Acords Els nens eutròfics: el vestit

La troballa d'aquest estiu han estat els nens eutròfics, gamberrada musical d'en josep pedrals (poeta) que musica i canta els seus escrits ( una barreja erotico-humoristica per dir alguna cosa) amb una posada en escena molt divertida. Un directe original, curios i recomanable.

Trobar els acords d'alguna de les seves cançons no es tasca fàcil.

jo deixo la meva proposta que poseer no es al 100% fiable pero que deu n'hi do. La part instrumental ja esta més en pinces, pero vaja, per cantar-la tampoc cal arribar tant lluny.

Per acabar-ho d'arrodonir, he troba el videclip... quin anada !!!

El vestit: Nens eutròfics

SOL

L’estrip

DO

de la teva roba dibuixada a llamps

RE SOL

des del voraviu al coll de la bruseta

RE

(fet de puntes de coixí)

DO SOL

Crema en sortir del vestidor ben neta

mi

Regaladeta

LA RE

Rega la dona de flama al vestit

SI

Trajo de nit

DO

Tràgic al pit

RE SOL

Traca d’escot guspirant la nineta

FA SOL

Que la malmet en mode(de) mida amor

la RE

I esclata bella la parpella a albors

MI MI7

D’un foc esplèndid (ben dit!)

(a)DO MI

Com mes t’extremes

LA SOL

Molt més em condemnes

(a...)

I a força d’ullades

Carburen les brases

Fum de bona planta i

Tela com de guan al

Teu cos combustible

Que em fa cantar aixi

SOL

La la la la...

SOL FA RE SOL

lectures estiuenques

No ha estat un final d'estiu amb lectures gaire reixides.

Principalment m'han decepcionat dos "clàssics" que tenia penents des de feia temps:
-El vigilant en el camp de sègol
-La conjura de los necios

Teoria en mà, son dos grandissims llibres però no he sabut trobar-li el què a cap dels dos.

Ara a la llista hi ha
-Seis sospechosos (de vikas swarup, el mateix d'slumdog milionare) que es per on començaré
-Els Llops (de francesc puigpelat)
-Maletes perdudes (puntí)

I a la recambra i tenim alguna novela amb angles (cal, cal...) i una recomanadissima en sobretaules masienques sobre la guerra civil. Investigarem.
S'accepten sugeriments!

gracia 2010

Després de tres nits seguides per gràcia, una mica saturat... avui toca descansar.
Com cada any (6 de 8 en porten) ha guanyat verdi. Aquest cop, però he de dir que era el que més m'agradava amb diferència. El canvi d'estil que han fet (malgrat algunes crítiques) jo el trobo collonut, molt millor que castells, rutes de motos o lluites mexicanes. M'ha soprès els 2n i 3r premi, aquest cop a les places, res a objectar, només sorpresa. Ara bé, el "carrer revelació" sense cap mena de dubte, o si més no el que ha arrencat més somriures a la meva generacio, es el dedicat a bola de drac. Llastima de perdrem el dia de projeccions i disfresses...
Per cert, els invasors de mozart tampoc estaven gens malament.

Acords Roger Mas, Tel.luriques : Plus ultra

Plus ultra

lam MI
-No só la darrera, no;
lam MI
no só més que una llanterna
DO SOL
de la porta del jardí
FA MI
que creies tu la frontera.
DO SOL
És sols lo començament
FA MI lam
lo que prenies per terme.


L'univers és infinit,
pertot acaba on comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i allà on tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
(instrumental +BIS)

Acords Roger Mas, Tel.luriques : Caminant

CAMINANT
(1)rem lam DO SOL
Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duent flors
i alguna fulla marcida,
(2)sim SOL LA sim
-mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em venen damunt
quina vindrà per les mies?(BIS)
(1)Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.

(2)Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix vens per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga. (BIS)

Acords Roger Mas, Tel.luriques : ANEM

Ara m'ha donat per les tel.luriques...
cal jugar amb l'arpeig i la gracia es una 2a guitarra amb el puntejat pero un fa el que pot.

ANEM
(1)lam SOL FA lam FA SOL (per cada 2 versos)
Ja hi navegat prou
per les mars de la terra
de golfos de neguit,
d’onades de tristesa.
Barqueta mia, anem,
anem’s-en, barca meva,
cap a la mar del cel,
avui que està serena.

