alerta que nomes estaran les properes dues setmanes!
Repeteix el tandem "d'olor d'ocell", aquest cop la mònica lucchetti com a directoria, i la virginia sanchez com a autora i actriu. L'acompanyen a escena tres personatges més, que "a ritme de comèdia, tindran encontres i desencontres que aniran configurant les relacions en les quals es troben immerses en un intent de teixir la xarxa que els permeti sentir-se part del món, part de quelcom que els ajudi a construir les seves identitats" (tret de la web).
Una obra fresca i facil d'entrar-hi, (no se per que pero a mi em va venir al cap "homes" o "criatures" de les T de teatre), amb una gran posada en escena i ritme treient tot el suc possible a una escenografia minimalista. I, per cert, una molt bona tria musical per a les transicions (Mònica, si us plau, passa'm el cd!).
Malgrat algun "pecat de joventut" en forma de gag/recurs fàcil , l'obra en el seu conjunt te moltissimes més virtuts que defectes i és, en resum, el tipus d'obra que espero trobar a una sala com el Versus,(un dimecres i per 8€ via atrapalo, molt millor que la primera part de la tornada de la copa del rei contra el betis!)
Recomanable.
Dins el cicle "l'aparador"-- que dóna la oportunitat a propostes noves-- els dimarts i els dimecres podeu veure-hi "des-penjades". Alerta que nomes estaran les properes dues setmanes!
Repeteix el tandem "d'olor d'ocell", aquest cop la mònica lucchetti com a directoria, i la virginia sanchez com a autora i actriu. L'acompanyen a escena tres personatges més, que "a ritme de comèdia, tindran encontres i desencontres que aniran configurant les relacions en les quals es troben immerses en un intent de teixir la xarxa que els permeti sentir-se part del món, part de quelcom que els ajudi a construir les seves identitats" (tret de la web).
Una obra fresca i facil d'entrar-hi, (no se per que pero a mi em va venir al cap "homes" o "criatures" de les T de teatre), amb una gran posada en escena i ritme treient tot el suc possible a una escenografia minimalista. I, per cert, una molt bona tria musical per a les transicions (Mònica, si us plau, passa'm el cd!).
Malgrat algun "pecat de joventut" en forma de gag/recurs fàcil , l'obra en el seu conjunt te moltissimes més virtuts que defectes i és, en resum, el tipus d'obra que espero trobar a una sala com el Versus,(un dimecres i per 8€ via atrapalo, molt millor que la primera part de la tornada de la copa del rei contra el betis!)
Recomanable.
19.1.11
Acords Roger Mas, Casafont : La cançó del dèbil preciós perfum
LA CANÇO DEL DÈBIL PRECIÓS PERFUM
roger mas
(*) 1--------------------
2---------------------
3---------------------
4----2-0-------------
5---------3-2-0------
6---------------------
la MI (*)
Tens els cabells suaus,… (Tens els cabells blaus)
la MI (*)
i la mirada ensucrada,....(I el teu rostre en pau)
la MI MI MI7 la
la pell banyada en flors ,... (de dèbil preciós perfum)
(BIS)
mmmm(tens els cabells blaus)mmmm(i el rostre en pau)
Una cancó tan senzilla com preciosa. Per fer a dos veus
roger mas
(*) 1--------------------
2---------------------
3---------------------
4----2-0-------------
5---------3-2-0------
6---------------------
la MI (*)
Tens els cabells suaus,… (Tens els cabells blaus)
la MI (*)
i la mirada ensucrada,....(I el teu rostre en pau)
la MI MI MI7 la
la pell banyada en flors ,... (de dèbil preciós perfum)
(BIS)
mmmm(tens els cabells blaus)mmmm(i el rostre en pau)
Una cancó tan senzilla com preciosa. Per fer a dos veus
18.1.11
5.000!
Segons la pestanya d'estadístiques avui algú ha fet la visita 5.000 al blog.
Que voleu que us digui... a mi m'ha fet il.lusió.
Que voleu que us digui... a mi m'ha fet il.lusió.
16.1.11
petits plagis 20.0
-Voy a hacerme tatuar una cara sonriendo debajo del dedo gordo del pie- Yo pregunté por qué y ella contesto: - Serà divertido cuando este muerta y en la morgue me pongan una etiqueta en el dedo-
a el llibre "La memoria del tiburón" , Steve Hall
El meu amor per tu es tan fort com aquest gaspatxo
(comentari real masiaddictic)
Puse una trampa y Alfred Rodriguez picó.
(aquest em sembla que es dels amics de les arts, però a partir d'aqui i molts quilometres...en podriem fer-ne fins i tot una secció)
a el llibre "La memoria del tiburón" , Steve Hall
El meu amor per tu es tan fort com aquest gaspatxo
(comentari real masiaddictic)
Puse una trampa y Alfred Rodriguez picó.