(2) rem DO SOL rem FA SOL
Ací navego a rem,
allí ho farem a vela,
(3) rem DO SOL
sens témer los esculls,
sens por de la tempesta.

(1)Ai! en la mar d’ací
taurons hi ha i balenes;
en la d’allí tot són
blanquíssimes nimfesen la d’allí tot són
blanquíssimes nimfes
florides en l’atzur
entre esgranalls d’estrelles.
(2)Ací navego a rem,
allí ho farem a vela,
(3)sens témer los esculls,
sens por de la tempesta. (BIS)
3+puntejat

Acords Canimas, el circ

Un dels descobriments d'aques estiu (gràcies marc) a esta Canimas. Te un parell de CD's publicats però ara esta una mica desaparegut i es impossible trobar informacio actualitzada seva. He arribat tard segurament per veure'l en concerts.

A pimpinela folk hi ha un parell de temes seus penjats (em trenco i el caos esta parint) jo penjo, del seu ultim disc la del circ.
Com ho faig des del bar i sense la guitarra, espero que la memoria no em traeixi i els acords estiguin ok.

El circ
Fam# RE LA MI (1)
Benvinguts al circ esparracat
la carpa trontolla, això és can
penja i despenja.
La troupe atrotinada té atròfia muscular
però ara fa riure el que feia plorar

LA RE7x6 + *LA DO7#RE MI (2)
Des del globus on estem
des d'on cauen meteorits
i microbis psicotròpics
acròbates anònims
artistes del fracàs
asmàtics i asimètrics
*trinxeraires carregats de parracs
(1)
Benvinguts! No hi ha passat ni futur!
"El hombre más valiente" és vergonyós
i no surt ni "La mujer araña" ni
"La mujer serpiente" però aquest és
el moment més dolç i més dur
(2)
Entre les cames de la nit
ventres fèrtils de fal•leres
visionaris i viatgers
policies en pilotes
policromàtics perdedors
repartidors de gominoles
prínceps malcriats
(1)
Benvinguts al circ més decadent
agafeu-vos fort a qui tingueu més
a prop la mort ve amb mitges
negres i sabates de taló jo vull
ballar amb ella però millor
que hi dormis tú.

entrenament intensiu

Alerta! Una setmana a la masia ha donat per molt:
Lectura, guitarra, menjar, moltes hores de son... i un entrenament intensiu.
alerta amb els kamehameha!

obert per vacances?

Vacances per fi!
i això vol dir temps per dormir, fer una mica de guitarra i anar esborrant punts de la llista de "pendents". A veure si reanimo una mica el blog. Suposo que el facebook li ha fet una mica de mal
pero vaja...

ara comencen els bons proposos estiuencs:
-un llibre en anglès, veure si queda alguna cosa de teatre per barcelona, el concert de sant guim de freixenet (Ceba!! no te'ns posis malalt!!), arreglar la masia, fer el cançoner 2.0 i penjar algun post que valgui la pena.

per ara només comentar que ahir vaig veure en quimi portet en directe.
tremendo!

Les nenes no haurien de jugar a futbol

Al versus hi ha aquesta intrigant obra de teatre. Curta i intensa, amb un punt de partida molt interessant (i sense ganes de condicionar, amb un final un pel precipitat). De les que com menys s'expliqui millor...
Una mica d'angoixa i ganes de treure l'entrellat d'una situació que comença en una sala d'espera d'un hospital. tot barrejat amb bones dosis de comedia, que no tot ha de ser patir i trencar-se el cap.

recomanable i bona alternativa a segons quins partits del mundial. com sempre busqueu descompte a l'atrapalo!

Per cert... la maquina d'aigua (que hi ha a la foto) forma part de l'escenografia. Ho dic pq he flipat quan a l'entrada al passar per l'escenari (es el verus) una dóna s'ha omplert un gotet amb tota la patxorra i se la begut a la seva salut. Sort que els gots no estaven justos, que ja veia als actors a mitja escena bebent a morro.