(aquest em sembla que es dels amics de les arts, però a partir d'aqui i molts quilometres...en podriem fer-ne fins i tot una secció)
7.1.11
Acords Canimas; sagrat cor: GIRASOL
GIRASOL. Eduard Canimas
sense segeta: solm SIB dom FA RE#
(o potser més fàcil, amb sageta al 3r trast
mi—SOL—lam—RE ---DO )
L'amor que tu em dónes
l'amor que m'entregues
l'amor que ens desperta
cada matí.
Et sento propera
et sento sencera
et sento amb presència
cada matí.
Gira sol gira l'amor
gira tot sol el món
girem tu i jo i tothom
gira i tot gira.
Gira la lluna
i els astres tot d'una
i la nit s'il•lumina
i comença la festa.
De viure la vida
el cercle s'amplia
el temple és l'esfera
que es fa amb cada peça.
Gira sol gira l'amor
gira tot sol el món
girem tu i jo i tothom
gira i tot gira.
Gira la lluna
i els astres tot d'una
i la nit s'il•lumina
i comença la festa.
De viure la vida
el cercle s'amplia
el temple és l'esfera
que es fa amb cada peça.
final FA RE# FA RE# sol#m
(final amb sageta al 3r taste) RE DO RE DO mi)
Gracies Marc pel RE#M! mira que havia provat acords!!!
sense segeta: solm SIB dom FA RE#
(o potser més fàcil, amb sageta al 3r trast
mi—SOL—lam—RE ---DO )
L'amor que tu em dónes
l'amor que m'entregues
l'amor que ens desperta
cada matí.
Et sento propera
et sento sencera
et sento amb presència
cada matí.
Gira sol gira l'amor
gira tot sol el món
girem tu i jo i tothom
gira i tot gira.
Gira la lluna
i els astres tot d'una
i la nit s'il•lumina
i comença la festa.
De viure la vida
el cercle s'amplia
el temple és l'esfera
que es fa amb cada peça.
Gira sol gira l'amor
gira tot sol el món
girem tu i jo i tothom
gira i tot gira.
Gira la lluna
i els astres tot d'una
i la nit s'il•lumina
i comença la festa.
De viure la vida
el cercle s'amplia
el temple és l'esfera
que es fa amb cada peça.
final FA RE# FA RE# sol#m
(final amb sageta al 3r taste) RE DO RE DO mi)
Gracies Marc pel RE#M! mira que havia provat acords!!!
2.1.11
La nit de sant joan
Si més no, no deixa de ser original anar a la revetlla de sant joan just després de la de cap d'any.
Cabaret/revista galactic i surrealista, amb una escenografia i uns números músicals divertits i diferents, i unes transicions i moments parlats més discutibles.
Una bona revisió de tot un "classic modern" que em feia molta il.lusió descobrir, doncs al 1981 em va agafar petit. Suposo que a la seva època devia ser una cosa ben trencadora.
I entre coca, marcianitos i follets, doncs ja vam fer la nit (l'1 de gener!!)
article recomanable
http://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/arteria.html
Cabaret/revista galactic i surrealista, amb una escenografia i uns números músicals divertits i diferents, i unes transicions i moments parlats més discutibles.
Una bona revisió de tot un "classic modern" que em feia molta il.lusió descobrir, doncs al 1981 em va agafar petit. Suposo que a la seva època devia ser una cosa ben trencadora.
I entre coca, marcianitos i follets, doncs ja vam fer la nit (l'1 de gener!!)
article recomanable
http://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/arteria.html
30.12.10
Plecs
A la sala petita del TNC han programat aquesta obra de circ.
Per gaudir-la crec que cal anar amb la mínima informació possible i senzillament gaudir-ne i deixar-se sorpendre.
Segurament no són uns números tècnicament massa espectaculars (tot i que déu n'hi do) però visualment fantàstics i originals. Una barreja de circ amb dansa i música en directe perfectament coreografiat, amb una escenografia genial en base al paper. Ideal per tot tipus d'edats (al costat tenia una nena d'uns 8 anys que no va para de riure en tota l'obra) i molt fàcil de digerir (només dura una hora)
Va guanyar algun premi al festival trapezi de Reus, i no m'extranya. Comparant-ho per exemple amb tot el circ que vaig veure al festival de Tàrrega, realment plecs es una obra diferent, plena de sorpreses i m'atreviria a dir que poètica en molts moments.
I no explico res més per no trencar la màgia.
link amb el TNC
Per gaudir-la crec que cal anar amb la mínima informació possible i senzillament gaudir-ne i deixar-se sorpendre.
Segurament no són uns números tècnicament massa espectaculars (tot i que déu n'hi do) però visualment fantàstics i originals. Una barreja de circ amb dansa i música en directe perfectament coreografiat, amb una escenografia genial en base al paper. Ideal per tot tipus d'edats (al costat tenia una nena d'uns 8 anys que no va para de riure en tota l'obra) i molt fàcil de digerir (només dura una hora)
Va guanyar algun premi al festival trapezi de Reus, i no m'extranya. Comparant-ho per exemple amb tot el circ que vaig veure al festival de Tàrrega, realment plecs es una obra diferent, plena de sorpreses i m'atreviria a dir que poètica en molts moments.
I no explico res més per no trencar la màgia.
link amb el TNC
28.12.10
Acords Canimas; sagrat cor: perles de gel
Eduard canimas
Perles de gel
A)MI SI LA SI
Silenci, que cauen perles de gel
MI fam# LA SI
són llàgrimes fràgils amb somnis a dins
MI SI LA SI
quan toquen a terra germinen
MI fam# SI MI
ves en compte on trepitges.
A)Silenci, que surten les fulles més tendres
pots sentir el ritme i el so del aterra
respira, resa una antiga oració
respira, canta una nova cançó.
B)FA DO SIB DO
Silenci, que s'obre la Ment de Cristall
FA solm SIB DO
i es crea una màgia i s'encén un fanal
FA DO SIB DO
d'una fe, d'una fi, d'un dofí que fa un salt
FA solm DO FA
d'una barca més ferma, d'un destí molt més alt.
C)SOL RE DO RE
Silenci, que parlen els déus de la tribu
SOL lam DO RE
a través de les plantes, els arbres i els rius:
SOL RE DO RE
"Preciosos com fletxes, no espereu cap retorn
SOL lam RE SOL
que aquesta consciència us desvetlli del son
D) DO SOL lam SOL
que totes les vies us portin al cor
DO SOL lam RE
que l'únic poder sigui el de l'amor.
Varies coses sobre aquesta canço:
he provat varies combinacions d'acords i amb més d'una em sona prou bé per tant, ara més que mai s'accepten comentaris i suggeriments.
es més, si algú te la part instrumental s'agrairia.
per altra banda, només comentar que entre A B i C son els mateixos acords pero B un traste més avall i C 3 trastes, es a dir que els acords son equivalents, només cal fer la sageta corresponent i baixar quan toca. potser millor que fer per exemple el lam com sempre, fer-lo al 5 trast, de manera que es va repetint la seqüencia d'acords i es mes facil de recordar (això a gustos) espero no haver-me equivocat passant-los.
Perles de gel
A)MI SI LA SI
Silenci, que cauen perles de gel
MI fam# LA SI
són llàgrimes fràgils amb somnis a dins
MI SI LA SI
quan toquen a terra germinen
MI fam# SI MI
ves en compte on trepitges.
A)Silenci, que surten les fulles més tendres
pots sentir el ritme i el so del aterra
respira, resa una antiga oració
respira, canta una nova cançó.
B)FA DO SIB DO
Silenci, que s'obre la Ment de Cristall
FA solm SIB DO
i es crea una màgia i s'encén un fanal
FA DO SIB DO
d'una fe, d'una fi, d'un dofí que fa un salt
FA solm DO FA
d'una barca més ferma, d'un destí molt més alt.
C)SOL RE DO RE
Silenci, que parlen els déus de la tribu
SOL lam DO RE
a través de les plantes, els arbres i els rius:
SOL RE DO RE
"Preciosos com fletxes, no espereu cap retorn
SOL lam RE SOL
que aquesta consciència us desvetlli del son
D) DO SOL lam SOL
que totes les vies us portin al cor
DO SOL lam RE
que l'únic poder sigui el de l'amor.
Varies coses sobre aquesta canço:
he provat varies combinacions d'acords i amb més d'una em sona prou bé per tant, ara més que mai s'accepten comentaris i suggeriments.
es més, si algú te la part instrumental s'agrairia.
per altra banda, només comentar que entre A B i C son els mateixos acords pero B un traste més avall i C 3 trastes, es a dir que els acords son equivalents, només cal fer la sageta corresponent i baixar quan toca. potser millor que fer per exemple el lam com sempre, fer-lo al 5 trast, de manera que es va repetint la seqüencia d'acords i es mes facil de recordar (això a gustos) espero no haver-me equivocat passant-los.
17.12.10
Acords Manel: 25 de gener ( nadala 2010 )
25 de gener
(1)rem DO rem
Segons els pastors de l’últim poble
rem DO rem
darrera els horts veurien uns pins,
rem DO SIb
passats aquells pins el camp d’oliveres
DO rem
i, al fons, tres camins.
LA SIb
Han pres el trencall i s’ha obert la clariana
SIb DO rem
i han ordenat als homes descans.
LA SIb
Al camp d’oliveres tres reis s’acomiaden
SIb DO ---!--- rem
i encaixen les mans, i encaixen les mans
DO rem
(pom pom pom pom) i encaixen les mans
-------
(1’)Melcior aixeca el cap i veu la muntanya
que abans que enfosqueixi ha d’estar travessant
i es treu la suor amb el coll de la capa
tacada de fang.
I no vol ni pensar que les forces s’acaben
i ni us imagineu com s’emprenya quan,
en beure en el riu, només troba la cara
DO --!--
d’un home gran.
FA DO FA
El rei dóna l’ordre pel toc de corneta
FA LA
pensant en aquells que, no fa pas tant,
SIb rem
li besaven l’escut i entregaven les armes
DO rem
agenollats.