Comedy tonight

Ja ho té aixó el llantiol, dóna oportunitats de veure companyies joves amb propostes interessants per petit format i amb un salt de qualitat respecte els espectacles de teatre -per dir-ho d'alguna manera- aficionat. Els divendres a la nit, un recull de temes de músicals lligats entre si a base d'una mena de joc entre el presentador i els cantants. Si bé aquest inici en plan comedia no hi juga gaire a favor, a mesura que l'espectacle avança va guanyant en complicitat amb l'espectador i se centra en la música (que és el motiu principal d'anar-la a veure). Bona tria (West side story, mar i cel, golfus de roma...)

de la web del llantiol:

Repartiment: Núria Cuyàs, Llorenç González, Robert González, Lluna Pindado, amb Ariadna Cabiró al piano

El famós actor i cantant Llorenç González presenta el recital Comedy tonight, que compta amb la presència confirmada de tres prestigiosos experts en la matèria del teatre musical; Robert Gonzalves, Nuraya Cuyas i Lune Pindadeau. Tots quatre faran una anàlisi exhaustiva i científica de les arrels del teatre musical i de la veu humana, però ben aviat el presentador començarà a dubtar de l’autenticitat dels seus convidats…

El recital ens portarà a la interpretació de conegudes peces del panorama musical d’arreu. Peces d’autors tant diversos com Gilbert i Sullivan, Kurt Weill, Leonard Bernstein, Stephen Sondheim.

Una cita obligada per tots aquells que estimen el musical... però també per aquells que l’odien.

Primaris

Curiosa proposta al tantarantana
una comedia surrealista (força) sobre les relacions professors-alumes-pares.
Curiositat també per descobrir un text de Carles Mallol (al T6 amb M de mortal).

Per mi no es una obra rodona ja que està tan passada de voltes que a vegades traspassa la linia fins arribar a situacions massa absurdes, pero li reconec molts moments genials i unes magnifiques idees (la presentació dels personatges en base a les lliçons que donen -fantàstica la de català i la de química-, algunes rèpliques acides, posada en escena...)
Molt bona base, que amb alguns retocs i algunes pujades de ritme farien una obra tremenda.
Professors d'institut (mikel...) a tenir en compte.

Seguirem atents a les noves propostes d'en Carles Mallol .

Una mica narcisime

Doncs per fi, després de tres anys hem guanyat un torneig de volei, i que voleu que us digui, m'ha fet molta il.lusió. Així que vaig acabar el diumenge amb el narcisime apunt d'esclatar (juntament amb uns quants musculs...) però va valer la pena. "Son aquellas pequeñas cosas..."
A veure quan hi tornem.


Una abraçada per tot l'equip!

La gota malaya

Sorpresa de les bones al teatre de la riereta.
Hi anava més aviat per militancia i per veure a la pamies d'una vegada actuant, sense saber gaire sobre l'obra i com sempre amb presses. Va valdre molt la pena correr .
A partir d'algunes escences que qui més qui menys a vist, viscut o fin i tot participat se'ns obre una porta a la reflexió. Sempre a un centimetre. on esta el límit?. Malgrat sigui una obra crua, el muntatge es ame i permet fins i tot algun somriure.
Es un gust veure gent que comença amb tanta força

LA GOTA MALAYA

(El maltrato invisible)

*és una obra escrita per la companyia de teatre

"Abajofirmantes"

a partir d'improvisacions.

Direcció: Paula Fernández.

Ajudant de direcció: Teresa Cabello.

Repartiment:

Teresa Cabello
Àngels Castuera
Paula Fernández
Mireia Pàmies
Xavier Pàmies

Música: Josep Sánchez-Rico.

Disseny de llums: Antonio Aguilar.

So: Adolfo Sánchez, Antonio Aguilar.

Edició de vídeo: Toño Chouza.

Escenografia: Montse Roa.

Vestuari: Cía. "Abajofirmantes”

Disseny gràfic: Xavier Pàmies.

Funcions:

DISSABTE 24 ABRIL, 20:00h. (estrena)

DIVENDRES 30 ABRIL, 21:30h.

a:

*Sinopsis:

Al igual que una gota es aparentemente inofensiva pero su repetición sobre un cuerpo se convierte en tortura, existen los pequeños actos perversos, tan cotidianos que parecen normales.

Empiezan con una sencilla falta de respeto o manipulación y terminan con la destrucción y el ninguneo de la persona que los vive.

¿Dónde está el límite?¿Hace falta la foto para salir en los medios?