DO rem
(pom pom pom pom) agenollats
------
(1’)Des de dalt del camell fot un crit el rei negre,
que faci el favor algun bon soldat
d’aixecar el cul de terra i fer un ràpid recompte
de racions de pa.
Qui pogués creuar el bosc i trobés una barca!
Qui abans d’adormir-se amb el braç estirat
notés com els dits mica en mica retallen
l’aigua del mar! -- ! ---
Qui arribés a palau i triés una dona,
arranqués unes roses i li allargués un ram!
Baltasar té el desig corrent per les venes
com si fos sang.
(pom pom pom pom) com si fos sang.
(1’)Gaspar pot sentir clavats a l’espatlla
els ulls d’alguns patges que estan esperant
un cop d’atenció, potser una mà alçada,
una ordre reial.
Un dels homes canta enmig d’una rotllana
amb la veu més dolça que hagueu sentit mai
una cançó antiga que el rei taral•leja
amb els llavis tancats. -- !--
El patge més vell es gira i comenta
mirant un segon de reüll cap al cel
“sembla mentida que bé que vivíem
rem.
seguint un estel”.
Com l'any passat Manel ens obsequia amb una nadala, aquest cop una mica trista...
es pot descrregar a
http://www.manelweb.com/
Cal anar una mica alerta en alguns moments de la canço, ja que en principi repeteix la mateixa estructura tret que a partir de --!-- (no se m'ha acudit res millor) canvia respecte la primera estrofa(1) i ho repeteix a les següents(1')
Tambe hi ha alguns acords que els mante (SIb i Fa), jo per no despistar-me i canviar abans d'hora, els escric 2 vegades, que cadascú té les seves manies al transcriure cançons.
BON NADAL!
(1)rem DO rem
Segons els pastors de l’últim poble
rem DO rem
darrera els horts veurien uns pins,
rem DO SIb
passats aquells pins el camp d’oliveres
DO rem
i, al fons, tres camins.
LA SIb
Han pres el trencall i s’ha obert la clariana
SIb DO rem
i han ordenat als homes descans.
LA SIb
Al camp d’oliveres tres reis s’acomiaden
SIb DO ---!--- rem
i encaixen les mans, i encaixen les mans
DO rem
(pom pom pom pom) i encaixen les mans
-------
(1’)Melcior aixeca el cap i veu la muntanya
que abans que enfosqueixi ha d’estar travessant
i es treu la suor amb el coll de la capa
tacada de fang.
I no vol ni pensar que les forces s’acaben
i ni us imagineu com s’emprenya quan,
en beure en el riu, només troba la cara
DO --!--
d’un home gran.
FA DO FA
El rei dóna l’ordre pel toc de corneta
FA LA
pensant en aquells que, no fa pas tant,
SIb rem
li besaven l’escut i entregaven les armes
DO rem
agenollats.
DO rem
(pom pom pom pom) agenollats
------
(1’)Des de dalt del camell fot un crit el rei negre,
que faci el favor algun bon soldat
d’aixecar el cul de terra i fer un ràpid recompte
de racions de pa.
Qui pogués creuar el bosc i trobés una barca!
Qui abans d’adormir-se amb el braç estirat
notés com els dits mica en mica retallen
l’aigua del mar! -- ! ---
Qui arribés a palau i triés una dona,
arranqués unes roses i li allargués un ram!
Baltasar té el desig corrent per les venes
com si fos sang.
(pom pom pom pom) com si fos sang.
(1’)Gaspar pot sentir clavats a l’espatlla
els ulls d’alguns patges que estan esperant
un cop d’atenció, potser una mà alçada,
una ordre reial.
Un dels homes canta enmig d’una rotllana
amb la veu més dolça que hagueu sentit mai
una cançó antiga que el rei taral•leja
amb els llavis tancats. -- !--
El patge més vell es gira i comenta
mirant un segon de reüll cap al cel
“sembla mentida que bé que vivíem
rem.
seguint un estel”.
Com l'any passat Manel ens obsequia amb una nadala, aquest cop una mica trista...
es pot descrregar a
http://www.manelweb.com/
Cal anar una mica alerta en alguns moments de la canço, ja que en principi repeteix la mateixa estructura tret que a partir de --!-- (no se m'ha acudit res millor) canvia respecte la primera estrofa(1) i ho repeteix a les següents(1')
Tambe hi ha alguns acords que els mante (SIb i Fa), jo per no despistar-me i canviar abans d'hora, els escric 2 vegades, que cadascú té les seves manies al transcriure cançons.
BON NADAL!
19.11.10
l'habitació de verònica
Em sembla que es la tercera tongada que la fan.Es lògic. Una obra de misteri i intriga que funciona be en teatres petits (capitol). Amb una mercè montala (petita debilitat) fantàstica, i una trama prou trepidant i amb els tipics girs sorprents. Aquest genere,en petites dosis, funciona molt bé i un surt amb una mica d'adrenalina cremada a la butaca.
A més, va conincidir amb el dia de xerrada amb director i actors, que sempre es interessant.
En Pep anton muños substitueix (i amb molt pocs assaigs, visca la profesionalitat!) a lluís soler que esta amb el gronholm.
Suposo que en soler tindria una mica més de presència (coses del físic) pero res a dir.
Menció a part la inoperancia del club tr3sc en la gestió de les seves ofertes. em sembla que em donare de baixa.
coses que et passen a barcelona quan tens 30 anys
Més que agradable sorpresa amb aquest llibre.
El títol em feia molta ràbia i ho veia com un truc per a solventar regals facils d'algú que fa la trentena. Tenia tota la pinta de quatre tòpics de mal monòleg i em semblava (sembla) una portada horrible. Així doncs amb la meva falta de criteri habitual vaig decidir llegir-la!
Potser per la falta d'espectatives o per una mena de complicitat adquirida en moltes pàgines, la novela (sense pasar a la historia) m'ha enganxat prou, i m'ha tret més d'un somriure.
Sera que en tinc trenta i tants, que descriu moltes zones de barcelona, o ves a saber que, pero m'ha durat quatre dies. Alguna trama no es del tot rodona pero més d'una de les idees i reflexions que hi surten les he trobat genials.
Com a freakada, fa referencia a una anecdota (inventada?) d'un concert , posterior vetllada amb el cantant i unes llesques de pa florit...
" anys més tard vaig sentir una canço seva que parlava de pa florit, fum amor i altres anacronismes" (més o menys)
Una de les cançons (genial) que vaig descobrir l'any passat, es del Sr Chinarro, del disc "anacronismos" i en una estrofa diu "hay hongos en las rebanadas, del pan nuestro que te di para mañana..." .
Potser es una coincidencia, però quan ho llegia ho vaig trobar com si li enganxes una picada d'ulls a algú.
13.11.10
Sopar amb batlla
Nova incursió improvitzada al versus, aquest cop amb resultat no gaire encoratjador.
"sopar amb batalla" parteix d'una anecdota real que va viure l'autor (jordi casanovas)on un sopar d'amics va acabar en una visita a urgències. La llastima és que al dramatizar-ho, ho ha portat fins a l'extrem de converti-ho en una comèdia massa passada de voltes. Les situacions son exagerades i si be vaig riure, en força moments es traspassava la linea del ridicul i l'absurd i --com a mínim en el meu cas-- no va aconseguir la complicitat i identificació del rerefons que podria tenir el text (les relacions d'amistat i decisions que cal pendre a partir d'una certa edat) . I és una llastima, pq la companyia és jove i les actuacions, decorat i posada en escena estan prou bé.
Com sempre hem fa una mica de cosa deixar un post amb crítica més aviat negativa però en fi... potser una altre dia m'ho hagués mirat amb més bons ulls.
Per si voleu jutjar vosaltres mateixos, al versus.
SOPAR AMB BATALLA
dramatúrgia i direcció de Jordi Casanovas
interpretada per
Rocío Arbona, Sergio Campoy, Rafa Delacroix, Georgina Latre, Dani Ledesma, Clara Moliné i Cristina Serrano.
ajudants direcció i producció
Mar Monegal i Marina Fita
"sopar amb batalla" parteix d'una anecdota real que va viure l'autor (jordi casanovas)on un sopar d'amics va acabar en una visita a urgències. La llastima és que al dramatizar-ho, ho ha portat fins a l'extrem de converti-ho en una comèdia massa passada de voltes. Les situacions son exagerades i si be vaig riure, en força moments es traspassava la linea del ridicul i l'absurd i --com a mínim en el meu cas-- no va aconseguir la complicitat i identificació del rerefons que podria tenir el text (les relacions d'amistat i decisions que cal pendre a partir d'una certa edat) . I és una llastima, pq la companyia és jove i les actuacions, decorat i posada en escena estan prou bé.
Com sempre hem fa una mica de cosa deixar un post amb crítica més aviat negativa però en fi... potser una altre dia m'ho hagués mirat amb més bons ulls.
Per si voleu jutjar vosaltres mateixos, al versus.
SOPAR AMB BATALLA
dramatúrgia i direcció de Jordi Casanovas
interpretada per
Rocío Arbona, Sergio Campoy, Rafa Delacroix, Georgina Latre, Dani Ledesma, Clara Moliné i Cristina Serrano.
ajudants direcció i producció
Mar Monegal i Marina Fita
30.10.10
Acords els amics de les arts, bed & breakfast: La merda se'ns menja VERSIO 2.0
Rectificar és de savis (de savis equivocats).
Aqui va una revisió d'un post anterior. Qualsevol els hi discuteix!!
(encara que al segón acord... aixequen el dit petit o no? jo ho he marcat com que si)
Tampco estava tant malament... un parell d'acords fallats...
Gracies a qui m'ha penjat el link als comentaris.
La merda se'ns menja
Sé prou bé
*mim/RE
que puges a Verdaguer,
SOL
i és que jo des de Joanic
Sim-La-SIb7-LA
que no sé com posar-m'hi. I faig..