Roger Mas a les borges blanques

Cap de setmana extrany...

malgrat tot, dissabte cap a les boges (borges) blanques, a l'slavia, a primera fila, a sopar i veure el concert d'en Roger Mas presentant la casa d'enlloc. tot un avanç del que ens trobarem al palau de la música, pero amb un format molt més proper i senzill.

els deu primers minuts del concert, senzillament amb la boca oberta. gran, molt gran. guitarra, teclats i contrabaix. després d'un intensiu a spotity del nou dics vaig poder seguir força be el concert. a més ens va obsequiar d'una tirada amb "i la pluja es va assecar" seguida de la del drac i la princessa i uns quants temes prou coneguts.

tampoc podia faltar el moment Francesc Pujols, a qui haurem de descobrir amb més calma.

fi de festa fent el "gruppie" amb cd's, samarretes, firmes i fotos ( i això que no tenim 15 anys!)

doncs res, aqui deixo aquesta crònica ràpida d'un concert que mereixeria unes quantes ratlles més.

de massiadicctes a masaddictes!

Post Sant Jordi

Un sant jordi curios.
Ramblejant i retrobant.
I per si cal canviar algun llibre deixo per aqui les últimes descobertes.


FIN
una barreja de misteri i ciencia ficció francament addictiu



La herencia Drakedetimadors, en plan nueve reinas o el gran golpe. sempres curios.





Slumdog millionaresi no heu vist la peli... genial! Una manera de lligar la historia francament original.

delafe y las flores azules

aquest cop sense facto (pero amb l'aparició del doble d'iniesta).
com sempre... devoció per helena miquel

si no et quedes atrapat al cotxe...

Aquelles petites grans idees per passar una nevada

Acords Els amics de les arts, Bed & breakfast: jean luc

Doncs per acabar per avui (treta la lletra d'un blog que ara no trobo i no puc citar...)

La cançó es diu Jean-Luc
Mi
Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial
La
de cinema francès a la fresca.
Mi
El meu plan era tornar aviat però al final tot es va anar allargant
LA
i els dos vam decidir sortir de gresca.

Dom#
Se'ns va fer tard.
Si La Mi
Va dir: "No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar.
Si La Mi
Que al pis hi tinc un quarto exprés per convidats".

Mi
Et deixo aquí sobre un cobrellit
La
perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.
Mi
Si tens gana o vols aigua tu mateix
La
pots fer com si fossis a casa.

Do#m Mi
La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era
Sol#m La
fàcilment mal interpretable.
Fa#m
Vaig augurar una nit per la posteritat,
fer un cim, fer un 8.000,
Si Mi
fer quelcom difícilment igualable.

La Do#m
Però allà no passava res,
Si
només aquell silenci
La Mi
trencat pel meu somier.
Si
Potser no era el seu tipus,

La Mi
millor que no fes res.

La Do#m
I en una paret al fons
Si
imprès en blanc i negre
La Mi
hi havia un pòster d'en Godard.
Si
Potser ell podria dir-me
La (LA7)
perquè em ballava el cap.

Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Si Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Si Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.

Mi
Ell va dir que en casos com aquests no es tracta de ser més guapo
La
o més lleig sinó d'estar convençut de fer-ho.
Mi
Jo vaig dir-li: "Ja però si ara hi vaig i ella no vol
La
després què? després tot això acaba siguent un rollo patatero".

La Do#m
Em va convidar a fumar
Si La Mi
i en un plano-seqüència una frase magistral
Si
"Una dona és una dona
La Mi
no et preocupis, tant se val".

La Do#m
L'endemà vam esmorzar,
Si La Mi
ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar
Si
ella em va fer un petó
La (LA7)
que encara no sé interpretar.

Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Si Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Mi Sol# Do#m
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
La Si Mi
vull entendre-ho però no puc.
Mi Sol# Do#m Si
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.

Acords Els amics de les arts: a vegades

Com deiem: a partir de tot el que he trobat a http://www.lacuerda.net/, a la web dels amics de les arts, al kumbaworld, a un blog que es diu evasió i somni, i a un parell de blogs més que no se com i vaig arribar, aqui deixo les meves (amb col.laboració d'en marc, es clar) versions de les cançons dels amics de les arts. Estan "definitives" al 90%. I per cert... algú sap on trobar les lletres!?!? Tasca no trivial...

d'aquesta no les tinc totes, hi ha un parell de canvis que no m'acaben de quadrar, a veure si algú...

A vegades (una cançó d'amor)
(1)SOL sim DO SI
Ho sento molt si m'adormo amb Vent del plà, ho sento molt,
ho sento molt si deixo péls a la dutxa, ho sento molt,
ho sento molt si trepitjo la cuina fregada ho sento molt,
ho sento molt si tolero la brutícia ho sento molt.