(1)veure que
no t'he estat guardant seient,
i així molt discretament
aparto la maleta quan et..
(1) veig passar.
Ho tinc tot mil•limetrat.
Vas i dius: "està ocupat?"
i segurament penses que sóc un...
(1) passarell,
però abans de ser a Bogatell
potser ja t'he conveçut
perquè fugis amb mi i ho deixis tot.
(2)Sim
Que no m'has dit
LA
Que no m’has dit
SOL
si em queda bé la barba.
sim
Que no m'has dit
LA
Que no m’has dit
SOL
com ho tens per escapar-te amb mi.
sim
Que no m'has dit
LA
Que no m’has dit
Fam# SOL Sim**
si vols que t'ensenyi un lloc on de nit és de nit
LA SOL RE (silenci)
si vols que t’ensenyi un lloc on de nit es de nit
(3)RE sim LA
I és que aquí
SOL RE-sim-LA-SOL
la merda se'ns menja.
(3)I és que aquí
ja no s'hi pot estar.
(4)sim LA RE SOLx2
“Lararara...”
(1)Compartir,
pagar una hipoteca junts,
maleir cada dilluns
per haver allargat el diumenge.
(1)I comprovar
que París et queda bé
i si plou no passa res.
Quin sonat va inventar
el paraigua?
(2)Que no t'he dit (bis)
que Barcelona crema.
Que no t'he dit (bis)
que no és teva ni meva.
Que no t'he dit (bis)
que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit.(bis)
(3)I és que aquí
la merda se'ns menja.
I és que aquí
ja no s'hi pot estar.
(4)Final
---
notes
*[ 020030]
**efecte “resulton” aixecant i baixant dit del mig :)
15.10.10
Acords Mazoni, 13:31 & eufòria 5- esperança 0: apocalipsi now
M'agrada la lletra i com sona aquesta canço en directe. Recomano el video dels concerts privats de "la malla"
http://lamalla.minisites.xtvl.tv/programes/fitxa/concertsprivats
on ell fa servir la sageta al 3r traste.
La gràcia de la canço es jugar amb el ritme i les variacions als acords principals per donar-hi aquest to de rock. Al video no tinc molt clar com canvia el SI.
S'accepten comentaris...
Apocalipsi now (Mazoni)
SOL
El món de les ombres s'il•lumina amb flaixos de vint-i-cinc segons
on les pells són sempre tant fines i les mirades com fel•lacions
RE
Publicitat de nit i de dia proclamant la joventut eterna
ara Plató ja sabria el que hi ha més enllà de la caverna
SOL DO SOL DO SIb
Tan se val, tots ho fem, tots comprem, però qui compra és sempre esclau
#############
Apocalipsi now
--si posem la sageta al 3r tast com al vídeo—
MI
Sentim tertúlies de qualsevol tema per gentilesa de la mateixa gent
com si el mecànic et pogués vendre el pa i els taxistes medicaments
SI
Periodistes que busquen l'escletxa on la vida es torna grotesca
construint la llei a base d'excepcions amb la convicció d'una secta
MI LA MI LA SOL
La veritat ha emigrat, i ja només ens queda la por, per dir-ho suau
#############
Apocalipsi now
Quan el davanter enganya a l'àrbitre i aconsegueix un penal pel seu equip
tothom el considera un heroi però no és res més que un mentider mal parit
Hi ha més ionquis en un camp de futbol que en qualsevol discoteca
vint segles d'història i estem igual: pa, circ i molta xerrameca
Tant em fa, si el teu equip va de verd, de vermell o de blau
Apocalipsi now
Preocupats en fomentar la lectura i no pas perquè tothom llegeixi el mateix
autoajuda i tonteries ocultistes, cervell de mosquit, memòria de peix
Multi-sales a cada cantonada programant el nou rècord de taquilla
ja us podeu quedar assentats a les fosques jo deserto i me'n vaig a fer guerrilla
Mou el cul, obre els ulls qualsevol soroll pot provocar una allau
Apocalipsi now
------
penjo igualment un vídeo del youtube d'una actuació en directe (no puc penjar els de "la malla").
http://lamalla.minisites.xtvl.tv/programes/fitxa/concertsprivats
on ell fa servir la sageta al 3r traste.
La gràcia de la canço es jugar amb el ritme i les variacions als acords principals per donar-hi aquest to de rock. Al video no tinc molt clar com canvia el SI.
S'accepten comentaris...