(2)DO RE SOL
Jo et faria una cançó d'amor
DO RE SOL
però qualsevol cosa que et digués
SI mim
no seria original.
DO
Ja ho haurien dit els Beatles
Lam DO RE
en el Sergeant Pepper's Lonely Hearts Club Band.

(3)mi RE DO
I a vegades els ocells fan cagarades.
mi RE simDO
I a vegades t'estimo però no m'agrada.
mi RE DO
I a vegades penso si mai no la cagues.
mi RE SI
I a vegades va i se'm cremen les torrades,
DO RE SOL
però això últim només de tant en tant,
(DO-SOL...)
només de tant en tant,
només de tant en tant,
només de tant en tant.

(1)Ja n'aprendré de somriure a ca te mare, ja n'aprendré,
ja n'aprendré a fer aquell plat que t'agrada, ja n'aprendré,
ja n'aprendré a canviar el paper de vàter, ja n'aprendré,
ja n'aprendré a tirar-te algún "piropo", ja n'aprendré.

(2)Jo et faria una cançó d'amor
pero qualsevol cosa que et digués (no, no)
no seria original.
Ja ho haurien dit els Beatles
en el Sergeant Pepper's Lonely Hearts Club Band.

(3(I a vegades els ocells fan cagarades.
I a vegades t'estimo però no m'agrada.
I a vegades penso si mai no la cagues.
I a vegades va i se'm cremen les torrades,
però això últim només de tant en tant,
només de tant en tant,
només de tant en tant,
només de tant en tant.
(En una tribu apache)

Acords Els amics de les arts: La merda se'ns menja

-- HI HA UN POST AMB UNA VERSIÓ 2.O REVISADA.---

Com deiem: a partir de tot el que he trobat a http://www.lacuerda.net/, a la web dels amics de les arts, al kumbaworld, a un blog que es diu evasió i somni, i a un parell de blogs més que no se com i vaig arribar, aqui deixo les meves (amb col.laboració d'en marc, es clar) versions de les cançons dels amics de les arts. Estan "definitives" al 90%. I per cert... algú sap on trobar les lletres!?!? Tasca no trivial...

La merda se'ns menja
(1)RE
Sé prou bé
Sim
que puges a Verdaguer,
SOL
i és que jo des de Joanic
Sim-La-SOL-LA
que no sé com posar-m'hi. I faig..

(1)
veure que
no t'he estat guardant seient,
i així molt discretament
aparto la maleta quan
et veig passar.
Ho tinc tot mil•limetrat.
Vas i dius: "està ocupat?"
i segurament penses que sóc
un passarell,
però abans de ser a Bogatell
potser ja t'he conveçut
perquè fugis amb mi i ho deixis tot.

(2)Sim
Que no m'has dit
LA
Que no m’has dit
SOL
si em queda bé la barba.
sim
Que no m'has dit
LA
Que no m’has dit
SOL
com ho tens per escapar-te amb mi.
sim
Que no m'has dit
LA
Que no m’has dit
Fam# SOL Sim
si vols que t'ensenyi un lloc on de nit és de nit
LA SOL RE
se vols que t’ensenyi un lloc on de nit es de nit

(3)RE sim LA
I és que aquí
SOL RE-sim-LA-SOL
la merda se'ns menja.
(3)
I és que aquí
ja no s'hi pot estar.


(1)
Compartir,
pagar una hipoteca junts,
maleir cada dilluns
per haver allargat el diumenge.

I comprovar
que París et queda bé
i si plou no passa res.
Quin sonat va inventar
el paraigua?

(2)
Que no t'he dit (bis)
que Barcelona crema.
Que no t'he dit (bis)
que no és teva ni meva.
Que no t'he dit (bis)
que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit.(bis)

(3)
I és que aquí
la merda se'ns menja.
I és que aquí
ja no s'hi pot estar.

Acords Els amics de les arts, bed & breakfast: 4-3-3

Com deiem: a partir de tot el que he trobat a http://www.lacuerda.net/, a la web dels amics de les arts, al kumbaworld, a un blog que es diu evasió i somni, i a un parell de blogs més que no se com i vaig arribar, aqui deixo les meves (amb col.laboració d'en marc, es clar) versions de les cançons dels amics de les arts. Estan "definitives" al 90%. I per cert... algú sap on trobar les lletres!?!? Tasca no trivial...

Mim Do
Amb un bon onze inicial vull guanyar tres punts de glòria
Sol Re
Per la porta principal entrar als annals de la història.