Apocalipsi now (Mazoni)
SOL
El món de les ombres s'il•lumina amb flaixos de vint-i-cinc segons
on les pells són sempre tant fines i les mirades com fel•lacions
RE
Publicitat de nit i de dia proclamant la joventut eterna
ara Plató ja sabria el que hi ha més enllà de la caverna
SOL DO SOL DO SIb
Tan se val, tots ho fem, tots comprem, però qui compra és sempre esclau
#############
Apocalipsi now
--si posem la sageta al 3r tast com al vídeo—
MI
Sentim tertúlies de qualsevol tema per gentilesa de la mateixa gent
com si el mecànic et pogués vendre el pa i els taxistes medicaments
SI
Periodistes que busquen l'escletxa on la vida es torna grotesca
construint la llei a base d'excepcions amb la convicció d'una secta
MI LA MI LA SOL
La veritat ha emigrat, i ja només ens queda la por, per dir-ho suau
#############
Apocalipsi now
Quan el davanter enganya a l'àrbitre i aconsegueix un penal pel seu equip
tothom el considera un heroi però no és res més que un mentider mal parit
Hi ha més ionquis en un camp de futbol que en qualsevol discoteca
vint segles d'història i estem igual: pa, circ i molta xerrameca
Tant em fa, si el teu equip va de verd, de vermell o de blau
Apocalipsi now
Preocupats en fomentar la lectura i no pas perquè tothom llegeixi el mateix
autoajuda i tonteries ocultistes, cervell de mosquit, memòria de peix
Multi-sales a cada cantonada programant el nou rècord de taquilla
ja us podeu quedar assentats a les fosques jo deserto i me'n vaig a fer guerrilla
Mou el cul, obre els ulls qualsevol soroll pot provocar una allau
Apocalipsi now
------
penjo igualment un vídeo del youtube d'una actuació en directe (no puc penjar els de "la malla").
11.10.10
Acords Mazoni, 13:31 & esgarrapada: ulls de gat mesquer
D'aquesta no puc atribuir-me el merit dels acords. 95% culpa d'en Marc (gràcies) que insisteix i insiteix en que descobreixi i m'enganxi a Mazoni d'una vegada.
Sense cap mena de dubte aquesta canço es un bon punt de partida.
En el següent link hi ha una seria de clips d'actuacions acustiques de Mazoni (entre les que hi ha "ulls de gat mesquer"). Tot un luxe. Segurament entre la versió del disc 13:31 (acustic) i la del disc Esgarrapada hi ha alguna diferencia--si més no em sembla que en el tò-- aquesta proposta va amb la intenció d'assemblar-se a l'acústica.
http://lamalla.minisites.xtvl.tv/programes/fitxa/concertsprivats
Ulls de gat mesquer (mazoni)
(Sageta al 2n trast.)
MI RE LA MI RE LA
Jo tenia ulls de gat mesquer però els vaig perdre
MI RE SOL SI
un matí qualsevol et lleves i ja no hi són
MI RE LA MI RE LA
tota una llàstima que encara em costa de creure
DO SOL RE MI MI7
eren tan precisos en la foscor
LA MI LA MI LA SOL#m MI MI7
Són tants dies llepant les ferides que em vas deixar per tot el cos
LA MI LA MI LA RE LA MI
són tants dies caminant descalç per petons de sucre i llàgrimes de sal
Jo tenia ungles esmolades com puntes de llança
podia pujar cada nit al teu balcó
però me les he trencat tocant acords impossibles
i ara ja no surto de l'habitació
Són tants dies llepant les ferides que em vas deixar per tot el cos
són tants dies caminant descalç sobre petons de sucre i llàgrimes de sal
Jo tenia ulls de gat mesquer però els vaig perdre
i ara miri on miri tot ha perdut l'encant
vaig fer el camí al revés per si els trobava
però els ocells s'havien menjat les engrunes que havia deixat
Sense cap mena de dubte aquesta canço es un bon punt de partida.
En el següent link hi ha una seria de clips d'actuacions acustiques de Mazoni (entre les que hi ha "ulls de gat mesquer"). Tot un luxe. Segurament entre la versió del disc 13:31 (acustic) i la del disc Esgarrapada hi ha alguna diferencia--si més no em sembla que en el tò-- aquesta proposta va amb la intenció d'assemblar-se a l'acústica.
http://lamalla.minisites.xtvl.tv/programes/fitxa/concertsprivats
Ulls de gat mesquer (mazoni)
(Sageta al 2n trast.)
MI RE LA MI RE LA
Jo tenia ulls de gat mesquer però els vaig perdre
MI RE SOL SI
un matí qualsevol et lleves i ja no hi són
MI RE LA MI RE LA
tota una llàstima que encara em costa de creure
DO SOL RE MI MI7
eren tan precisos en la foscor
LA MI LA MI LA SOL#m MI MI7
Són tants dies llepant les ferides que em vas deixar per tot el cos
LA MI LA MI LA RE LA MI
són tants dies caminant descalç per petons de sucre i llàgrimes de sal
Jo tenia ungles esmolades com puntes de llança
podia pujar cada nit al teu balcó
però me les he trencat tocant acords impossibles
i ara ja no surto de l'habitació
Són tants dies llepant les ferides que em vas deixar per tot el cos
són tants dies caminant descalç sobre petons de sucre i llàgrimes de sal
Jo tenia ulls de gat mesquer però els vaig perdre
i ara miri on miri tot ha perdut l'encant
vaig fer el camí al revés per si els trobava
però els ocells s'havien menjat les engrunes que havia deixat
2.10.10
Acords Roger Mas, DP : dona'm vida
hi ha un parell de moments que no ho tinc clar del tot pero vaja... més o menys crec que va per aqui.
els números entre parentesis (segur que en altres punts de la canço en podrien haver més) es refereixen a puntejades de corda amb el polze entre acord i acord. Si hi diu (63)= amb el polze tocar la 6ªcorda amb el dit de la ma esquerra al tercer traste. Si és que em complico sol!!!
al video es pot veure que fa alguna cosa semblant.