I és que en temes de lligar bé que es pot perdre una lliga
si no està tot estudiat si la tàctica fa figa

De porter per parar els gols em posaré una cuirassa
per si d’entre naps i cols va i m’enduc una carbassa.

Mim Do
I una de defensa de quatre amb centrals ben contundents
Sol SI
la prudència i la paciència imperant en tot moment.

Lam Re Sim Mim Do
Si les coses van maldades penso plantar l’autobús,
Do(7) Si
quatre frases mal comptades i que passin els minuts.

Mim Do Sol Re
Olelé, olalà, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Mim Do Sol Si
Olelé, olalà, siusplau poco picante que no ho puc suportar.

Mim Do
I em reservo a la banqueta un parell de melodrames,
Sol RE
fan a l’esquerra i la dreta, són els típics trencacames.

I de quatre caixa o faixa, un accent agironat,
donaran joc les “V” baixes que m’esforço a remarcar.

I deixant-se caure a l’esquerra, pivot recuperador
Fixo la mirada a terra si la cosa va a pitjor.

Mim Do
De mitja punta fent boia, una cita intertextual,
Sol SI
Diré: “m’agrada en Paul Auster, és boníssim, tal i qual”.

Lam Re Sim Mim Do
I tota l’artilleria la concentraré al davant,
Do(7) SI
a l’esquerra el Martin Códax evitant de marcar l’Orsai.

Mim Do Sol Re
Olelé, olalà, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Mim Do Sol Si
Olelé, olalà, per anar a fer amb tu una copa em vull classificar.

Mim Do
Doncs també et deixaré caure que allà a Sant Miquel del Fai
Sol Re
tinc caseta i que les taure i els aquari encaixem guai.

I de carrilers per banda, somriures adolescents,
tant repetits, tant estudiats, tant entrenats digitalment.

I amb la meva gran jugada, quatre notes a unissò,
et faig cometre una falta, dius: “adoro els cantautors”.

Mim Do
Davanter centre amb olfacte, hi ha una arrencada explosiva,
Sol SI
Rematant centrada exacte si és que la centrada arriba...

Mim
-Nena, saps que tinc un grup? Toco a Els Amics de les Arts.
-Què?
-Els Amics de les Arts.
-Un grup de què?
-Música.
-Ah.
-Sí, de música.
-És que jo el rock català...no..
-No...?
-No...?
-No bueno és que...
-Que què?
-Que no és ben bé... no saps aquella que diu “ho sento mooolt”?
-Com?
-No res, tranquil•la, et porto a casa?

Mim Do Sol Si
Olelé, olalà, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Olelé, olalà, demà hi ha la repesca i ho provarem d’arreglar.
Olelé, olalà, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Olelé, olalà, demà hi ha la repesca i ho provarem d’arreglar.

Acords Els amics de les arts, bed & breakfast: l'home que treballa fent de gos

A partir de tot el que he trobat a http://www.lacuerda.net/, a la web dels amics de les arts, al kumbaworld, a un blog que es diu evasió i somni, i a un parell de blogs més que no se com i vaig arribar, aqui deixo les meves (amb col.laboració d'en marc, es clar) versions de les cançons dels amics de les arts. Estan "definitives" al 90%. I per cert... algú sap on trobar les lletres!?!? Tasca no trivial...


Mi La9 Mi La9 Mi
L’home que treballa de fent de gos a les festes infantils
La9 Mi La9
treu la pols de la disfressa.
Mi La9 Mi La9 Mi
Puja al seat panda atrotinat que avui quasi ni s’ha engegat
La9 Mi La9
i no pot mai passar de quarta.
La9 Mi Si Do#m
Avui l’ha contractat una família benestant de la ciutat
La Mi
que viu a la part alta.
Mi La9 Mi Si Do#m
Para i fa 10 euros de benzina que no en té pas per més.
La Si
I fa un vistaso a les revistes.

Mi La9 Mi La9 Mi
L‘home que treballa fent de gos a les festes infantils
La9 Mi La9
aparcar sempre li costa.
Mi La9 Mi La9 Mi
I amb el temps que fa que fa de gos encara es posa nerviós,
La9 Mi La9
truca i espera resposta.
La9 Mi Si Do#m
I romp a la festa amb un pastís cantant “cumpleaños feliz”,
La Mi
i li va d’un pèl no caure.
Mi La9 Mi Si Do#m
Fa ninots a un globos de colors i una espasa d’Star Wars,
La Si
i un ós, i flors, i un dinosaure.

Mi La9 Mi La9 Mi
L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
La9 Mi La9
fa un senyal a la mestressa.
Mi La9 Mi La9 Mi
Que el convida a prendre un cafetó mentre li firma el teló
La9 Mi La9
no troben tema de conversa.
La9 Mi Si Do#m
Ella me l’agafa de la mà i el porta al quarto de planxar,
La Mi
ell de lluny sent la mainada.

Mi La9 Mi Si Do#m
I fan l’amor d’una forma animal entre camises i xandalls,
La Si
mitjons, petons i americanes.

Fam# Sol#m La
L’home que treballa fent de gos marxa com si fos famós
Mi
mentre veu arribar el pare.
Fam# Sol#m La
L’home que treballa fent de gos els fa feliços a tots,
Si
10 canalles i una mare.

Mi La9 Mi La9 Mi
L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
La9 Mi La9
no sap pas que coi li passa,
Mi La9 Mi La9 Mi
gira els ulls cap al retrovisor, la dona abraça aquell senyor.

La9 Mi La9
Amb l’amor ell no hi te traça.
Do#m Si Mi
Mitjons petons i americanes, i un ós I flors i un dinosaure

(es va repetint)
-----
La9= 002200
Fer el La com un Fa o un Fa7 al 5è trast.


s'accepten comentaris...

torna ok go

com sempre espectaculars! (aquest cop però amb més pressupost que 4 cintes de gimnas per correr)

maria coma i altres recomanacions

Iep, encara que el blog estigui agonitzant, de tant en tant encara penjo algun post.

M'han deixat el disc de Maria Coma, i la veritat es que és una bona troballa.



Em queda pendent de veure en concert:

Maria Coma
Anna Roig i l'ombre de ton chient
Els nens eutròfics.


aixi que si a algu els hi agraden i te alguna proposta, serà benvinguda

Tamariz

Un altre tema pendent tancat. Per fi he vist en directe a en Tamariz, i només ho puc resumir dient que es una bèstia. Molt més bé del que em pensava, no només per la màgia (nianonianoniano) , també pel ritme i l'humor que posa a escena. No es fàcil manternir-lo en un espectacle de més d'hora i mitja.

Genial

Danny i Roberta

Em sembla que demà és l'últim dia per veure al Versus "Danny i Roberta". Una aventura de la companyia Zerega ( a seguir) que ens proposa una obra de text dur i contundent. En petit format, un trama que ens apropa a la vida de dos personatges tormentats i marginals... vaja, que precisament una comedia no seria.
El més sorpenent es potser l'actuacio de na Anna Moliner ( a seguir molt!), que passa de ser la caputxeta de boscos endins (mar i cel) per canviar brutalment de registre.
Si esteu farts d'ensucramentes nadalenques ja ho sabeu.

llits

Dona gust poder anar a una previa (gràcies Gina!!) i poder gaudir abans que ningú d'una obra com "Llits". Una barreja de musical, teatre i molt circ.

La música es d'en Lluis Llach, el actors/cantants principal son Albert Pla (per fi l'he vist actuant!) i Lidia Pujol, i els autentics protagonistes, els acrobates i malabaristes que van enllançant amb diversos numeros tota la historia que Lluís Danés ens vol explicar.

Sense desvetllar massa, la idea és que a un acrobata just abans de morir, li va passant tota la vida pel davant, i es demostra que el més important ens passa al llit (neixer, aparellar-se, morir...). Tot molt visual i poetic (tot i que els ulls s'en van amb els números de circ i un es distreu del que es va dient). En fi, ens haurem de llegir el text algun dia amb més calma.



Després d'un inici una mica accidentat (per això son els assaigs generals amb públic) l'espectacle va començar i va anar guanyant intensitat a mesura que avançava.

Més informació aqui



Mirèia, Josep, Ari... sembla un espectacle fet a la vostra mida. a veure si us hi animeu.

el fascinant noi que treia la llengua...