DONA’M VIDA
la (52) DO mi la(63)
Dóna'm vida, infla'm artèries amb nous cristalls.
la (52) DO SOL MI
Dóna'm vida, làmpades ideals,
la (52)DO(52-50)mi la (63)
el dolç plaer… de la mentida.
la DO
Res, tan sols allò de sempre:
mi la
la il•lusió, la màgia,
mi la(63)la
la mentida que tot ho embelleix.
DO SOL
Com mai, ofegar-nos dins calidoscopis,
FA MI
geòmetres de sorra, triangles de pell,
la SOL
cubs de ciment, la cremor dels anys,
FA SOL MI
la saliva del desencís.
la SOL
Les nimfes s'esfumen entre els núvols
MI la
de la fàbrica de guix.
la SOL
Les nimfes s'esfumen entre els núvols
MI la(63)la
de la fàbrica de guix.
la (52) DO mi la(63)
Dóna'm vida, infla'm artèries amb nous cristalls.
la (52) DO mi la
Dóna'm vida, infla'm artèries amb nous cristalls.
els números entre parentesis (segur que en altres punts de la canço en podrien haver més) es refereixen a puntejades de corda amb el polze entre acord i acord. Si hi diu (63)= amb el polze tocar la 6ªcorda amb el dit de la ma esquerra al tercer traste. Si és que em complico sol!!!
al video es pot veure que fa alguna cosa semblant.
DONA’M VIDA
la (52) DO mi la(63)
Dóna'm vida, infla'm artèries amb nous cristalls.
la (52) DO SOL MI
Dóna'm vida, làmpades ideals,
la (52)DO(52-50)mi la (63)
el dolç plaer… de la mentida.
la DO
Res, tan sols allò de sempre:
mi la
la il•lusió, la màgia,
mi la(63)la
la mentida que tot ho embelleix.
DO SOL
Com mai, ofegar-nos dins calidoscopis,
FA MI
geòmetres de sorra, triangles de pell,
la SOL
cubs de ciment, la cremor dels anys,
FA SOL MI
la saliva del desencís.
la SOL
Les nimfes s'esfumen entre els núvols
MI la
de la fàbrica de guix.
la SOL
Les nimfes s'esfumen entre els núvols
MI la(63)la
de la fàbrica de guix.
la (52) DO mi la(63)
Dóna'm vida, infla'm artèries amb nous cristalls.
la (52) DO mi la
Dóna'm vida, infla'm artèries amb nous cristalls.
1.10.10
Canimas again!
Nou disc de Canimas, ja a l'spotify.
escoltat en diagonal... molt tranquil, sembla que el tenim una mica enamorat!
primera impresió: molt bona.
escoltat en diagonal... molt tranquil, sembla que el tenim una mica enamorat!
primera impresió: molt bona.
25.9.10
Acords Amics de les arts, Castafiore Cabaret: Deja vu
DEJA VU
intro :
( la FA la SOL
la FA la SOL
FA re FA MI) x2
la FA
Vine, Et convido a un croissant
la
Fem una vichysoisse
SOL
Si vols fer una fondue
la
En un bon restaurant.
Saludarem al xef
Brindarem amb xampany
Menjarem petit fours
Semblarem dos infants.
Anirem als Melies
En sessió Nouvelle Vague
I veurem tots els films
D'en Truffaut i d'en Godard.
Et cantaré Jacques Brel
Des de la Torre Eifel
Farem com l'Amelie
En moto per Paris.
Pujarem a la suite
T'untaré de foie-gras
Fem un quadre avantgarde
Amb patè de canard.
'Gafarem la roulotte
Seguirem els del Tour
I ens pararem a Andorra
A comprar-te un perfum.
intro :
( la FA la SOL
la FA la SOL
FA re FA MI) x2
la FA
Vine, Et convido a un croissant
la
Fem una vichysoisse
SOL
Si vols fer una fondue
la
En un bon restaurant.
Saludarem al xef
Brindarem amb xampany
Menjarem petit fours
Semblarem dos infants.
Anirem als Melies
En sessió Nouvelle Vague
I veurem tots els films
D'en Truffaut i d'en Godard.
Et cantaré Jacques Brel
Des de la Torre Eifel
Farem com l'Amelie
En moto per Paris.
Pujarem a la suite
T'untaré de foie-gras
Fem un quadre avantgarde
Amb patè de canard.
'Gafarem la roulotte
Seguirem els del Tour
I ens pararem a Andorra
A comprar-te un perfum.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)