El títol fa honor a l'obra. tot una mica extrany. El fascinant noi que treia la llengua mentres feia treballs manuals, es la última de l'espinosa. aquest cop al lliure.

un punt de partida genial i misterios, un canvi de registre respecte altres obres (tot i que es mantenen alguns dels seus dialegs genials i cites per apuntar), i el millor... una banda de jazz en directe. L'unic problema es que si el millor es la banda... alguna cosa no acaba de rutllar en el text. A mi em va deixar una mica fred. No vaig acabar d'agafar el que em volia explicar. Es el que te anar els divendres a teatre.

també en vista obra al versus, dimarts i dimecres a partir del 8 de desembre; seguirem informant.

teatre en proces

La llista de teatre pendent i a punt d'arribar comença a ser llarga:

Per una banda, em queda anar a veure a la Monica al club capitol amb "m'agrada molt el que fas"
Despres, com no, anar a veure l'espinosa al lliure, que pel que vaig llegir al diari, a fet un canvi de registre (que potser ja tocava)
i, relativament a punt d'estrenar-se i començant la promocio, amb un Albert Pla estelar (soc una granota que surt d'un tupperware...) LLITS al TNC. Aquesta es l'aposta.

l'ultim emperador

Ja la tinc! Promocio de la vanguardia i per un euro "el ultimo emperador" en DVD
fet a mida. Com fa pinta de cap de setmana amb manteta i sofa... em sembla que caura.

I continua per xina

Doncs ja estic per aqui un altre cop.

El viatge ha estat curt però els dies de fer el guiri han estat prou aprofitats.

Us deixo algunes fotos de mostra. Les batalletes fent un cafè o un xupito de licor de blat.

topica1

encara fa olor de nou

ciutadans de Beijing... ja sóc aqui!

improfighters

Al teatreneu continua la febre de la improvització. Amb un públic fidel i entregat a la causa, sempre és una opció prou divertida passar a veure alguns dels espectacles que tenen (zapping, impro show o improfighters).

Cal que la gent es pensi un bon títol que doni joc (per cert, bromes de caire sexual estan mooolt repetides) i esperar que estiguin inspirats.

Si ens posem en plan destructius trobo alguns trucs i tics molt barats, especialment pel que fa al presentador.

Si ens posem en plan positiu... aquesta gent porta aguantant amb la formula temporada rere temporada i per alguna cosa serà. Em va encantar la "marijuana malaspulgas" (molts recursos), i hem vaig fer un fart de riure amb la majoria de les histories.

Queda pendent que surti el titol "quien nace lechon, muere cochinillo" (el nostre hit via Ivan).

Sobre com va continuar la nit (almodosbar inclos) cap comentari.

sèrie de culte ?

I en Sergi Pàmies més o menys digué digué..."una cosa que fa un 0,6% d'audiència ha de ser la òstia! no us ho perdeu"

i el més trist és que m'ha agradat.

el millor es seguir-la per internet.

a http://blogs.tv3.cat/arroscovat

1984

Una mica per lluir les ulleres de pasta, pero vàrem aconseguir entrades per a 1984. Dirigida pel Tim Robins, en anglès amb sub(sobre)títols, un només pot que alucinar amb la vigència de l'obra de george orwell.

L' adaptació a teatre està molt aconseguida. Aconsegueix agafar tot l'esperit del llibre, i portar-la a escena amb un bon i angoixant ritme. El fet d'haver-la de seguir amb la traducció, i no estar-hi acostumat, fa que un es perdi detalls, però gran experiència.

Amb ganes de rellegir 1984 i rebelió a la granja.

Llastima que només han estat 4 dies a barcelona.



Com a dada (2.0) la primera càmera de vigilancia es va instalar a la plaça george orwell (alies la plaça del tripi). Anecdota més que repetida en la promoció de l'obra, tot sigui dit, i es que potser seguim els designis del gran germà...

desig d'òpera

Anar al liceu sempres es complicat. Doncs amb molt bona intenció una companyia (gent molt jove) s'ha instalat al versus durant els caps de setmana a la tarda, per tal d'iniciar a un public com ara jo mateix amb el món de l'òpera. els "greatest hits" de les aries, amb un fil conductor tan senzill com efectiu. adolescència, maduresa i vellesa. tot molt bén lligat i molt fàcil de seguir. Amb vesturari i escenografia molt senzilla, sense més pretensions que fer-ho accecible a tothom (fins i tot no es exagerat portar-hi public infantil). Agafar una bona localitat que permeti seguir les projeccions sempres ajuda (preguntar a guixeta).

De ben segur que no són les primeres espases del cant, ni falta que fa, es una magnifica manera de passar una tarda envoltat de temes que tots hem sentit alguna vegada.

Com a dada, el músical més petit va donar-se a coneixer al versus. qui sap...